HNSKY versió II Versió: 2004, octubre 3
       Traducció al català per Xavier Peña i Antoni Clavell

Introducció

Operar amb el programa
Arxius necessaris i opcionals
Versions no angleses
Control amb el teclat i el ratolí, barra d'eines
Cerca d'objectes
Instruments i indicadors d'objecte trobat
Mètode de projecció
Imprimir
Colors, tipus de lletra
Rellotge del sistema, zona horària i posició geogràfica
Desar i carregar l'estat del programa
Retícula i marc de mesura CCD, indicador d'objectes trobats
Imatges de cel profund del DSS i altres
Eclipsis de Sol i Lluna
Llunes dels planetes exteriors
Elements orbitals de cometes i asteroides
Tecles de menú personalitzades
Arxius suplementaris
Funció d'anotació d'observacions
Control extern, ASCOM, DDE
Unitats utilitzades en el programa
Format dels arxius d'estels, cel profund, cometes, asteroides i catàlegs suplementaris
Precisió del programa
Crèdits
Història i futur d'aquest programa

Informació general d'astronomia
Camp de visió i magnitud límit dels telescopis
Abreviatures utilitzades per a descripció visual d'objectes de cel profund
Temps d'efemèride o temps dinàmic
Constel·lacions, abreviatures i posicions
Dades dels planetes i llunes del nostre Sistema Solar
Sistema de Bayer per assignar lletres gregues als estels
Glossari, termes tècnics i abreviatures
Planes web de HNSKY i altres



Introducció



El programa d'astronomia Hallo Northern Sky dibuixa el cel nocturn per a qualsevol hora i  lloc. Visualitza els estels fins a la magnitud 12 (catàleg Tycho-2 2,5 milions  d'estels) i 25500 objectes de cel profund. També mostra tots els planetes, la Lluna, el Sol, llunes de Mart, Júpiter, Saturn, Urà i Neptú, fases de la Lluna i planetes interiors, eclipsis de Sol i de Lluna, anells de Saturn i planetes menors i cometes. HNSKY pot fer servir la GSC o "Guide Star Catalog" (Catàleg d'estels guia) i/o els catàlegs USNO en CD-ROM  UCAC2 /SA1.0 / A2.0/SA2.0 amb un límit de magnitud 15 o més.

La intenció del programa és familiaritzar-vos amb el cel nocturn i que pugueu preparar un mapa per fer servir en una nit d'observació amb el telescopi. Per ajudar-vos, tots els objectes de cel profund es visualitzen amb la mida i l'orientació correctes, si estan disponibles.

Aquest programa és gratuït. Si us plau distribuïu-lo i gaudiu. Feu-me saber si us agrada. Els  comentaris són sempre molt ben rebuts. Aquest programa és copyright de Han Kleijn i no podeu treure beneficis de la seva distribució. Si us plau, distribuïu-lo només amb els arxius originals.


En aquesta adreça podeu descarregar la darrera versió de HNSKY: http://www.hnsky.org/software.htm 
Altres planes web

Torna a l'índex


Arxius del programa.   Els següents arxius són necessaris per fer córrer el programa:

HNSKY.EXE    Programa principal
HNSKY.HLP    Aquest arxiu d'ajuda
SAO_HSKY.DAT Catàleg d'estels,SAO fins a magnitud 8.0 o 9.5.
DEEPSKY LEVEL 1.HND Catàleg petit d'objectes de cel profund, uns 250 objectes seleccionats. Bo per a principiants.
HNS_COM1.CMT Catàleg de cometes.Pàgina d'actualització
HNS_AST1.AST Catàleg d'asteroides. Pàgina d'actualització

Aquests arxius han d'estar en un directori.

La configuració per defecte està desada en l'arxiu DEFAULT.HNS.  Els següents fitxers són opcionals:

PPM_HSKY.DAT Catàleg PPM fins a la magnitud 10 o 11, 468861 estels)
TYC_H0**.D32 Catàleg Tycho-2. Conté 2.5 milions d'estels. Format d'arxiu D32.
TY1_H0**.D32 Catàleg Tycho-1 amb un milió d'estels. Format d'arxiu D32.
DEEPSKY LEVEL 2.HND Catàleg bastant gran de cel profund.
DEEPSKY LEVEL 3.HND Catàleg SAC complet, amb 25500 objectes
HNS_DEEP.HLP Fitxer d'ajuda de cel profund amb unes 1000 pàgines en A4 de descripcions, per Tom Lorenzin, Steve Coe i altres.
*.SUP Diversos arxius de suplements de cel profund, en format ASCII. (Suplements per al catàleg Yale, estels binaris i variables, Messier, mapa mundi i Via Làctia.)
*.FIT Diverses imatges de cel profund i planetàries en format FITS


Utilitats:

MAKE_DAT.EXE Programa per fer catàlegs d'estels a partir d'arxius ASCII.
MAKE_D32.EXE Programa per fer catàlegs d'estels D32 a partir d'arxius ASCII.
EXPORT.EXE   Programa per exportar catàlegs d'estels a format ASCII o convertir format GSC FITS a binari. També converteix la versió en 2 CDs del GSC 1.1 o ACT a una versió binària compacta. 


Catàlegs externs d'estrelles:

El GSC, catàleg en CD-ROM "Guia del catàleg d'estels del Hubble" i els USNO UCAC2 / SA1.0 / A2.0/SA2.0 són accessibles directament


Selecció de catàlegs: Els diferents catàlegs es poden triar en el menú 'Objectes'. De cara als novells és convenient seleccionar el catàleg de cel profund HNS_SAC1.DAT  que conté 265 objectes de cel profund fàcils i/o interessants, entre els quals tots els objectes Messier. Per a tots aquests objectes hi ha imatges FITS disponibles que es mostraran en el mapa si ho activeu amb la icona corresponent o en el menú "Pantalla"





Versions no angleses.

HNSKY és utilitzable en diverses llengües. El text traduït està en un sol arxiu per a cada llenguatge: "Idioma.ini"   Per canviar d'idioma aneu al menú Arxiu--Configuració (CTRL-E), pestanya Configuració, casella 'Arxiu de llenguatge'i deseu-ho un cop triat.
Amb qualsevol processador de textos podeu crear un nou arxiu de llenguatge per a HNSKY. Si trobeu a faltar la vostra llengua nadiua, esteu invitat a crear-lo. Obriu l'arxiu que més fàcil us sigui per fer-ne la traducció,per exemple l'anglès, de la Pàgina web de HNSKY, traduiu-lo i retorneu-me'l.



Tecles personalitzades.

Totes les versions no angleses, tal com l'arxiu anglès, us permeten d'afegir el vostre menú personal de dreceres de teclat.

Per exemple, si heu decidit instal·lar un arxiu no anglès , podeu modificar les dreceres en l'arxiu hns_Lmai.txt. L'aparença és la següent:

savesettingsS=ctrl+W
loadS=ctrl+L
loadeventS=ctrl+J
locationS=ctrl+E
asteroideditorS=ctrl+1
cometeditorS=ctrl+2

Les etiquetes s'han de respectar. Si n'esborreu alguna tindríeu un menú en blanc.

Podeu entrar tecles de drecera tals com W o ctrl+W o alt+W o ctrl+alt+W. Tecles de lletra soles tal com una W (excepte F1, F2 ...) no són recomanables, ja que poden interferir en teclejar des del menú "Cerca".

Per obtenir o tornar a les dreceres per omissió, agafeu les de l'arxiu English.ini, on hi ha les dreceres originals del programa.


Suplements per a objectes de cel profund, estrelles, línies, anotacions i horitzó local.

HNSKY pot manejar dos suplements. Poden contenir diverses informacions relatives a objectes de cel profund, estrelles, constel·lacions, línies, horitzó local i anotacions. Els suplements són arxius ordinaris de text (.TXT) i poden ser modificats des de HNSKY o qualsevol altre editor. Hi ha uns quants exemples disponibles a la pàgina web HNSKY. Un objecte de cel profund podríeu entrar-lo com a la següent línia:

02,22.5,0,+42,21,0,101,NGC891,GX;old_position,131,120,20,22

La posició de la galàxia NGC891 és a   AR 02:22.5 i DEC +42 g 21. La magnitud és 10.1 i la lluminositat és 13.1. La mida és 12.0 x 2.0 minuts d'arc. La posició angular (PA) 22 graus.


Descripció general dels suplements:
Arxiu de suplement HNSKY per a estrelles, objectes de cel profund i línies AR/DEC, AZ/Alt.

Mode cel profund:
   Tan aviat com hi entreu un valor de lluminositat (si és desconegut poseu 999), l'entrada serà reconeguda
   com un objecte de cel profund.

Mode estrelles:
   Quan poseu lluminositat=0 o poseu una descripció de text o o no poseu res al camp de la lluminositat
   l'entrada serà reconeguda com una estrella.

Mode línies:
   1) AR/DEC  Per dibuixar línies AR, DEC entreu lluminositat=-2 per 'ves a' i -1 per 'dibuixa la
              línia a'. El color de la línia el podreu definir pel camp magnitud. Vegeu més avall.
              Per entrar una etiqueta basada en AR, DEC, entreu lluminositat=-99. Això també
              desactivarà la indicació. Si l'etiqueta basada en AR, DEC necessita una indicació
              entreu lluminositat=-98.

   2) AZ/ALT  Per dibuixar línies d'azimut i altura entreu lluminositat=-4 per 'ves a' i
              -3 per 'dibuixa la línia a'.
              El color de la línia el podreu definir pel camp magnitud. Vegeu més avall.
              Per dibuixar cercles en azimut, altura entreu lluminositat=-5
              Per obtenir una etiqueta+indicació basades en azimut/altura entreu el nom.

   En els modes de línies AR/DEC o AZ/ALT el color el podeu indicar amb el paràmetre magnitud.
   mag=-20 és el color de l'horitzó, -21 és cel profund brillant, -22 mitjà, -23 tènue,
   -24 és el color del límit de constel·lació, -25 és la retícula i finalment
   (mag=0 o en blanc) color de la constel·lació.


Tots els nombres són llegits com a decimals (coma flotant). Així AR 23:30:00 podria ser entrat com
23,30,0 o com 23.5,0,0 o bé 0,1410,0   (AR en minuts és 23.5*60)
El signe de la DEC es basa en el signe + o -  dels graus DEC. Els signes dels minuts i dels
segons són ignorats.
Les línies que comencin amb un punt i coma (;) seran ignorades.

Format general (traduït):

AR[0..24.0],ARM[0..60.0],ARS[0..60.0],
   DEC[-90.0..90.0],DECM[0..60.0],DECS[0..60.0],
      mag[*10],
         nom/segon_nom[ASCII],
            tipus[ASCII],
               lluminositat[*10],
                  llarg[min*10],
                     ample[min*10],
                        orientació[graus]

Format general (original del programa):

RA[0..24.0],RAM[0..60.0],RAS[0..60.0],
   DEC[-90.0..90.0],DECM[0..60.0],DECS[0..60.0],
      mag[*10],
         name/secondname[ASCII],
            type[ASCII],
               brightness[*10],
                  length[min*10],
                     width[min*10],
                        orientation[degrees]




Control amb el teclat i el ratolí.

Botons del ratolí:

Botó esquerre:
1) Visualitza dades de l'objecte sota de la posició del cursor.
2) Si el cursor es troba a prop de les vores de la finestra, desplaça a l'esquerra, a la  dreta, amunt o avall.


Botó dret:
1) Centra a la pantalla la posició del cursor on s'ha fet clic.

Roda del ratolí:
1) La roda del ratolí us permet augmentar o disminuir el zoom.

Per augmentar una zona de pantalla sobre un objecte específic, traceu un rectangle mentre premeu el botó esquerre del ratolí.



Arrossegar i deixar. 

La barra d'estat i la barra d'eines poden ser mogudes al voltant. La barra d'estat es pot ancorar a dalt o a baix de la finestra. La barra d'eines pot anar a dalt, a baix, a la dreta o a l'esquerra. Per arrossegar el ratolí cal que se situï una mica a la dreta de l'ancoratge. És una zona molt petita, cosa que ho fa un xic dificultós. 

La barra d'eines i la d'estat poden ser amagades. 



Teclat:

A més de poder accedir als ítems dels menús desplegables amb ALT+tecla, es poden fer servir les següents tecles:

General:
Desplaçar la finestra amunt,
avall, a la dreta o esquerra:              tecles de fletxa
Zoom per apropar:                          ctrl-I o alt-I o Av Pàg
Zoom per allunyar:                         ctrl-O o alt-O o Re Pàg
Zoom per apropar una mica:                 ctrl-Av Pàg
Zoom per allunyar una mica:                ctrl-Re Pàg

Cerca:                                     ctrl-S o alt-S
Reiniciar:                                    -     alt-R
Menú d'objectes:                           ctrl-B o alt-B


Arxiu:
Desa estat:                                ctrl-W
Carrega:                                   ctrl-L
Carrega mapa desat:                        ctrl-F
Configuració:                              ctrl-E
Suplement 1:                               ctrl-1
Suplement 2:                               ctrl-2
Editor de dades d'asteroides:              ctrl-3
Editor de dades de cometes:                ctrl-4


Pantalla:
Vés a                                      ctrl-M
Nord:                                      shift-N
Sud:                                       shift-S
Est:                                       shift-E
Oest:                                      shift-W
Zenit:                                     shift-Z

Inversió horitzontal:                      ctrl-H
Inversió vertical:                         ctrl-V
Graella d'AR/DEC:                          ctrl-G
Graella d'altura:                          ctrl-A
Constel·lacions:                           ctrl-K
Límits:                                    ctrl-U
Retícula:                                  ctrl-R
Visió nocturna:                            ctrl-N

Dibuixa la ruta dels objecte solars:       INS
Desfés la vista:                           ctrl-Z
Marca la posició actual del ratolí:        INICI

Exporta/Importa posició DDE:               ctrl-7
Connecta a ASCOM DDE:                      ctrl-8

Copia la finestra (com 'copia' de Windows):ctrl-C
Imprimeix la finestra (cel blanc):         ctrl-P


Data:
Hora del sistema:                          ctrl-T
Ara (data i hora):                         ctrl-F9
Entreu dia i hora:                         ctrl-D
Passar un minut:                           F3, F4 ('Hora del sistema' ha d'estar desactivada)
Passar una hora:                           F5, F6 o tecles +, -
Passar un dia:                             F7, F8
Passar 23:56 (dia sideral):                F11,F12
    o també amb les tecles:                Ctrl + , Ctrl -

Passar 23:56, o sigui un dia sideral. És molt útil quan feu seguiment d'un objecte solar durant  un període llarg, ja que el fons d'estels roman estacionari.



Imprimir la pantalla

La rutina per imprimir regenera la vista en pantalla i l'adapta a la resolució de la impressora. Les impressores amb una resolució molt alta, de 600 DPI (làser) o més, imprimeixen de forma molt acurada i amb una bona qualitat. La mida de la pantalla i la seva resolució són irrellevants per  aconseguir aquestes bones impressions.

Hi ha dues opcions per a imprimir: estels negres sobre un fons blanc o estels blancs amb un fons negre. Si es selecciona l'opció "fons blanc", la intensitat dels colors va en conseqüència. Per exemple, una Lluna groga molt brillant en un cel negre en pantalla, s'adapta a un cel blanc amb una Lluna marró molt fosca. Igual a com els estels blancs esdevenen negres en un fons blanc.

Una altra opció és que copieu el contingut de la pantalla al porta-retalls del Windows, utilitzant CTRL-C o l'opció del menú principal 'Pantalla'-->'Copia la finestra al porta-retalls'. Després, enganxeu-ho (amb CTRL-V) en el vostre programa gràfic per a posterior tractament, imprimint o desant. Amb aquest mètode, la resolució depèn de la mida de la finestra original de HNSKY.

Una tercera opció és que utilitzeu la funcionalitat estàndard del Windows per copiar la finestra completa en el porta-retalls del Windows a través de les tecles ALT-PRINT SCREEN (Alt-Imprimir  pantalla) Això us permet capturar la finestra completa incloent la barra de menús. Després podeu  enganxar-ho(CTRL-V) en l'editor d'imatges que vulgueu.



Interfície de telescopi ASCOM. 

HNSKY pot treballar conjuntament amb ASCOM, una interfície per a telescopi gratuïta en terceres parts. ASCOM té drivers per als següents telescopis: LX200, LX200 GPS Autostar, telescopis basats en ACL, muntura GTO d'Astro-Physics, Nextstar 5, 8, 11 GPS, 114GT, Ultima 2000, Skysensor 2000-PC i els telescopis controlats per The Sky. Primer cal que baixeu i instal·leu el programa ASCOM (4 o bé 11 Mbytes). Vegeu les web

Tan aviat com haureu activat la interfície ASCOM dins de HNSKY (ctrl-8), emergirà una nova finestra ASCOM que us permetrà de seleccionar el telescopi. A tall de prova podeu seleccionar el simulador de telescopi. A més, una barra d'eines amb dos petits conjunts de botons de dalt a baix serà visible. Podreu fer petites correccions en AR/DEC de la direcció on apunta el telescopi per tal de fer coincidir la visió telescòpica amb la finestra HNSKY. 

La posició del telescopi es veurà com una creu. Si feu clic en un objecte o en feu una recerca, el telescopi es mourà vers aquella posició. Això és aplicable també per a les posicions AR/DEC entrades en el menú "Ves a" (ctrl-M). Per a una màxima precisió, l'equinocci ha de ser el de la data actual en comptes del J2000. Vegeu el menú "Configuració" (ctrl-E). 



Control DDE.

HNSKY dóna la posició AR/DEC de l'objecte trobat a través del Intercanvi Dinàmic de Dades (Dynamic Data Exchange - DDE). Si teniu un telescopi controlat per ordinador, una aplicació adient pot fer servir la informació d'orientació generada per HNSKY. Es pot centrar un objecte en el HNSKY i, alhora, apuntar el telescopi a aqueixa posició del cel. A més, el cursor de HNSKY apunta a la posició actual del telescopi

Per demostrar aquest mètode de lectura i orientació, es subministren el full de MSExcel HNSKY.XLS i un programa amb el codi font en Delphi. MSExcel pot llegir els valors DDE del HNSKY entrant la fórmula =hnsky|output!target o hnsky|output!telescope. Els valors es poden transmetre al HNSKY a través d'una senzilla macro en Visual Basic de MSExcel. Vegeu l'arxiu d'exemple de MSExcel.

El HNSKY ve configurat com un servidor DDE. Les altres aplicacions han de configurar-se com a clients DDE. El HNSKY és el servidor "hnsky" amb el tòpic "output" i tres ítems de servidor:  "target", "telescope" i "center". L'ítem "target" s'utilitza per donar posicions AR/DEC de  l'objecte HNSKY a un altre programa com LX200.EXE, HNS_REAL.EXE o MSExcel. L'ítem conté una cadena amb l'AR i DEC en radians, separats amb comes.  Per exemple: 3.141593,-1.570796. Mida "1.6,+1.6" en total 18 caràcters. El client pot retornar al telescopi la posició (AR/DEC en radians, separats amb una coma) en el ítem "telescope". Al HNSKY,  la posició del telescopi ve indicada per una creu groga. Si la creu surt de la vista el HNSKY es  centrarà en aquesta posició. El client també pot centrar el HNSKY utilitzant l'ítem "center". Després d'enviar les dades per centrar, el HNSKY se centrarà en aquesta posició.'  


Canviar tipus de lletra i colors del HNSKY.


Colors: Podeu configurar els colors de la graella, constel·lacions, objectes de cel profund i solars, i també els tipus de lletra, en el menú principal 'Arxiu'-->'Configuració'-->'Aspecte'  (CTRL-E).


Simplement s'ha de fer clic en els colors per canviar-los.


Els colors dels menús, com qualsevol aplicació de Windows, es defineixen a la configuració del  vostre Windows. Per canviar aquesta configuració de colors, seleccioneu 'Presentació'('apariencia') a l'opció 'Propietats' de la finestra de configuració que s'obté fent clic amb el botó dret sobre l'Escriptori.


Per evitar enlluernaments i pèrdua de l'adaptació dels ulls a la foscor durant l'observació, useu l'opció de menú 'Pantalla'-->'Visió nocturna'.

Hi ha ordinadors portàtils i ordinadors de sobretaula que no mostren correctament el text de la  barra d'estat en el mode visió nocturna. Una manera de solucionar-ho és canviar a la configuració  del Windows els colors dels objectes 3D. Per exemple, canvieu el color del text de negre a blau.

Tots aquests canvis esdevenen permanents després de seleccionar 'Desar estat' en el menú 'Arxiu'.



Els tipus espectrals dels estels vénen definits per dos caràcters, el primer defineix el tipus  espectral principal:

Lletra   Color             Temperatura

  O      blau/blanc       25.000 - 50.000 K
  B      blau/blanc blanc 11.000 - 25.000 K
  A      blanc             7.500 - 11.000 K
  F      blanc/groc        3.500 -  5.000 K
  G      groc              5.000 -  6.000 K
  K      taronja           3.500 -  5.000 K
  M      vermell           2.000 -  3.500 K

L'escala dels tipus principals es divideix en gradient decimal (segon caràcter) com:  A0, A1, A2, A3, A4, A5, A6, A7, A8, A9, F0,....
També hi ha uns tipus espectrals especials: R, N, S, C per als estels de carboni, W per als estels Wolf-Rayet i Q per a les noves

Per a més informació podeu consultar un diagrama HERTZSPRUNG-RUSSELL.
(Per exemple, http://zebu.uoregon.edu/~soper/Stars/hrdiagram.html) 


El catàleg del Club d'Astronomia Saguaro (Saguaro Astronomy Club o SAC) conté tots els objectes de cel profund que es poden veure amb un telescopi d'aficionat.

El HNSKY utilitza el catàleg d'objectes de cel profund del SAC VERSIÓ 7.2 a data de l'any 2000

La recopilació de dades del SAC va començar amb un esforç per proporcionar una llista completa per a l'observació amb telescopis. Les seves dades s'han publicat per fer-ne ús privat qualsevol que vulgui utilitzar-les.
Si us plau, no vengueu, en cap format o manera, aquest catàleg. El catàleg en format ASCII el podeu descarregar des de planes web.



El catàleg d'estels de l'Observatori Astrofísic Smithsonian (Smithsonian Astrophysical  Observatory Star Catalog SAO, SAO Staff 1966)

El HNSKY utilitza la versió actualitzada i corregida de maig del 1991, disponible en CDs. Aquest catàleg d'estels és complet fins a la magnitud 9.0, però en algunes àrees el límit de magnitud puja fins a 10.

El catàleg original en format ASCII està convertit al format de HNSKY.





Catàleg de posicions i moviments propis (Positions and Proper Motions PPM)

Xarxa de referències astromètriques d'estels, acurada, densa i recomanada que representa el nou  sistema de coordenades del cel IAU (1976).

Recopilada per Roeser S., Bastian U.

- PPM Catàleg d'estels del nord (181731 estels, 1988)
- PPM Catàleg d'estels del sud (197179 estels, 1992)

Des de la seva aparició el 1966, el catàleg SAO (SAO, 1966) ha estat  la principal font per posicions estel·lars i moviments propis.             Els valors típics per als errors rms (mitjana quadràtica) de les posicions són de 1 segon d'arc  a l'època 1990, i 1,5 segons d'arc/segle en el moviment propi.  Les xifres corresponents per al AGK3 (Heckmann et al., 1975) en el hemisferi nord són 0,45 segons  d'arc i 0,9 segons d'arc per segle, respectivament. Els dos catàlegs tenen en comú el fet que  l'àrea de moviment propi s'obté com a resultat només de dues èpoques observacionals. Ambdós  catàlegs estan nominalment en el sistema de coordenades B1950/FK4.

El catàleg d'estels PPM (Roeser i Bastian, 1991, Bastian et al., 1993; per a una descripció breu  vegeu Roeser i Bastian, 1993) va reemplaçar aquests catàlegs donant dades astromètriques més  precises per a més estels en el sistema de coordenades J2000/FK5. Comparat amb el catàleg SAO, la  millora de precisió és d'un factor de 3 en el nord i de 6 a 10 en l'hemisferi sud. A més, el nombre d'estels s'incrementa en un 50 per cent. Valors típics per als errors rms  (mitjana quadràtica) a l'hemisferi nord són 0.27 segons d'arc a les posicions del 1990, i 0,42  segons d'arc per segle en el moviment propi. En l'hemisferi sud el PPM és molt millor, amb les  xifres corresponents de 0.11 segons d'arc i 0,30 segons d'arc/segle.   Els catàlegs PPM (1146, 1193) estan disponibles en format ASCII a la plana de  l'Astronomical Data Center o Centre de Données astronomiques de Strasbourg


Nota: els catàlegs ASCII s'han de convertir al format del HNSKY abans de fer-los servir!




Catàleg de posicions i moviments propis (Positions and Proper Motions, PPM)
Compilat per Roeser S., Bastian U.

==El suplement de 90000 estels suplemental Catàleg PPM (89676 estels,1994)==

Les millores al catàleg SAO varen ser possibles per l'adveniment de catàlegs grans i nous de  mesura de posicions i per la inclusió del Catàleg Astrogràfic (Astrographic Catalogue, AC), d'un  segle d'antiguitat, en la derivació dels moviments propis (per a una descripció del AC vegeu  Eichhorn, 1974). Però fins i tot el PPM no explota completament els tresors de les mesures  fotogràfiques disponibles en la literatura astronòmica dels darrers 100 anys. El catàleg  Astrogràfic conté quatre milions d'estels que no hi són en el PPM. Per a la majoria d'ells no  existeixen mesures acurades de posició a l'època moderna.  Per tant, encara no és possible derivar el moviment propi amb la qualitat del PPM per a tots els  estels AC. Però entre els quatre milions d'estels, hi ha un subconjunt d'uns 100.000 estels CPC-2  que no estan inclosos en el PPM. Aquests estels constitueixen el suplement de 90.000 estels suplemental PPM.

==El suplement d'estels brillants (275 estels, 1993)==

Un nombre d'estels brillants no hi són al Catàleg d'Estels PPM, referents als dos hemisferis.  El Suplement d'Estels Brillants que es descriu aquí completa el PPM fins a la magnitud V=7,5.  (V=magnitud visual)Amb aquest propòsit, llista tots els estels faltants més brillants que la  magnitud V=7,6 i que es poden trobar en altres llistes publicades. El nombre total és de 275.  Només dos són més brillants que V=3,5. Això actualitza l'edició de desembre de 1992 del Suplement  d'Estels Brillants que conté 46 duplicats d'estels ja inclosos a la part principal del PPM.


Els catàlegs suplement del PPM (1206, 1208) estan disponibles en format ASCII a les planes de  l'Astronomical Data Center o Centre de Données astronomiques de Strasbourg


Nota: Aquests catàlegs en ASCII s'han de convertir al format del HNSKY abans de poder usar-los!




Nou Catàleg General (New General Catalog, NGC)
El popular 'New General Catalog' va ser compilat per l'astrònom J.L.E. Dreyer (1852 - 1926) i conté informació de 7,840 objectes. Els tipus d'objectes inclouen galàxies, nebuloses i cúmuls.

Catàleg Índex (Index Catalog, IC)
El Catàleg Índex. Cap al 1908, J.L.E. Dreyer va compilar una llista addicional de 5.386 objectes  al seu NGC.




Informació sobre el Tycho-2:

Sumari:

El catàleg Tycho-2 és un catàleg de referència astromètrica que conté posicions i moviments  propis, així com dades fotomètriques a dos colors per als 2,5 milions d'estels més brillants del  cel. Les posicions i les magnituds del Tycho-2 estan basades, precisament, en les mateixes  observacions del catàleg original Tycho (des d'ara Tycho-1;  vegeu Cat.  <I/239>)) recollides pel  satèl·lit mapejador d'estels de la ESA (Estació Espacial Europea), Hipparcos. Però el Tycho-2 és  molt més gran i una mica més acurat, degut a una tècnica de reducció més avançada.

Els components d'estels dobles amb separacions per sota de 0,8 segons d'arc hi són inclosos.  Els moviments propis amb una precisió de 2,5 milisegons d'arc/any es donen deduïts de la  comparació amb el Catàleg Astrogràfic (Astrographic Catalogue) i 143 catàlegs astromètrics amb  base terrestre, tots unificats al sistema de coordenades celestials de l'Hipparcos. El Tycho-2  substitueix en moltes aplicacions al Tycho-1, així com als catàlegs ACT (Cat.  <I/246>) i TRC  (Cat. <I/250>) basats en el Tycho-1.  El suplement 1 llista els estels del Hipparcos i del Tycho-1 que no hi són en el Tycho-2. El  suplement 2 llista 1.146 estels que probablement són falsos o es troben molt pertorbats.   Per a més informació, consulteu la web del Tycho-2: planes web




Resum: l'USNO-A és un catàleg amb 488.006.860 fonts, les posicions de les quals es poden fer  servir com a referències astromètriques. Aquestes fonts es varen detectar per la Precision  Measuring Machine (PMM) construïda i operada per l'Estació Flagstaff de l'Observatori Naval dels  Estats Units (U. S. Naval Observatory Flagstaff Station) durant l'escanneig i processament de les  plaques O i E de l'Escrutini del Cel de l'Observatori Palomar (Palomar Observatory Sky Survey I,  POSS-I), les plaques SRC-J del Concili de Investigació i Ciència del Regne Unit (UK Science  Research Council), i les plaques ESO-R de l'Observatori del Sud d'Europa (European Southern  Observatory, ESO-R).

El PMM detecta i processa al límit de la magnitud nominal i més enllà d'aquestes prospeccions,  però el gran nombre de deteccions falses requereix l'ús d'un filtre per eliminar-ne tantes com  sigui possible. L'únic requeriment per incloure una font a l'USNO-A era que hi haguessin deteccions coincidents (dins d'un radi d'apertura de 2 segons d'arc) a la placa blava i a la vermella.  Nota d'en Han, limiteu la vostra magnitud

En principi els SA1.0 i SA2.0 només es poden obtenir via Internet  Vegeu les planes web U.S. Naval Observatory





Sumari:

L'USNO-A2.0 és un catàleg de 526.280.881 estels i està basat en una re-reducció dels escannejos de la Precision Measuring Machine (PMM) que varen ser la base per al catàleg USNO-A1.0. La diferència més important entre l'A2.0 i l'A1.0 és que l'A1.0 feia servir el Catàleg-Guia d'Estels (Guide Star  Catalog, Lasker et al. 1986) com a marc de referència, mentre que l'A2.0 utilitza l'ICRF tal i com diu el catàleg USNO ACT (Urban et al. 1997).

L'A2.0 presenta ascensions rectes i declinacions (J2000, època de la mitjana de plaques blaves i  vermelles) i la magnitud blava i vermella per a cada estel. L'ús del catàleg ACT, així com l'ús de nous algorismes de reducció astromètrica i fotomètrica,  hauria de donar astrometria millorada (majorment en la reducció d'errors sistemàtics) i fotometria  millorada (perquè els estels més brillants a cada placa tenia magnituds B i V mesurades a  l'experiment Tycho sobre el satèl·lit Hipparcos.) El format bàsic del catàleg i de la seva  compilació és el mateix que el A1.0, i molts usuaris haurien de ser capaços de migrar a aquesta  nova versió amb un esforç mínim.

USNO-SA2.0, la versió sub-mostrejada espacialment del USNO-A1.0/A2.0 va ser creada per donar  un catàleg de referències astromètriques per als caçadors d'asteroides i altres aficionats que no necessiten el catàleg USNO-A sencer.

Nota d'en Han: El CD-ROM SA2.0, conté una dècima part del estels llistats en el A2.0 (uns 50  milions) i, per tant, cap en un CD-ROM. L'única cosa dolenta és que en els milers d'estels  recollits no hi ha el 10% dels més brillants. Així, doncs, SA2.0 no és molt utilitzat per fer  cartes del cel (i mai no s'ha promès que ho fos). És un bon recull de dades per astrometria perquè el 10% seleccionat dóna posicions d'alta qualitat i garanteix una gran densitat d'estels en tot el cel.


En principi el SA1.0 i SA2.0 només es troben disponibles a través d'Internet  Vegeu les planes del U.S. Naval Observatory   



El catàleg astromètric d'alta precisió i alta densitat UCAC2 conté 48,330,571 estels que cobreixen el cel des de -90 fins a +40 graus en declinació pujant fins a +52 graus en algunes àrees (status al 2003). El límit nord és una funció de l'ascensió recta. Per a tots els estels es dóna el moviment propi i la fotometria. Les posicions i el moviment propi són al ICRS (International Celestial Reference System) i vénen donades a l'època J2000.0.

El catàleg UCAC2 és la segona edició del projecte UCAC en progrés, dissenyat per observar tot el cel per a magnituds R des de 7.5 fins a 16.  Els errors de posició observats cauen en uns 20 mas per a les estrelles del camp de magnitud 10 a 14, i uns 70 mas a la magnitud límit de R ~16.  Per a una informació al dia sobre el projecte, vegeu la pàgina: http://ad.usno.navy.mil/ucac/ . Aquesta pàgina també servirà com a lloc on l'equip UCAC afegirà addicions al catàleg UCAC2.

UCAC2 és la darrera edició de l'estat actual del projecte, fins que el catàleg final de tot el cel estigui acabat. Les observacions tenen previst acabar cap a mitjans del 2004 i el catàleg definitiu, vers el 2005.

El UCAC2 es pot obtenir de: Vegeu les webs U. S. Naval Observatory


Format dels arxius de catàlegs d'estels (DAT & D32), cel profund, cometes, asteroides i suplements.




1) Catàlegs de cel profund

El catàleg de cel profund està basat en el SAC 7.2, REV NGC&IC de Wolfgang Steinicke, LEDA (GX), catàleg SEC (PN) de Kent Wallace i unes quantes fonts més. Ha de contenir tots els objectes existents fins a la magnitud 15.5 i galàxies si són més grans que 1 minut d'arc. Conté la majoria dels NGC, i dels IC incloent-hi tots els objectes Messier. Un total de 25500 objectes de cel profund.  Els catàlegs de cel profund estan emmagatzemats en un format senzill ASCII i ordenats per magnitud. Aquest format està pensat per a velocitat i normalment sense intenció d'editar-lo. Per afegir els vostres propis objectes utilitzeu els suplements, més flexibles, encara que més lents. Les  descripcions visuals de la majoria d'objectes de cel profund hi són donades. Vegeu: Abreviatures

Els catàlegs de cel profund tenen tres nivells.Per triar-ne un aneu al menú 'Objectes'.



2) Catàlegs de suplements

Aquest catàlegs suplementaris tenen un format flexible i poden ser utilitzats pels usuaris per entrar objectes de cel profund, estels, etiquetes i horitzons locals. No cal ordenar-los per magnitud. Si useu l'editor intern HNSKY d'arxius, podeu comprovar-ne la sintaxi. Aquest format, té velocitat més baixa que els catàlegs estàndard de cel profund. HNSKY pot esdevenir lent quan hi ha més de 10000 objectes en el suplement. Els noms d'arxiu són: HNS_****.SUP. El format està definit en les primeres línies de comentari dels arxius de mostra i a arxius de suplement. Les línies que comencen amb ';' s'interpreten com a comentaris. Per crear un nou suplement pot ser útil l'ús d'un full de càlcul. El resultat s'ha de desar en el format *.csv


3) Catàleg d'asteroides

Els arxius d'asteroides són en ASCII i poden modificar-se. Si useu l'editor intern HNSKY podeu comprovar-ne els possibles errors de sintaxi. El nom d'arxiu és HNS_AST1.AST. El format està definit en les primeres línies de comentari dels exemples inclosos (línies que comencen amb ';').



4) Catàleg de cometes

Els arxius de cometes són en ASCII i poden modificar-se. Si useu l'editor intern HNSKY podeu comprovar-ne els possibles errors de sintaxi. El nom d'arxiu és HNS_COM1.CMT. El format està definit en les primeres línies de comentari dels exemples inclosos (línies que comencen amb ';').



5) Format dels catàlegs d'estels, tipus DAT (SAO_HSKY.DAT i PPM_HSKY.DAT):

General: El programa base va acompanyat de tres catàlegs. El catàleg d'estels és una versió per a l'equinocci 2000 dels catàlegs SAO o PPM+suplement o Tycho-2 . Hi ha disponibles una versió fins a la magnitud 8, i la versió completa fins a una magnitud 9.5. El catàleg PPM d'estrelles és complet fins a la magnitud 10.  El catàleg Tycho-2, més modern, conté uns 2.5 milions d'estels. Addicionalment podeu afegir i usar els catàlegs GSC o els  USNO SA1.0 / USNO A2.0/SA2.0 en CD-ROM fins a la magnitud 15 i més.

Els catàlegs d'estels vénen en dos formats. Un fitxer senzill, com es descriu més endavant, ordenat per magnitud. Aquest tipus està pensat per a catàlegs fins a mig milió d'estels. Els noms d'arxiu són ***_HSKY.DAT.
El segon nou format D32 divideix el cel en 32 àrees i els corresponents 32 fitxers. Està concebut per a catàlegs molt grans, tal com el nou Tycho II. En aquest format no hi ha disponible el codi espectral. Permet un accés ràpid i troba els estels sota el cursor ben aviat, però és bastant lent per trobar els estels brillants pel número. Els noms d'arxiu són ***_H001.DAT fins a ***_H032.DAT. Ambdós tipus de catàlegs poden ser creats o exportats usant les utilitats incloses en la web.


L'arxiu d'estels original SAO i el  PPM varen ser convertits a binari compacte (format HNSKY) com segueix:

type
  hnskyhdr = record
               nr1  : byte;
               nr2  : word;
               ra0  : byte;
               ra1  : word;
               dec0 : byte;
               dec1 : integer;
               mag0 : shortint;
               spec0: byte;
  end;

La mida de registre per a un estel és de 11 octets.

El número SAO/PPM és desat amb tres octets o un octet Nr1 i una paraula Nr2. Camp 0 a 256^3-1. La posició AR es desa amb tres octets o un octet Ra0 i una paraula Ra1. Camp 0 fins 256^3-1, és igual a 0 fins 2*pi o 24 hores. La DEC es desa com un enter de tres octets (complement a dos), de manera que un octet s'usa per al signe. Per tant, els tres octets són construïts amb un octet Dec0 i un enter Dec1. El camp usat -128*256*256-1 to +128*256*256-1, val -pi/2 fins a pi/2 o -90 a 90 graus

La resolució per a aquest magatzematge de tres octets serà, per l'AR: 360*60*60/((256*256*256)-1) = 0.077 segons d'arc. Per al valor de la DEC serà 90*60*60/((128*256*256)-1) = 0.039 segons d'arc

La magnitud es guarda en un octet o enter curt (shortint). El camp usat va de -127 fins 127, i val -12,7 to 12,7. Els estels amb magnitud 12.8 i més petita s'emmagatzemaran com -12.6.


La classe espectral tipus espectral es guarda en un octet com segueix:

const spectrum :
array[0..1,0..15] of char=(('0','1','2','3','4','5','6','7','8','9','A','B','C','E','+',' '),
('O','B','A','F','G','K','M','R','N','S','C','W','P','Q','+',' '));

spectr[0]:=spectrum[1,spec0 shr 4];  els 4 bits més alts de spec0 defineixen el tipus principal d'espectre
spectr[1]:=spectrum[0,spec0 and $0F];els 4 bits més baixos de spec0 són el camp 0...9..


Els 10 primers registres (110 octets) no són usats per a dades d'estels, sinó que contenen una descripció de l'arxiu en ASCII. Els estels estan ordenats de brillant a tènue.

La mida d'aquest catàleg és, en principi, il·limitada, però un catàleg més llarg pot alentir molt la formació de la pantalla. El programa llegeix el catàleg des del disc i, després d'alguns càlculs, les dades són escrites directament a la pantalla. Per tant, els requeriments de memòria per al programa són força baixos.

El moviment propi dels estels no està implementat.


Aquest és un exemple sobre com Sirius està emmagatzemat en SAO_HSKY.DAT:

Sirius és SAO 151881, emmagatzemat a la posició  6F com hex 49 51 02 (invertit)

La posició AR esta desada com C3  06  48 i val: (195+6*256+72*256*256)*24/((256*256*256)-1)  = 6.75247662 hores igual a:  6:45:8.9

La posició DEC està desada com D7  39  E8, i val: 215  57  -24. La DEC és, llavors:(215 + 57*256 -24*256*256)*90/((128*256*256)-1)= -16.7161401 graus igual a -16d 42 58

Així la DEC es desa com el complement a dos(=estàndard), enter de tres octets. El valor algebraic del complement a dos pot trobar-se amb el pes de la suma del bit de signe (+ o -  256*256*128 ) i els altres bits afegits només positivament. Per exemple +90 graus serà desat com FF FF 7F  (invertit) i -90 graus serà desat com 01 00 80 (invertit). La reconstrucció de -90 graus és: (01 + 00*256 -128 *256*256)*90/((128*256*256)-1). O com ( 1*(2^0) + 0*(2^1)+ 0*(2^2)....0*(2^22)+ 1 * -(2^23) )*90/((128*256*256)-1)


La reconstrucció de AR i DEC es pot fer així:

ra2:= (ra7 + ra8 shl 8 +ra9 shl 16)*(pi*2  /((256*256*256)-1)); {­ra7,ra8 i ra9 són octets}
dec2:=(dec7+dec8 shl 8+dec9 shl 16)*(pi*0.5/((128*256*256)-1)); {­on dec7, dec8 són octets i dec9 és un enter curt (short integer) !!}




6) El format dels catàlegs d'estels tipus d'arxiu D32 usat en el catàleg Tycho i altres:

El format D32 és molt similar al format d'arxiu únic DAT usat per als catàlegs d'estels SAO i PPM. Cada estel es desa en 11 octets. L'octet per a l'espectre se salta, però en comptes de tres octets hi ha 4 octets (com un enter) usat per desar les etiquetes dels estels en Tycho/GSC.

En cas que l'estel tingui un sol número tal com s'usa en el catàleg ACT, l'enter NR32 és positiu. El valor de NR32 representa el número d'estel. Si l'enter és negatiu, llavors conté l'etiqueta  Tycho/GSC. Després de fer l'enter positiu, el número d'estel regional es desa en els 2 octets més baixos, la regió GSC/Tycho d'estrelles (1..9537) es desa en els 2 octets més alts excepte si el bit $40000000 és veritat, l'extensió específica Tycho és 2, altrament, l'extensió Tycho és 1. El bit més alt del número d'estel a $00008000 s'usa per a l'extensió 3 del Tycho-2.

A més, el cel està dividit en 32 àrees iguals. Forma com una pilota de futbol, 12 pentàgons i 20 hexàgons. Els estels estan emmagatzemats en 32 arxius independents ordenats de brillant a tènue i en l'arxiu o àrea més propera a l'estel. Els centres d'aquestes àrees estan definits en la matriu d'ordenació "CENTERS". Per tal que pugueu fer catàlegs d'estels, hi ha disponibles els programes d'utilitats MAKE_DAT.EXE i MAKE_D32.EXE. Podeu descarregar-los des de web.

Els catàlegs Tycho-2, Hipparcos i d'altres podeu baixar-los de CDS.

Format de gravació d'estels dels arxius D32:

  type
    hnskyhdr32 = record
               nr32: integer;
               ra7 : byte;
               ra8 : byte;
               ra9 : byte;
               dec7: byte;
               dec8: byte;
               dec9: shortint;
               mag0: shortint;
     end;
Nota: amb word i smallint, Delphi fa registres més llargs !!!


Descodificació dels números d'estels en format D32:

  if nr32>0 then number:=nr32;
  else
  begin
    nr_regio:=((-nr32) and $3FFF0000) shr 16;
    nr_star:=(-nr32) and $7FFF;
    if (((-nr32) and $40008000)>0) then {­extra tycho number}
    begin
    if (((-nr32) and $40000000)>0) then nr_extra:=2
      else nr_extra:=3; {­$00008000 bit set}
    end;
  end;

Les 32 àrees:

  const  de 32 centres
  AA=54 * pi/180;
  BB=27 * pi/180;
  CC= 9 * pi/180;


  centers32 : array[1..32,1..2] of real= {­32 àrees del cel, 12 pentàgons, 20 hexàgons}

  (( 0       , 90*pi/180   ), {­pol nord}

  (  0*pi/180, +AA),{­2}
  ( 72*pi/180, +AA),
  (144*pi/180, +AA),
  (216*pi/180, +AA),
  (288*pi/180, +AA),{­6}

  ( 36*pi/180, +BB),{­7}
  (108*pi/180, +BB),
  (180*pi/180, +BB),
  (252*pi/180, +BB),
  (324*pi/180, +BB),{­11}

  (  0*pi/180, +CC),{­12}
  ( 72*pi/180, +CC),
  (144*pi/180, +CC),
  (216*pi/180, +CC),
  (288*pi/180, +CC),{­16}

  ( 36*pi/180, -CC),{­17}
  (108*pi/180, -CC), 
  (180*pi/180, -CC), 
  (252*pi/180, -CC), 
  (324*pi/180, -CC),{­21}

  (  0*pi/180, -BB),{­22}
  ( 72*pi/180, -BB),
  (144*pi/180, -BB),
  (216*pi/180, -BB),
  (288*pi/180, -BB),{­26}

  ( 36*pi/180, -AA),{­27}
  (108*pi/180, -AA),
  (180*pi/180, -AA),
  (252*pi/180, -AA),
  (324*pi/180, -AA),{­31}

  ( 0        , -90*pi/180   ));   {­32, pol sud}



GSC;Hubble Guide Star Catalog:



Introducció: HNSKY pot usar el "Guide Star Catalog" (Catàleg d'Estels Guia), en CD-ROM versió 1.1, conegut correntment com el "GSC". El conjunt de 2 CD-ROMs (un per a l'hemisferi nord +90 fins  a -7.5 graus, l'altre per al cel del sud) conté uns 15 milions d'estels. Límit de magnituds  als volts de 15. El Guide Star Catalog (GSC), fou elaborat per donar suport a la necessitat operativa del Telescopi Espacial Hubble (HST) per a les estrelles guia fora d'eix. És un dels catàlegs més grans actualment en existència. Conte uns 19 milions d'objectes més  brillants que la magnitud 16, dels quals, més de 15 milions estan classificats com estels.

Ús del GSC en HNSKY: El GSC està dividit en regions d'uns 2.5 graus. HNSKY pot mostrar aquestes regions combinades fins a un límit pràctic d'uns 20 graus. Dins d'aquesta àrea mostrada, l'opció 'Cerca' trobarà els objectes, i podreu fer-hi clic per obtenir-ne més detalls. Degut al fet que el GSC no està ordenat per la magnitud, un clic de ratolí podria resultar en les dades d'un objecte  pròxim però més tènue. Per prevenir això, feu zoom fins aconseguir prou distància entre els estels  individuals. La propera acció de cerca (alt-S) trobarà qualsevol estel GSC. Si no es mostren massa regions, la cerca serà més ràpida.

Els 15 milions d'estels del GSC es mostren en blanc. Els altres 4 milions, principalment objectes no estel·lars, es mostren en verd.

El camí del lector de CDs del GSC ha de ser indicat en el menú 'Arxiu'-->'Configuració'. En el cas  d'un sol lector, situeu ambdós camins cap aquest lector i canvieu els CDs si cal. El CD-nord cobreix de +90 fins a -7.5 graus de declinació.


Com obtenir el GSC:

El Guide Star Catalog (GSC) fou preparat per Space Telescope Science Institute (ST ScI), (l'organització que opera el Hubble Space Telescope), i venut a través de la 'Astronomical Society of the Pacific' (ASP) de San Francisco, Califòrnia, EUA.  El GSC no ve amb HNSKY. Lamentablement, la gestió dels CDs ASP GSC s'ha interromput. L'única font coneguda actualment és la descàrrega des d'Internet,  web o 'Project Pluto'. Per a més informació aneu a web de HNSKY

HNSKY operarà amb els CD-ROMs originals GSC 1.1 en el format ISO 9660 FITS (edició data 1 agost 1992, 2 CD'S plens) o amb la més nova, GSC 1.2 (303 MBytes) aconseguida en format binari des d'Internet. web CDS. HNSKY no funciona amb la versió "comprimida" que es troba en CD-ROMs d'algun altre programa d'astronomia.

No cal que descarregueu tots els arxius. Podeu començar amb uns quants arxius des de AR=0 i DEC=0 com arxius \N0000\0001.GSC (38 kbytes comprimits) . .  0002.GSC ... per poder donar una ullada  sobre com treballa. Poseu-los en el vostre disc dur en el mateix directori o carpeta on els heu trobat. Els arxius índex situats en \tables\regions.tbl ja no us són necessaris

En la web HNSKY hi ha una utilitat per convertir GSC 1.1 al nou format binari de GSC 1.2.

La següent informació sobre el GSC és important per a aquells que l'hagin baixat d'Internet:

La informació sobre estels es guarda en arxius *.GSC . Els fitxers de la Nasa estan en format *.GZ i han de ser descomprimits usant GZIP (no PKUNZIP !) o WINZIP. Si el nom d'arxiu resultant és 0001_GSC, 0002_GSC... cal rebatejar-los com 0001.GSC, 0002.GSC ....

Cal que estiguin en els directoris originals o mapes (intervals de declinació):

Estructura del directori o mapa del CD-ROM GSC nord:

\GSC\N0000  (Conté 0001.GSC fins a 0593.GSC)
\GSC\N0730
\GSC\N1500
\GSC\N2230
\GSC\N3000
\GSC\N3730
\GSC\N4500
\GSC\N5230
\GSC\N6000
\GSC\N6730
\GSC\N7500
\GSC\N8230
\GSC\S0000

Aquesta estructura ha de ser mantinguda en el CD-ROM o el disc dur. El directori principal és normalment \GSC\ però pot ser indicat en el menú 'Configuració'.

Si voleu tenir més informació, baixeu els arxius 'readme' ('llegiu-me') des de les webs citades.




Agraïments a:

1) Els membres del Saguaro Astronomy Club de Phoenix, que van compilar el:

SAC, Catàleg de cel profund, VERSIÓ 7.2 de l'any 2000.

Els arxius originals SAC, SAO o PPM (no en format HNSKY) estan disponibles a WWW


2) Wolfgang Steinicke, pel seu monumental treball, corregint els NGC i els IC.  Vegeu NGCIC.ORG 


3)  Autors O. Montenbruck i T. Pfleger pel seu llibre i disquet  "Astronomy on the Personal Computer"  Edició anglesa 1998 (Quasi igual a la de 1993).



4) El Smithsonian Astrophysical Observatory pel catàleg d'estels SAO de 258997 estels.



5)  U. Bastian i S. Roeser (Astronomisches Rechen-Institut, -Institut de Càlcul Astronòmic-, Heidelberg) que van compilar el catàleg  'Positions and Proper Motions' (PPM).



6) El programa RTFGEN fet per L.David Baldwin per editar aquest senzill arxiu d'ajuda.


7) El compilador gratuït Inno Setup per Jordan Russell i Portions per Martijn Laan. 


8) I finalment alguns llibres més que foren de gran utilitat:

'The astronomical companion', Guy Ottewell. Compacte, però ple d'informació tècnica, amè, comprensible, i com a curs de referència no matemàtic d'astronomia. Catorzena impressió 1995.

'Astronomical formulae for calculators', Jean Meeus. Edició 1988

'Astronomical algorithms', Jean Meeus. Edició 1991



delta DEC:=50 * 50.274*sin (pi*23.442/180)*cos(AR)

entrada en radians, sortida en segons de DEC per afegir a DEC1950 i obtenir DEC2000.


delta AR:=50 * (3.3516)*(cos(pi*23.442/180)+(sin (pi*23.442/180)*sin(AR)*tan(DEC) ))

entrada en radians, sortida en segons AR per afegir a AR1950 i obtenir AR2000.

(Aquesta fórmula és aproximada i perd precisió en apropar-nos als pols)


Exemple de càrrega de mapa: Heu ajustat la data al 2002-7-25, 3:30 TU i heu fet zoom sobre M1. Saturn està eclipsant M1. Això podria desar-se com "Eclipsi Saturn i nebulosa del Cranc". La  propera vegada que desitgeu veure aquesta pantalla heu de carregar el mapa amb aquest mateix nom. L'hora i el factor zoom també us seran retornats.


Desar i carregar la configuració (estat) del programa.

'Desa estat' en el menú 'Arxiu'. La configuració de l'equinocci, la paral·laxi, refracció,  zona horària, posició geogràfica, mida de la finestra i mode de visió nocturna queden guardades  quan desem l'estat amb aquest comandament. Les opcions de configuració queden desades en l'arxiu  DEFAULT.HNS. En engegar el programa la configuració desada en Default.hns es carregarà  automàticament. Depenent de com s'hagi escollit en el menú 'Data', el programa començarà a l'hora  actual o bé a mitjanit.
El comportament de l'opció desa/carrega és diferent per a factors de zoom  baixos o alts. Per a alts factors de zoom, el programa retornarà les mateixes AR i DEC  desades. Degut a diferències de temps, la vista serà lleugerament girada, a menys que es faci  servir 'Carrega un mapa desat' ja que llavors es recupera la data i l'hora originals. Per a factors de zoom baixos, el programa sempre mostrarà els mateixos Azimut/Altura que hi havia  quan es va desar. Això està bé per a començar amb vistes tals com una ampla mirada al sud.

'Desa com', amb aquesta opció del menú 'Arxiu' desareu la configuració del programa en un  arxiu diferent del DEFAULT.HNS. 'Desa com' és una eina útil per retrobar el vostre objecte  preferit. També es desa el dia i l'hora, però només són restituïts si useu l'opció 'Carrega un  mapa desat'. 

'Carrega estat' carregarà la configuració desada exceptuant el dia i l'hora.

'Carrega un mapa desat', a més de la configuració, també restaurarà la data i hora originals.
Exemple de càrrega d'una carta



Vegeu també el tema 'Mètode de projecció'



Cerca d'objectes

Amb la funció 'Cerca' (alt-S), podeu cercar dins de tot el catàleg. Per trobar objectes de cel profund i solars com NGC104, IC1396, M42 o bé la Lluna, cal que entreu el seu nom complet.  Per cercar estrelles SAO, PPM i TYCHO, només heu d'entrar el seu número. La cerca de text en els  arxius Tycho o altres arxius D32 va de nord a sud i pot ser una mica lenta. En el cas del SAO, el PPM i en altres arxius d'estels DAT l'ordenació va de brillant a tènue. Per això la cerca d'un estel brillant és més ràpida.  Per cada objecte només es mostra un nom. Es dóna preferència al nom Messier respecte al NGC. Això vol dir que si cerqueu NGC1952 el resultat serà M1.

Feu clic amb el botó esquerre sobre un objecte i n'obtindreu les dades.

Vegeu també el tema 'Control de tecles i ratolí'




Instruments i indicadors d'objecte trobat

Hi ha uns quants instruments disponibles:




Hi ha diversos indicadors disponibles:




Mètode de projecció.


Projecció ortogràfica o esfèrica. El cel es projecta sobre una esfera i en el centre d'aquesta esfera hi ha la Terra. Esteu observant des de fora d'aquesta esfera. Per adaptar el vostre punt de vista, la dreta i l'esquerra estan intercanviades. Aquest mètode de projecció  permet camps de visió pròxims als 180 graus. El desavantatge és que hi ha una distorsió prop de les vores.

Projecció azimutal equidistant. Per a una millor visió global del cel, disposeu d'aquest  tipus de projecció que us permet camps de visió molt amples de fins a prop de 360 graus. Les distàncies radials i la  direcció mesurada des del centre del mapa són correctes, però el desavantatge és un augment de la  distorsió per a grans camps de visió.

Amb factors de zoom alts ambdues projeccions donen els mateixos mapes.

Podeu escollir entre les graelles de AR/DEC i Alt/Az. L'horitzó és una línia de doble gruix.


Vegeu també el tema 'Desar i carregar l'estat del programa'





Hora del sistema, zona horària i situació geogràfica

Si seleccioneu en el menú principal 'Data'-->'Segueix l'hora del sistema', la pantalla serà  actualitzada cada minut.

En el menú 'Arxiu'-->'Configuració' podeu fixar la vostra posició geogràfica. Durant l'estiu, el rellotge és avançat una hora en molts països. Això s'anomena estalvi de llum diürna o horari d'estiu. Per tenir en compte aquest canvi, activeu en la  mateixa finestra la casella 'Estalvi llum diürna'. Per desar aquesta configuració del lloc d'observació, torneu al menú principal i seleccioneu 'Arxiu'-->'Desa estat'. La configuració geogràfica serà desada en l'arxiu DEFAULT.HNS. Aquest arxiu es carrega automàticament en engegar el programa.





Llista d'algunes ciutats en cada zona horària:

Diferència
horària
amb TUC     Ciutats en la Zona

  - 11      Midway
  - 10      Honolulu 
  - 09      Anchorage
  - 08      Los Angeles, San Francisco, Seattle, Las Vegas
  - 07      Denver, El Paso
  - 06      Chicago, Dallas, Ciutat de Mèxic, Houston
  - 05      Nova York, Washington D.C., Boston, Montreal
  - 04      Caracas, Santiago
  - 03      Rio de Janeiro, Sao Paulo, Buenos Aires
  - 01      Açores
  + 00      Londres, Greenwich, Lisboa
  + 01      París, Roma, Madrid, Amsterdam, Berlín
  + 02      El Caire, Atenes, Helsinki, Beirut, Jerusalem
  + 03      Moscou, Jeddah, Kuwait, Nairobi
  + 03:30   Teheran, Abadan, Shiraz
  + 04      Dubai, Abu Dhabi
  + 04:30   Kabul
  + 05      Karachi
  + 05:30   Delhi, Bombay, Calcuta, Colombo
  + 06      Dhaka,
  + 06:30   Yangon
  + 07      Bangkok, Jakarta, Hanoi
  + 08      Hong Kong, Pekín, Taipei, Singapur, Manila
  + 09      Tokyo,  Seoul, Pyongyang
  + 09:30   Adelaida, Darwin
  + 10      Sydney, Guam
  + 11      Noumea, Vila
  + 12      Wellington, Auckland




Unitats i tipus espectrals:


Lluminositat:

Magnitud per minut d'arc quadrat.


Mida:

Mida o diàmetre en minuts d'arc. En cas que sigui mostrat ", el diàmetre és en segons d'arc  (típic per als planetes)


Tipus espectrals de les estrelles:

Els tipus espectrals dels estels estan definits amb una lletra i un número.

Vegeu també el tema 'Catàlegs d'estrelles i objectes de cel profund'



Precisió del programa:

Remarca general: HNSKY té elevada precisió. Per obtenir efemèrides correctes i comparables, és important fixar:

1)  Correcta posició geogràfica en la Terra.
2)  Zona horària i estalvi de llum diürna. Podeu comprovar el temps TUC en 'Ajuda'-->'Crèdits'.  Per obtenir la màxima precisió en el Sol i la Lluna, activeu 'Arxiu'-->'Configuració'--> 'Hora de referència TUC'.
3)  Equinocci desitjat. Normalment J2000.
4)  Correcció de l'error de paral·laxi activat per a valors topocèntrics i desactivat per a valors geocèntrics.


Per a 2) Vegeu el tema 'Temps TE i TU'
Per a 2) Per saber la zona horària de ciutats importants vegeu el tema 'Temps del sistema, zona horària i posició geogràfica'



Totes les dades mostrades de cel profund i planetes són astromètriques referides a equinocci J2000 (2000, gener 1.5), equinocci B1950 o a equinocci de la data actual. Aquestes serien les coordenades tal com les veuria un observador estacionari a l'any 2000, 1950 o data d'avui. Les posicions dels estels poden comparar-se directament amb les dels planetes. L'error degut a la velocitat de la Terra en moure's aberració, balanceig de l'eix de la Terra nutació no estan corregides, però afecten per un igual les posicions estel·lars i planetàries (màx. 20 segons d'arc) i no influeixen en el mapa mostrat. La nutació i l'aberració dels objectes planetaris estan corregides per a J2000 a fi de tenir la mateixa base de coordenades que per als catàlegs d'estrelles.

L'equinocci desitjat el podeu triar des del menú 'Arxiu'-->'Configuració'.


Dates vàlides del programa : El programa accepta i és operatiu per a dates entre l'any 1750 i 2250, excepte per a Plutó, que només és vàlid entre 1890 i 2100.



Els càlculs dels planetes estan basats en "Astronomy on the Personal Computer" per O. Montenbruck i T. Pfleger, 1998, edició anglesa (Gairebé igual a l'edició de 1993).
Es tracta d'un llibre molt detallat per a programadors en Pascal i conté diverses rutines escrites amb professionalitat. El codi font està contingut en un disc annex. El llibre no està pensat com  una guia d'aprenentatge.


Les efemèrides de les llunes de Mart, Júpiter, Saturn, Urà i Neptú estan calculades en base al temps de rotació i la correcta orientació de l'eix (Theta) en l'espai. Com que la posició central és coneguda, la posició dels planetes ho és per les efemèrides planetàries i amb un càlcul bàsic X,Y,Z la posició en l'espai pot ser determinada. L'òrbita està calculada com a perfectament circular, cosa que és pràcticament certa per a la majoria de les llunes principals. Només per a les llunes de Júpiter s'ha fet una correcció per a les interaccions gravitatòries amb alguns factors trobats en Meeus, 'Astronomical Algorithms' edició 1991.


Precisió de les efemèrides dels planetes i la Lluna:

Les efemèrides dels planetes tenen un error típic de uns pocs segons d'arc amb un màxim d'uns 10 segons d'arc. Només Neptú té un màxim error d'uns 40 segons d'arc.

Les efemèrides de la Lluna són correctes dins d'un segon d'arc. És important activar 'Temps de referència TUC' si no teniu activat el TDT.
Per obtenir eclipsis de Lluna precisos, les aberracions del Sol i la Lluna són afegides a l'ombra de la Terra. Aquest és l'únic objecte on l'aberració ( uns pocs minuts d'AR) és tinguda en compte. L'eclipsi resultant és correcte dins d'un o potser dos minuts.

Les hores de sortida i posta han de ser correctes dins d'un o potser dos minuts. Per obtenir temps precisos de sortida i posta cal que activeu la correcció per a la refracció atmosfèrica, menú 'Arxiu'-->'Configuració'. La llum dels objectes pròxims a l'horitzó es desvia en passar a través de l'atmosfera. Els objectes que estan pròxims a l'horitzó semblarà que siguin més alts que no són en realitat. Al zenit, aquest efecte és nul i augmenta en acostar-se a l'horitzó. A una altura de 45 graus només és d'un minut d'arc. A una altura de 10 graus val 5 minuts d'arc i a l'horitzó augmenta ràpidament fins a uns 35 minuts d'arc.

Vegeu l'explicació de la refraccció atmosfèrica en el glossari

Referència de les efemèrides de les llunes: En general, les posicions de les llunes de Mart Júpiter, Saturn, Urà i Neptú són mostrades amb un error d'uns 10 segons d'arc o menys. S'han pres com a referència els valors d'efemèrides del 'Bureau of Longitudes' a França, adreça web i el "Solar System Dynamics Group of JPL", adreça web.


Observacions:

- L'error de paral·laxi el podeu corregir. Per obtenir el valor geocèntric en comptes del valor topocèntric, desactiveu la correcció per a l'error de paral·laxi.
- L'error degut a la velocitat de la llum i velocitat dels planetes està corregit.
- Hores de sortida i posta. Excepte per al Sol i la Lluna, totes vénen donades per al centre dels objectes. Per al Sol i la Lluna són donades per al limbe superior del disc.


Precisió dels catàlegs d'estrelles:

El moviment propi dels estels no ha estat implementat llevat del catàleg USNO UCAC2. La versió HNSKY del catàleg SAO no conté moviment estel·lar. La posició dels estels és correcta per a l'Equinocci i l'Època 2000. Per a qualsevol altra data només l'equinocci (si s'ha seleccionat) pot ser recalculat a l'equinocci de la data actual o al del 1950. Això vol dir que en unes quantes dècades abans i després de l'any 2000 les posicions d'algunes poques estrelles poden tenir petits errors. Aquestes estrelles (pròximes) es mouran lentament a través del cel introduint un error d'uns segons d'arc. Si aquest programa  encara és en ús d'aquí a uns 50 anys, podreu usar un catàleg que estigui actualitzat.

A més del que es diu més amunt, no hi ha dades disponibles sobre moviment d'estels en el catàleg GSC. Aquest catàleg està basat en plaques fotogràfiques fetes el 1978 i per tant té una època que correspon al 1978. La posició de les estrelles en el GSC està donada per a l'equinocci J2000.




Efemèrides de cometes i asteroides (planetes menors):

Tant els cometes com els asteroides fan servir arxius en ASCII que podeu accedir i actualitzar des  del menú 'Arxiu'-->'Editor de dades de cometes' o 'Editor de dades d'asteroides'. Les efemèrides de cometes i asteroides (planetes menors) estan calculades en base al problema de dos cossos. Correccions per la velocitat de la llum són tingudes en compte, però no la influència de les pertorbacions degudes als planetes. Això vol dir que els elements orbitals dels cometes i asteroides seran poc a poc influenciats per les forces gravitacionals del nostre sistema solar. Per tant, la precisió anirà minvant poc a poc. No obstant, els valors donats en molts anuaris astronòmics seran prou acurats per a un ús d'uns quants anys.

El programa pot treballar amb arxius ASCII de cometes i asteroides de més de 16 Mbytes, però per damunt de 10.000 anirà més lent.   Aquest és un exemple dels elements orbitals del cometa Halley en 1986:

  1986 2 9.43867  Temps del periheli (T) [any mes dia.fracció]
     0.5870992    Distància (q) al periheli en UA
     0.9672725    Excentricitat (e)
   162.23932      Inclinació (i) [graus]
    58.14397      Longitud del node ascendent (w)[graus]
   111.84658      Argument del periheli (W)[graus]
  1950.0          Equinocci per als element orbitals (E)[any]



Els paràmetres dels elements orbitals dels cometes:


=  La data del pas del cometa pel periheli.

=  Distància cometa-Sol en el pas pel periheli, en unitats astronòmiques (UA).

=  Excentricitat de l'òrbita del cometa. Una excentricitat de 0.0 vol dir que l'òrbita és circular, mentre que un valor de 1.0 indica una paràbola. La majoria de cometes tenen una excentricitat entre 0 i 1.

=  L'argument del periheli, en graus.

=  La longitud del node ascendent de l'òrbita, en graus.

=  La inclinació de l'òrbita, en graus.

Paràmetres de la magnitud dels cometes:

=  És la magnitud absoluta.
=  És el factor d'activitat que varia d'un cometa a l'altre. En general k és un número entre 5 i 15.

La magnitud real es calcula amb la fórmula:

mag = H + 5*log10(delta) + k*log10(r).     (k també es pot donar en funció de g, llavors k:=2.5*g) 

'Delta' és la distància del cometa a la Terra (en unitats astronòmiques) i 'r' és la distància del cometa al Sol (també en UA).



Paràmetres dels elements orbitals dels asteroides:


=  Data de referència de l'anomalia mitjana. La data en la qual l'asteroide té  l'anomalia mitjana especificada per M

=  Anomalia mitjana de l'asteroide a la data de referència T, en graus.

=  Semieix major de l'òrbita, en unitats astronòmiques (UA).

=  Excentricitat de l'òrbita.

=  Argument del periheli, en graus.

=  Longitud del node ascendent de l'òrbita, en graus.

=  Inclinació de l'òrbita, en graus.

Paràmetres de la magnitud asteroidal:

=  És la magnitud visual absoluta.
=  És el paràmetre de pendent



Els elements orbitals del cometes i asteroides són intercanviables. Per a aquells a qui agradin els nombres: Conversió

Les informacions actualitzades de cometes i planetes menors podeu descarregar-les de Minor Planet Center (MPC) web, l'estament oficial que tracta les observacions astromètriques i òrbites dels asteroides i cometes.



Per als cometes normalment es dóna el temps del periheli (T) i el semieix major (q) al periheli.

Els elements orbitals dels asteroides són un instant donat, anomenat ÈPOCA, i l'ANOMALIA MITJANA. Per convertir aquests elements als paràmetres orbitals (T) i (q) usats típicament per als cometes, poden usar-se els següents càlculs:

Asteroide Ceres(1) Època dels elements: 1993 01 13.000 
                   Excentricitat (e)  : 0.0764401
                   Semieix major (a)  : 2.7678
                   Anomalia mitjana(M): 184.1845

Calculeu el semieix major (q) com segueix:

q = a * ( 1 - e) = 2.5562291


L'anomalia mitjana (M) té un creixement per dia:

n = 0.98560767 /( a * rel quadrada de( a ) ) = 0.21404378   [graus/dia]

nota: 0.98560767 és un factor de conversió fix (~360º/365.25 dies)


Llavors calculeu el nombre de dies fins que l'anomalia mitjana arribi a 360 graus, igual a 0 graus:

(360-184.1845) / 0.21404378 = 819 dies. La data del periheli és doncs 1995-4-14



Diferències entre Temps Dinàmic i Temps Universal.

El temps d'efemèride, TE, canviat des  de 1984 a TD (TDT, Temps Dinàmic Terrestre i TDB,  Temps Dinàmic Baricèntric), és la base de la taula per al moviment del Sol, la Lluna i els planetes sense la influència de canvis en la rotació de la Terra. Les efemèrides del planetes es calculen en base a aquest temps dinàmic. El TU està basat en el temps solar i, per tant, en la  rotació de la Terra. Això ens porta a una petita diferència entre el TD i el TU o Temps Universal Encara hi ha una petita diferència entre TU i TUC però menor d'un segon. Vegeu també el glossari.

El TDT ara està basat en el TAI Temps Atòmic Internacional. El TAI està definit per uns dotze rellotges atòmics distribuïts per tot el món. TDT = TAI + 32.184. La diferència TAI-TU fou aproximadament zero en 1958 gener 1.

Per obtenir efemèrides correctes de la Lluna i el Sol (dins de 30 segons d'arc), cal corregir aquesta petita diferència entre el nostre rellotge del PC, basat en el TUC, i el TD. HNSKY té una taula interna de TD-TU vàlida entre 1750 i 2013. Aquesta característica podeu desconnectar-la i entrar el temps com TD o la diferència TD-TU podeu entrar-la incorporant-la en el valor de la zona horària. La diferència entre TD i TUC al 2000 és d'uns 64 segons. Per corregir-ho cal  restar aquesta diferència de la zona horària. Per exemple, en Holanda s'hauria d'entrar un valor de 0.982 en comptes de +1.0. Per a l'est dels EUA, caldria entrar un valor de -5.018 en lloc de -5.0 .

Aquí podeu veure una taula amb les diferències TD-TU dels darrers 300 anys :

       1700  + 09.0 segons
       1730  + 11.0   ,,
       1750  + 13.0   ,,
       1770  + 16.0   ,,
       1800  + 13.7   ,,
       1820  + 12.0   ,,
       1840  + 05.7   ,,
       1860  + 07.9   ,,
       1880  - 05.4   ,,
       1900  - 02.7   ,,
       1910  + 10.5   ,,
       1920  + 21.2   ,,
       1940  + 24.3   ,,
       1960  + 33.1   ,,
       1980  + 50.5   ,,
       1994  + 60.0   ,,
       2000  + 64.0   ,,
       2001  + 65     ,,  (estimat)
       2003  + 67     ,,  (estimat)
       2006  + 70     ,,  (estimat)
       2008  + 72     ,,  (estimat)
       2011  + 75     ,,  (estimat)
       2013  + 77     ,,  (estimat)

Estimacions de: Time Service Dept., U.S. Naval Observatory, Washington, DC webpage



Vegeu també el tema:  Glossari, termes tècnics i abreviatures



Camp visual i fotogràfic.

Camp visual:El diàmetre angular real del camp tal com es veu en el telescopi depèn dels  augments i el camp aparent de l'ocular usat. Per a un ocular Plössl amb camp aparent de 50° el diàmetre angular val:  50°/augments.


El camp visual d'un telescopi amb una longitud focal de 2000 mm:

Ocular  Augments Tipus Plössl (50°)  Tipus gran angle (67°)

40 mm /  50 x   ==> 53' (44°)        80'
25 mm /  80 x   ==> 38'              50'
20 mm / 100 x   ==> 30'              40'
16 mm / 125 x   ==> 24'              32'
10 mm / 200 x   ==> 15'              20'
7 mm / 286 x   ==> 10'              14'


El camp visual d'un telescopi amb una longitud focal de 1250 mm:

Ocular  Augments Tipus Plössl (50°)  Tipus gran angle (67°)


40 mm /  31 x   ==> 85' (44°)        130'
25 mm /  50 x   ==> 60'               80'
20 mm /  63 x   ==> 48'               64'
16 mm /  78 x   ==> 38'               52'
10 mm / 125 x   ==> 24'               32'
7 mm / 179 x   ==> 17'               22'

Nota: Els Plössl de 40 mm, 1-1/4" tenen un camp aparent de només 44°.


Camp de visió fotogràfic: Per a un telescopi amb film normal de 24 x 36 mm, la mida de la part del cel fotografiada seria:

Longitud focal de:

      50 mm ==>  1600' x 2400'   (' = min arc)
     100 mm ==>   800' x 1200'
     200 mm ==>   400' x  600'
    1000 mm ==>    80' x  120'
    2000 mm ==>    40' x   60'



Taula de magnituds visuals amb un cel molt fosc:

      Diàmetre           Magnitud
      objectiu           límit (Visual)

     Binoculars 7x50          9
     Binoculars 10x70        10
     4 polzades=102 mm       11.8
     6 polzades=150 mm       14.1
     8 polzades=204 mm       14.7
    10 polzades=254 mm       15.1
    12 polzades=300 mm       15.4
    14 polzades 356 mm       15.7
    16 polzades 408 mm       16.0




Funcionalitat d'anotació d'observacions.

La tecla drecera "INICI" afegirà un indicador al segon suplement. Afegirà una línia al segon suplement amb la posició AR/DEC del ratolí i la data. L'usuari pot afegir-hi una entrada amb l'anotació d'observació obrint el segon suplement amb la drecera CNTRL-4.

En la pantalla la posició serà marcada amb el número de línia del suplement. Per fer permanent aquesta marca heu de desar el suplement. Podeu entrar la vostra observació després de Log:

1.590356,,, 30.769830,,,,_54/2003-08-06    ,Log/_   ,-99
1.575625,,, 30.764613,,,,_55/2003-08-06    ,Log/_   ,-99
1.559949,,, 30.381647,,,,_56/2003-08-06    ,Log/Vist_amb_telescopi_200_mm._Estel brillant o què ?,-99



Sempre heu d'activar-ho usant la drecera "INICI". Si féssiu servir el menú "PANTALLA", "INSTRUMENTS", "MARCA POSICIÓ ACTUAL DEL RATOLÍ" situaria el marcador en una posició no desitjada.

També podeu afegir una anotació en l'arxiu d'ajuda  de cel profund usant la funció d'anotació dels arxius d'ajuda del Windows. Més informació  en l'arxiu d'ajuda de cel profund, drecera F2.


Retícula, marc de mesura CCD, cercles de posició i indicadors de trobat.


Eines de mesura angular:

En el menú 'Pantalla' hi ha quatre eines per mesurar i apuntar a objectes:

1) Retícula. Cercles ajustats automàticament per a una ràpida estimació de les distàncies. Els números en la retícula indiquen la distància des del centre (radi) de la retícula en graus. Els números estan alineats al nord.

2) Marc de mesura CCD. El cursor del ratolí esdevé un petit rectangle orientat nord/sud. La mida del marc la podeu definir a 'Arxiu'-->'Configuració'. Aquest marc us ajudarà a determinar quina part del cel és visible en la vostra CCD o film fotogràfic.

3) Cercles de posició. Podeu usar-los com un sistema per apuntar, com ara el TelRad(r). Mostra un màxim de 5 cercles de mesura fixa. Aquests sistemes d'apuntar com el Telrad consisteixen en una placa de vidre a través de la qual mireu el cel. Projecta tres cercles vermells concèntrics (típicament 4, 2, i 0.5 graus) sobre el cel. Només cal moure el telescopi fins que el buscador  TelRad mostra els cercles centrats sobre l'objecte desitjat.

4) Caixetí de zoom.  Dibuixeu un rectangle mantenint el botò esquerre del ratolí premut, la distància i l'angle vénen donats a la barra d'estat. Després feu el rectangle petit per evitar un zoom exagerat o feu CTRL-Z per tornar a la vista anterior. 


Indicadors d'objecte trobat

Tan aviat com un objecte s'ha trobat en el catàleg pot ser indicat de diverses formes, tal com s'ha configurat en el menú 'Pantalla'-->'Indicador d'objecte trobat':

1) Dues línies curtes orientades nord-sud.
2) Indicador en forma de cercle. És molt pràctic fer un mapa de camp amb uns quants cercles.
3) Etiqueta amb el nom de l'objecte.
4) Indicador de la magnitud de l'objecte.

També hi ha la possibilitat de copiar la informació sobre l'objecte al porta-retalls de manera que pugueu passar-la a d'altres aplicacions del Windows.


Imatges de cel profund del DSS i altres.



Funcionalitat: HNSKY pot afegir imatges de cel profund al mapa normal del cel. Aquestes imatges han de ser en el format FITS amb l'extensió *.FIT *.FITS  o *.FIT*. Cada imatge ha de  contenir informació sobre la seva mida i orientació en el format anomenat WCS. HNSKY llegirà tots els arxius FITS disponibles i, si cal, dibuixarà la imatge amb la seva mida i orientació.

Per obtenir arxius FITS: Una magnífica font d'imatges és el paquet del Digital Sky Survey (DSS) o una versió més comprimida Realsky. Podeu obtenir aquests arxius FITS:

A) Descarregar-los de la pròpia web de HNSKY.
B) Fer-los amb HNS_REAL des dels CDs originals DSS/Realsky.
C) Descarregar-los de fonts DSS d'Internet:

Els següents servidors web proporcionen arxius compatibles FITS amb informació en WCS:

1) ESO European Space Organization a http://archive.eso.org/dss/dss. Fets a 1.7 segons d'arc/píxel.
2) Leicester University http://ledas-www.star.le.ac.uk/DSSimage . Resolució a triar.
3) SkyView a Skyview.gsfc.nasa.gov  La resolució es pot triar.   Altres servidors que ofereixen imatges del DSS no inclouen el codi WCS i no poden usar-se. Per a més informació vegeu "compatibilitat".

Reducció de mida: La mida en els arxius FITS pot reduir-se més endavant amb HNS_REAL fins a un  50 % en convertir-los a FITS de 8 bits. El mateix programa HNS_REAL (el visor de DSS o Realsky) podeu usar-lo per produir lots d'imatges en 16 o 8 bits. Els arxius de 8 bits són rebatejats amb l'extensió d'arxius no normalitzada *.FIT8 sols per conveniència.

Filtratge: El directori on HNSKY buscarà els arxius FITS pot ser inclòs en la 'Configuració'. Llegirà tots els arxius FITS disponibles en 8 o 16 bits. Si en teniu més d'un centenar, l'ús de filtres pot agilitar la càrrega. Exemples: 23*45*.FIT* o *_ORI.FIT* .

Color de la imatge: El color de les imatges normalment és vermell però podeu canviar-lo per un dels colors bàsics RGB des del menú 'Arxiu'-->'Configuració'-->'Aspecte'. El programa també suporta arxius en colors amb format FITS.

Fons i brillantor: El fons i la brillantor poden ajustar-se des del menú 'Objectes' amb  els cursors d'on es llegeix FITS. Algunes imatges DSS de cel profund estan sobre- o sots-exposades i els cal ajustatge fi per obtenir el millor detall.



Impressió: Els millors resultats s'obtenen amb impressora de colors. Una impressora làser dóna resultats menys satisfactoris alhora que algun petit detall s'espatlla degut a la simulació de grisos. En alguns casos un mapa orientat cap al nord pot millorar la impressió ja que els píxels es dibuixen com quadradets.

Compatibilitat: Les imatges FITS són molt populars en astronomia i contenen tota mena  d'informacions però la que ens cal és una imatge. Els arxius FITS (Flexible Image Transport System) comencen amb una informació força llarga de capçalera que en el nostre cas ha de portar la mida de la imatge, la posició i l'orientació en un apartat de l'anomenat format WCS (World Coordinate System).
HNSKY espera arxius FITS de 8 o 16 bits que continguin els següents codis WCS:

BITPIX = 8 o 16 bits enters, -32 decimals
NAXIS1 = Longitud de l'eix X
NAXIS2 = Longitud de l'eix Y
DATAMIN = Valor mínim vàlid en la imatge
DATAMAX = Valor màxim vàlid en la imatge
CRPIX1 = Píxel de referència de l'eix X
CRPIX2 = Píxel de referència de l'eix Y
CRVAL1 = AR a píxel de referència, en graus decimals
CRVAL2 = DEC a píxel de referència, en graus decimals
CDELT1 = Interval de píxels en AR en graus
CDELT2 = Interval de píxels en DEC en graus
CROTA2 = Angle de rotació

Quasi totes les imatges DSS contenen en la capçalera 2x20 factors polinòmics per calcular la posició dels píxels amb alta precisió. Aquests polinomis compensen la falta de linearitat òptica o de la placa. Aquests factors no s'usen en HNSKY.

Els arxius en colors FITS poden presentar-se en dos tipus. Fan servir una tercera dimensió per la informació dels colors RGB. HNSKY suporta només el tipus on BITPIX=8 i NAXIS1=3 i no suporta NAXIS3=3. Exemple d'una capçalera FITS compatible:

SIMPLE = T / Banderola estàndard del format FITS
BITPIX = 8 / Bits per píxel
NAXIS = 3 / Nombre de dimensions
NAXIS1 = 3 / Nombre de colors
NAXIS2 = 382 / Llargada de la fila
NAXIS3 = 255 / Nombre de files

HNSKY usa aquest format també per a les imatges planetàries en colors.



Llunes de Mart, Júpiter, Saturn, Urà i Neptú.

S'inclouen les següents llunes fins a magnitud 14:

Mart:        Phobos, Deimos
Júpiter:     IO, Europa, Ganímedes i Callisto
Saturn:      Mimas, Enceladus, Tethys, Dione, Rhea, Titan, Hyperion i Iapetus
Urà:         Ariel, Umbriel, Titània i Oberon.
Neptú:       Tritó.

S'han dibuixat proporcionals al voltant de Júpiter i Saturn. Useu Pàg. amunt/ Pàg. avall o l'opció auto-zoom en el menú 'Cerca', ja que per veure-les cal un factor de zoom elevat. A aquests augments, el programa iniciarà automàticament la funció blocatge per al seguiment. Normalment blocarà en una posició fixa. Per mantenir a al vista l'objecte en moviment, useu primerament la funció cerca. La rutina de blocatge actuarà sobre la posició d'aquell objecte. Tan aviat com es canvia la vista, es perd aquesta funció de blocatge especial.

Canvieu l'interval de temps usant les tecles F3, F4, F5 i F6. Les llunes començaran també a  girar al voltant dels planetes. La posició dels planetes pot canviar degut al seu propi moviment en el cel.

Si la funció 'Cerca' s'usa, el programa blocarà automàticament el planeta per no massa  passades de l'interval de temps



No totes les llunes són fàcils de veure. Vegeu:taula de magnitud límit telescopis.

Aquí hi ha algunes informacions més: 'Dades del Sol i els planetes'



Eclipsis de Sol i Lluna.

El programa és força apropiat per observar i estudiar eclipsis de Sol i de Lluna. Un eclipsi solar ocorre quan la Terra queda apantallada per la Lluna. (La Lluna tapa el Sol). Només una petita zona de la terra esdevé totalment fosca. Un eclipsi lunar ocorre quan la Lluna queda tapada amb l'ombra de la Terra. Com que la Terra és molt més gran que la Lluna, també la seva ombra és més gran. La Lluna  completa cau dins de l'ombra de la Terra. Un eclipsi de Lluna és visible des de tot arreu al cantó de la Terra que és de nit.

Eclipsi de Lluna a HNSKY: Tan aviat com la fase de la Lluna arriba al 99.8 %, les dues vores d'ombra (ombra i penombra) són dibuixades per HNSKY. El cercle interior (ombra),correspon a on  la llum del Sol és completament tapada per la Terra. En realitat encara una petita part de la llum solar és dispersada i reflectida per l'atmosfera de la Terra i projectada sobre l'ombra, la qual fa que la Lluna prengui un color vermellós fosc. El cercle exterior (penombra) indica on la llum del Sol és només parcialment tapada per la Terra. Els observadors poden veure només un lleuger enfosquiment. Fins que almenys mitja Lluna no ha entrat en la penombra, l'eclipsi pot ser imperceptible!.

Vegeu també les notes a Precisió del programa



Eclipsi de Sol en HNSKY: La Lluna simplement taparà el Sol.



Exemple d'eclipsis lunars:

-  2000-1-21, 4:44 TUC

-  2000-7-16, 13:56 TUC


Exemple d'eclipsis solars:

-  1999-8-11, 10:35 TUC  posició a 10 graus est, 48.6 graus nord. Eclipsi total. (Alemanya)

-  2001-6-21, 12:54 TUC, posició a 20 graus est, 12.4 graus sud. Eclipsi total. (Angola/Zàmbia)



Història (en anglès) i futur d'aquest programa.

Història:

HNSKY 1.0,  February 1998.
HNSKY 1.1,  March 1998, Major planets included
HNSKY 1.2,  June 1998, High accuracy version and comets/asteroids included.
HNSKY 1.201,June 1998, Hair cross and center at mouse pointer added.
HNSKY 1.202,June 1998, Function of right mouse button changed.
HNSKY 1.21, June 1998, Improvements.
HNSKY 1.22, June 1998, Improvements.
HNSKY 1.23, June 1998, Improvements. Mouse position indicator. Right mouse button search.
HNSKY 1.24, June 1998, More star names added. Mouse search restricted to displayed objects
HNSKY 1.25, July 1998, SAO file updated with new version from ADC centrum. Small improvements.
HNSKY 1.26  August 1998, Moons of Saturn included, Small improvements.
HNSKY 1.27  August, September 1998, improved rise and set time, correction moon magnitude and SAC database.
HNSKY 1.30, September 1998, constellations and boundaries.
HNSKY 1.31, October 1998, night vision introduced.
HNSKY 1.32, October 1998, error 207 solved, menu reorganised. Several small changes.
HNSKY 1.33, November 1998, error in alphanumeric data of sun/moon corrected.
HNSKY 1.34, December 1998, lunar eclipse added, internal fine tuning.
HNSKY 1.35, December 1998, correct length, width and orientation of deepsky objects shown.
HNSKY 1.36, December 1998, PPM star database added. Magn comets. Small correction leap anys.
HNSKY 1.37, January 1999, Magn comets. Small correction leap anys.
HNSKY 1.38, January 1999, Font changed, Small improvements.
HNSKY 1.39, January 1999, Three versions of SAC database, font size adjustable.
HNSKY 1.40, January 1999, Added deepsky contour option. Improved for hi and low color drivers.
HNSKY 1.41, April   1999, Bayer star designations added. Scroll bar for selecting objects.
HNSKY 1.50, April   1999, Moons of Mars, Uranus and Neptune included. Large internal reorgn.
HNSKY 1.60, June    1999, Support for GSC catalog.
HNSKY 1.61, September 1999, Last windows 3.1 edition.
HNSKY 2.00, Oktober 1999, Win 95/98/NT version.
HNSKY 2.01, Nov/December 1999, Win95 hints, deepsky description.
HNSKY 2.02, December 1999, direct move to north, south, east, west and zenith.
HNSKY 2.03, January 2000, improved object menu.
HNSKY 2.04, March   2000, D32 files, CCD measuring frame. 2000 plus database
HNSKY 2.05, April   2000, USNO star database access, improved editor, syntax check. Adjustable databases names.
HNSKY 2.06, July    2000, Steve Coe's deepsky database.
HNSKY 2.07, October 2000, New color menu, DDE, many small improvements
HNSKY 2.1.0 December 2001
HNSKY 2.2.0 December 2002
HNSKY 2.2.1, July 2003
HNSKY 2.2.2, October 2003
HNSKY 2.3.0, June 2004

La darrera versió es pot descarregar de la plana principal web page.


Futur?  Depèn del meu temps i la vostra reacció.



Glossari.


BN: Nebulosa brillant.
GX: Galàxia.
GC: Cúmul globular.
OC: Cúmul obert.
PN: Nebulosa planetària.
DN: Nebulosa fosca.
CL+NB: Cúmul amb nebulositat.
GALCL: Cúmul galàctic.

Aberració: Efecte causat pel moviment de la Terra que canvia lleugerament les posicions  dels estels, els quals tendeixen a moure's en la mateixa direcció que es mou la Terra. Aquest efecte seria molt visible si la Terra es mogués a velocitats prop a la de la llum. No obstant, va molt més lenta i l'efecte és només d'uns 20 segons d'arc com a màxim en una direcció. Afecta igualment tots els objectes en una direcció i, de cara a dibuixar els mapes, és irrellevant.

Asteroide: És un petit cos rocós, que es mou en una òrbita el·líptica al voltant del Sol. Són massa petits per tenir atmosfera. També s'anomenen planetes menors.

Minuts i segons d'arc: Un cercle complet té 360 graus. En un grau hi ha 60 minuts d'arc  (anotat com 60'). En un minut d'arc hi ha 60 segons d'arc (escrit 60").

Unitat Astronòmica (UA). Aproximadament igual a la distància mitjana Terra-Sol, que ve a ser uns  150 000 000 Km.  Formalment la UA és en realitat poc més petita que la distància  mitjana Terra-Sol (semieix gran) perquè és el radi d'una òrbita circular amb una massa negligible (i no pertorbada pels altres planetes), que volta al Sol en un període específic de temps. (1 UA = 149 597 870. 66 Km)

Coordenades cartesianes: (Astronòmiques) Sistema de coordenades on la posició d'un objecte ve donada en valors rectangulars X, Y i Z. Aquest sistema s'usa sovint en programes.

Cometa: Cos de gel incrustat en un núvol de gas que orbita al voltant del Sol. Quan orbita prop del Sol s'escalfa, i desprèn gas, el qual apareix com una cua que apunta sempre en direcció  oposada al Sol. En principi, és un planeta menor de gel.

DEC, Declinació: Un element del sistema de coordenades astronòmic, usat habitualment.  La declinació podria entendre's com la latitud de la Terra projectada sobre el cel, i usualment és escrita amb la lletra grega minúscula d = delta, i es mesura al nord (+) i al sud (-) de l'equador celestial en graus, minuts i segons d'arc.  L'equador celestial es defineix com declinació=zero (0) graus; els pols nord i sud celestials es defineixen situats a +90  i -90 graus, respectivament.

Temps dinàmic, TD  Veure temps d'efemèrides, TE.

Efemèrides  Una taula que llista elements específics d'un objecte mòbil, en funció del temps. Les efemèrides normalment contenen l'ascensió recta i la declinació, angle aparent d'elongació del Sol (en graus), i magnitud (brillantor) de l'objecte; altres dades incloses sovint en les efemèrides són les distàncies dels objectes al Sol o la Terra, (en UA), angle de fase, i percentatge il·luminat (llunes).

Temps d'Efemèride, TE Una mesura uniforme del temps, que s'usa per calcular objectes solars. Va ser introduït per la seva independència de les variacions impredictibles de la rotació de la Terra, la qual forma la base del Temps Universal, TU. La diferència entre TE i TU fou posada a zero al principi de segle i ara ja és més d'un minut. Al 1984, el TE va ser canviat pel temps dinàmic TD (Temps Dinàmic Baricèntric (TDB) o Temps Dinàmic Terrestre, (TDT) o TD. El TDB i el TDT són diferents, degut a efectes relativístics, en uns 0.0017 segons. Els anomenem simplement TD. Veure també TUC.

Vegeu també el tema: Temps dinàmic o d'Efemèride

Època: Punt de temps elegit com a referència, especialment per a les posicions estel·lars i elements orbitals. Una placa fotogràfica feta al 1978 és una referència per a les posicions dels estels a l'època 1978 o també equinocci 1978. Com que es coneix el desplaçament de les coordenades del cel degut a canvis en l'eix de rotació de la Terra, es pot calcular la posició per al 2000 o equinocci 2000, si no s'han mogut els objectes. Aquest càlcul donaria equinocci 2000, època 1978. Si es té en compte el moviment, llavors també es recalcularà l'època 2000. 

Equinocci: Equinocci J2000 (2000, gener 1.5); equinocci B1950; equinocci data actual. Aquestes són les coordenades tal com les veuria un observador estacionari a l'època, any 2000, 1950 o data actual. Vegeu també època, equinocci vernal i precessió.

Geocèntric: Coordenades referides al centre de la Terra. (Posició d'un objecte al cel vista des del centre de la Terra.

Heliocèntric: Coordenades referides al centre del Sol.

Dia Julià (DJ) L'interval de temps en dies (i fracció d'un dia) des del migdia de  gener 1, 4713 AC a Greenwich.  El DJ sempre està separat mig dia del Temps Universal.  (En el passat, el començament d'un dia astronòmic a Europa es va definir al migdia, no a la  mitjanit). Un any Julià és exactament 365.25 dies, un segle (100 anys) és exactament 36525 dies, i 1900.0 correspon exactament a 1900 gener 0.5. Aquest sistema del DJ s'utilitza sovint en astronomia.  Aquesta manera de comptar el temps dóna una mesura contínua de dies i decimals, no interrompuda  per subdivisions en mesos o anys de traspàs.

Anomalia mitjana: Vegeu l'explicació d'elements orbitals.

Planeta menor: Vegeu asteroide.

Nutació: És una petita oscil·lació de l'eix de la Terra amb una òrbita de 18.6 anys. Aquest efecte influencia la posició fins a un màxim de 17 segons d'arc i és igual per a tots els objectes. La nutació dels objectes planetaris es corregeix per obtenir la posició correcta per a l'equinocci 2000. Així, tant els estels com els objectes no-estel·lars tindran les posicions relatives correctes.

Elements orbitals: Paràmetres (valors) que determinen la situació i el moviment  en la seva òrbita al voltant d'un altre objecte.  En el cas d'objectes del sistema solar,  tal com planetes o cometes, cal que es tinguin en compte els efectes de pertorbació gravitatòria dels altres planetes del sistema solar (no solament el Sol).  Quan es fa aquest càlcul, hom  disposa dels anomenats "elements oscul·ladors" (els quals van canviant sempre amb el temps  i, per tant, han de tenir fixada una època de validesa).  Sis elements s'utilitzen normalment per determinar completament l'òrbita d'un objecte al voltant del Sol, amb un setè element afegit  (l'època, o temps per al qual els elements són vàlids) quan es tenen en compte les pertorbacions planetàries. Les determinacions inicials ("preliminars") d'una òrbita poc després del descobriment d'un nou cometa o asteroide (quan encara es disposa de molt poques observacions) són habitualment "càlculs de dos cossos". Això vol dir que només l'objecte i el Sol han estat tinguts en compte, juntament amb la Terra (en termes de la perspectiva d'observació)i treballen amb només els sis següents elements orbitals:  temps de pas pel periheli (T) [de vegades usat en comptes d'una mesura angular anomenada "anomalia mitjana", M]; distància al periheli (q), sovint donada en UA; excentricitat (e) de l'òrbita; i tres angles (per als quals cal especificar l'equinocci mitjà):  l'argument del periheli (lletra grega omega minúscula w); la longitud del node  ascendent (lletra grega omega majúscula W), i la inclinació (i) de l'òrbita  respecte de l'eclíptica.

Error de paral·laxi: Error degut a la posició geogràfica sobre la Terra. Afecta principalment la posició de la Lluna en el cel. A causa de les grans distàncies dels planetes només es dóna un petit error en la posició dels nostres veïns, principalment Mart i Venus.

Periheli: El punt i l'instant en què un objecte que orbita el Sol hi està més proper.

Pertorbacions: Desviacions del moviment dels planetes per la interacció de les seves forces gravitatòries.

Coordenades polars: Sistema de coordenades astronòmiques en el cel, que podria ser imaginat com la longitud i la latitud en la Terra projectades sobre el cel. Les dues coordenades són l'ascensió recta (AR) i la declinació (DEC).

Precessió: Un moviment lent i relativament uniforme de l'eix de rotació de la Terra que causa canvis en els sistemes de coordenades usats per mapejar el cel. L'eix de rotació de la Terra no apunta sempre en la mateixa direcció, degut a les atraccions  gravitatòries del Sol i la Lluna (fenomen conegut com precessió lunisolar) i també a les dels planetes majors. Això implica un desplaçament a llarg termini de l'eclíptica i l'equador celestial. El que es fa, per obtenir una època estàndard, és referir les coordenades com l'equinocci de la data. Això era abans de l'any Besselià 1984 (B1950 = 1950 gener 0,9235 o bé dia  Julià 2433282,4235. Ara el dia de l'època Juliana J2000 = 2000 gener 1,5  TD o 2000 gener 1 12:00 hores temps dinàmic o  dia Julià 2451545,0. El temps dinàmic (abans de 1984 era temps d'efemèride) estava al 1998 uns 64 segons per davant del temps universal (TU).

Feu clic aquí per obtenir les fórmules de conversió de l'equinocci 1950 al 2000



AR: Ascensió recta, un dels elements del sistema de coordenades astronòmiques del cel imaginable com la longitud de la Terra projectada sobre el cel. L'ascensió recta s'escriu habitualment com AR o bé amb la lletra grega minúscula a = alfa (alpha) i es mesura en  direcció est de l'equinocci vernal, en hores, minuts, i segons de temps. Hi ha 24 hores d'ascensió recta i la línia de l'hora 24 es pren sempre com 0 (zero) hores.


Temps sideral: És l'angle horari de l'equinocci vernal, el node ascendent de l'eclíptica  sobre l'equador celestial. El moviment diari d'aquest punt proporciona una mesura de la rotació de la Terra  respecte de les estrelles, en comptes del Sol. El temps sideral local mitjà es calcula a partir del temps sideral mitjà de Greenwich més el decalatge en longitud (convertit a decalatge sideral per un factor de 1.00273790935, que és la relació del dia solar mitjà al dia  sideral mitjà). Aplicant l'equació del canvi d'equinoccis, o nutació del pol mitjà de la Terra, des de la posició mitjana fins a la posició real, dóna el temps sideral local aparent. Els astrònoms utilitzen el temps local sideral perquè es correspon amb la coordenada d'ascensió recta d'un objecte que estigui actualment sobre el meridià local.


Topocèntric: Posició en el cel vista des del lloc d'observació en la Terra. Les coordenades topocèntriques difereixen de les geocèntriques en el valor de la paral·laxi.

Equinocci vernal: El punt de l'esfera celestial on el Sol creua l'equador celestial en  direcció cap al Nord. Correspon al començament de la primavera per a l'hemisferi nord i al principi de la tardor per a l'hemisferi sud (a la tercera setmana de març).  Aquest punt correspon a zero (0) hores d'ascensió recta.

TU: Temps Universal. Un temps no uniforme que és la millor aproximació del temps solar. La duració d'un segon de Temps universal no és constant perquè la duració mitjana depèn de la rotació de la Terra i el moviment aparent del Sol. No és possible fer prediccions a llarg termini. La diferència entre el TU i el TD ve publicada en diversos anuaris.

TUC: Temps universal coordinat. És el nostre temps de rellotge, basat en rellotges atòmics que s'ajusten una o dues vegades a l'any amb segons de traspàs per mantenir-lo pròxim  (0,9 segons o menys) al Temps Universal, TU. El TU està basat en la rotació de la Terra.



Dades del sistema solar:


Dades del Sol

Massa (Kg).......................................... 2.0 x 10^30 Kg
Diàmetre (Km)....................................... 1.4 x 10^6 Km
Període rotació (duració del dia en dies terrestres) 25 (a l'equador)
Temperatura superficial mitjana..................... 5800 K
Màxima temperatura en superfície.................... 7500 K
Mínima temperatura superficial...................... 4700 K

Dades de Mercuri

Massa .............................................. 3.3 x 10^23 Kg
Diàmetre ........................................... 4878 Km
Densitat mitjana.................................... 5420 (Kg/m^3)
Distància mitjana del Sol .......................... 0.387 UA
Període rotació (duració del dia en dies terrestres) 58.65
Període de revolució (durada de l'any en anys Terra) 0.241
Obliqüitat (inclinació de l'eix).................... 0 graus
Inclinació òrbita .................................. 7 graus
Excentricitat òrbita................................ 0.206
Temperatura superficial mitjana..................... 452 K
Albedo geomètric visual............................. 0.12
Components atmosfèrics: traces d'hidrogen i heli
Matèria superfície: .... Roques i materials alterats.

Dades de Venus

Massa (Kg).......................................... 4.87 x 10^24 Kg
Diàmetre (Km)....................................... 12104 Km
Densitat mitjana.................................... 5250 (Kg/m^3) 
Distància mitjana del Sol .......................... 0.723 UA
Període rotació (duració del dia en dies terrestres) 243.0 (retrògrad)
Període de revolució (en anys Terra)................ 0.615 anys
Obliqüitat (inclinació de l'eix).................... 178  (graus)
Inclinació òrbita .................................. 3.39  (graus)
Excentricitat òrbita................................ 0.007 (graus)
Temperatura superficial mitjana..................... 726 K
Albedo geomètric visual............................. 0.59
Components atmosfèrics: 96% diòxid carboni, 3% nitrogen, 0.1% vapor aigua
Matèria superfície:..... Roques i materials alterats

Dades de la Terra

Massa (Kg).......................................... 5.98 x 10^24 Kg
Diàmetre (Km)....................................... 12756 Km
Densitat mitjana.................................... 5520 (Kg/m^3) 
Distància mitjana del Sol .......................... 1.0 UA
Període de rotació.................................. 23.93 hores
Període de revolució (durada any en dies Terra)..... 365.26 hores
Obliqüitat (inclinació de l'eix).................... 23.4 (graus)
Inclinació òrbita .................................. 0  (graus)
Excentricitat orbital .................................. 0.017 (graus)
Temperatura superficial mitjana..................... 281 K
Albedo geomètric visual............................. 0.39
Components atmosfèrics: 78% nitrogen, 21% oxigen, 1% àrgon
Matèria superfície:..... Roques i materials alterats
Llunes: La Lluna, diàmetre 3476 Km a 384400 Km distància, període revolució 27.32 hores

Dades de Mart

Massa (Kg).......................................... 6.42 x 10^23 Kg
Diàmetre (Km)....................................... 6787 Km
Densitat mitjana.................................... 3940 (Kg/m^3) 
Distància mitjana del Sol .......................... 1.524 UA
Període rotació (duració del dia en dies terrestres) 1.026
Període de revolució (en anys Terra)................ 1.88 anys
Obliqüitat (inclinació de l'eix).................... 25 (graus)
Inclinació òrbita .................................. 1.85 (graus)
Excentricitat òrbita................................ 0.093 (graus)
Temperatura superficial mitjana..................... 215 K
Albedo geomètric visual............................. 0.15
Components atmosfèrics: 95% diòxid de carboni, 3 % nitrogen, 1.6% àrgon
Matèria superfície...................... Roques i materials alterats
Llunes: Phobos i Deimos. Molt petites

Dades de Júpiter

Massa .............................................. 1.90 x 10^27 Kg
Diàmetre ........................................... 142800 Km
Densitat mitjana..... .............................. 1314 Kg/m^3
Velocitat escap .................................... 59500 m/sec
Distància mitjana del Sol .......................... 5.203 UA
Període rotació (duració del dia en hores terrestres)9.8 hores
Període de revolució (durada de l'any en anys Terra). 11.86 anys
Obliqüitat (inclinació de l'eix).................... 3.08 graus
Inclinació òrbita .................................. 1.3 graus
Excentricitat òrbita................................ 0.048
Temperatura superficial mitjana..................... 120 K (sostre núvols)
Albedo geomètric visual............................. 0.44
Components atmosfèrics: 90% hidrogen, 10% heli, 0.07% metà
Matèria superfície:..... Cap, planeta gasós.
Llunes grans: Io,        diàmetre 3630 Km a 421600 Km distància, període revolució  1.77 hores
             Europa,    diàmetre 3138 Km a 670900 Km distància, període revolució  3.55 hores
             Ganímedes, diàmetre 5262 Km a1070000 Km distància, període revolució  7.16 hores
             Calisto,   diàmetre 4800 Km a1880000 Km distància, període revolució 16.69 hores


Dades de Saturn

Massa .............................................. 5.69 x 10^26 Kg
Diàmetre ........................................... 120660 Km
Densitat mitjana..... .............................. 690 Kg/m^3
Distància mitjana del Sol .......................... 9.539 UA
Període rotació (duració del dia en hores terrestres)9.539 hores
Període de revolució (durada de l'any en anys Terra) 29.46 anys
Obliqüitat (inclinació de l'eix).................... 26.7 graus
Inclinació òrbita .................................. 2.47 graus
Excentricitat òrbita................................ 0.056
Temperatura superficial mitjana..................... 88 K (sostre núvols)
Albedo geomètric visual............................. 0.46
Components atmosfèrics: 97% hidrogen, 3% heli, 0.05% metà
Matèria superfície:..... Cap, planeta gasós.
Anells: 270,000 Km de diàmetre, però sols pocs hectòmetres de gruix de roca i partícules de gel.
Satèl·lits majors: Tethys,  diàmetre 1060 Km a 294700 Km distància, període revolució  1.89 hores
             Dione,   diàmetre 1120 Km a 377400 Km distància, període revolució  2.74 hores
             Rhea,    diàmetre 1530 Km a 527000 Km distància, període revolució  4.52 hores
             Titan,   diàmetre 5150 Km a1221900 Km distància, període revolució 15.94 hores
             Iapetus, diàmetre 1460 Km a 3561300 Km distància, període revolució 79.33 hores


Dades d'Urà

Massa .............................................. 8.68 x 10^25 Kg
Diàmetre ........................................... 51118 Km
Densitat mitjana..... .............................. 1290 Kg/m^3
Distància mitjana del Sol .......................... 19.18 UA
Període rotació (duració del dia en hores terrestres)17.9 hores
Període de revolució (durada de l'any en anys Terra) 84 anys
Obliqüitat (inclinació de l'eix).................... 97.9 graus
Inclinació òrbita .................................. 0.77 graus
Excentricitat òrbita................................ 0.047
Temperatura superficial mitjana..................... 59 K (sostre núvols)
Albedo geomètric visual............................. 0.56
Components atmosfèrics: 83% hidrogen, 15% heli, 2% metà
Matèria superfície:..... Cap, planeta gasós.
Llunes principals: Ariel,   diàmetre 1153 Km a 191000 Km distància, període revolució  2.52 hores
             Umbriel, diàmetre 1172 Km a 266000 Km distància, període revolució  4.14 hores
             Titània, diàmetre 1580 Km a 435900 Km distància, període revolució  8.71 hores
             Oberon,  diàmetre 1524 Km a 583500 Km distància, període revolució 13.46 hores


Dades de Neptú

Massa .............................................. 10.2 x 10^25 Kg
Diàmetre ........................................... 49528 Km
Densitat mitjana..... .............................. 1640 Kg/m^3
Distància mitjana del Sol .......................... 30.06 UA
Període rotació (duració del dia en hores terrestres)19.1 hores
Període de revolució (durada de l'any en anys Terra) 164.8 anys
Obliqüitat (inclinació de l'eix).................... 29.6 graus
Inclinació òrbita .................................. 1.77 graus
Excentricitat òrbita................................ 0.009
Temperatura superficial mitjana..................... 48 K (sostres núvols)
Albedo geomètric visual............................. 0.51
Components atmosfèrics: 74% hidrogen, 25% heli, 1% metà
Llunes principals: Tritó, diàmetre 2720 Km a 354600 Km distància, període revolució 5.88 hores


Dades de Plutó (Objecte del cinturó de Kuiper)

Massa .............................................. 1.29 x 10^22 Kg
Diàmetre ........................................... 2300 Km
Densitat mitjana..... .............................. 2100 Kg/m^3
Distància mitjana del Sol .......................... 39.53 UA
Període de revolució (durada de l'any en anys Terra) 247.7 anys
Obliqüitat (inclinació de l'eix).................... 122.5 graus
Inclinació òrbita .................................. 17.15 graus
Excentricitat òrbita................................ 0.248
Temperatura superficial mitjana..................... 37 K
Albedo geomètric visual............................. aprox. 0.5
Lluna: Charon, diàmetre 1190 Km a 19600 Km distància, període revolució 6.39 hores




Assignació de lletra grega als estels segons Bayer


Activació de les designacions Bayer en HNSKY:

Per activar les designacions Bayer, marqueu la funció del menú 'Objectes'--> 'Nom d'estels' i activeu 'Constel·lacions'  en menú 'Pantalla' alhora.


Designació d'estels segons Bayer:

A l'any 1603, Bayer assignà a cada estel d'una constel·lació una lletra de l'alfabet grec, començant normalment amb Alpha per a la més brillant, Beta per a la segona més brillant, Gamma per a la tercera, i així fins a Omega. En alguns casos, però, com a Ursa Major, va batejar-les  segons l'ordre de la posició en comptes de la lluminositat. La lletra grega va seguida pel nom de la constel·lació escrit en la forma genitiva o possessiva.

Exemples: Alpha Lyrae, Beta Cephei.


A continuació l'alfabet grec:

Alpha     Iota        Rho 
Beta      Kappa       Sigma
Gamma     Lambda      Tau
Delta     Mu          Upsilon
Epsilon   Nu          Phi
Zeta      Xi          Chi
Eta       Omicron     Psi
Theta     Pi          Omega


Un altre sistema dissenyat per Flamsteed és l'ús de nombres. Aquest no és suportat per HNSKY. Exemples:  23 Orionis, 89 Virginis.



Abreviatures usades per a la descripció dels objectes visuals de cel profund segons Dreyer i altres.

La descripció visual dels objectes de cel profund usada en SAC és de la NGC, alguns amateurs destacats, edicions anteriors de la revista Deep Sky, revista Astronomy, revista Sky and Telescope i el Celestial Handbook de Burnham. Les descripcions estan escrites a la barra d'estat usant les abreviatures del NGC i Burnham. HNSKY traduirà o descodificarà les abreviatures en la majoria dels casos.  

En alguns casos no podrà i donarà les abreviatures originals. Les abreviatures usades es donen a continuació:


!    objecte notable                   !!   objecte molt notable
am   entre                             n    nord
att  annexat                           N    nucli
bet  entre                             neb  nebulosa, nebulositat
B    brillant                          P w  aparellat amb
b    més brillant                      p    força, bastant, (davant de F,B,L o S)
C    comprimit                         p    precedint
c    considerablement                  P    mediocre,pobre
Cl   cúmul                             R    rodó, circular
D    doble                             Ri   ric
def  definit                           r    no ben resolt, motejat
deg  graus                             rr   parcialment resolt
diam diàmetre                          rrr  ben resolt
dif  difús                             S    petit
E    allargat                          s    sobtadament
e    extremadament                     s    sud
er   fàcilment resolt                  sc   escampat
F    tènue, feble                      susp sospitat
f    seguint, següent                  st   estel o estel·lar
g    gradualment                       v    molt
iF   forma irregular                   var  variable
inv  implicat, involucrat              nf   seguint el nord
irr  irregular                         np   precedint el nord
L    gran                              sf   seguint el sud
l    petit, poc                        sp   precedint el sud
mag  magnitud                          11m  11a magnitud
M    mig, centre                       8... 8a magnitud i més dèbil
m    molt                              9...13  9a a 13a magnitud

Si no heu treballat mai amb les abreviatures NGC, potser alguns exemples us ajudaran:

Description NGC           Dscripcions descodificades

214   pF, pS, lE, gvlbM   força tènue, força petit, poc allargat
                          gradualment molt poc més brillant en el mig

708   vF, vS, R           molt tènue, molt petit, circular

891   B, vL, vmE          brillant, molt gran, molt allargat

7009  !, vB, S            objecte notable, molt brillant, petit

7089  !! B, vL, mbM       objecte molt notable, brillant, molt
      rrr, stars mags     gran, molt més brillant al centre, resolt,
      13.....             estels de 13a magnitud i més tènues

2099  !  B, vRi, mC       objecte notable, brillant, molt ric,
                          molt comprimit

6643  pB,pL,E50,2 st p    força brillant, força gran,
                          allargat en posició angular 50 graus,
                          dos estels precedint



Constel·lacions: abreviatures i posicions

abreviatura       Nom     AR   Dec    Genitiu
                          (Hora)(graus)
And,          Andromeda     1    39    Andromedae
Ant,             Antlia    10   -34    Antliae
Aps,               Apus    16   -80    Apodi  
Aqr,           Aquarius    23   -11    Aquarii
Aql,             Aquila    20     3    Aquilae
Ara,                Ara    17   -52    Arae  
Ari,              Aries     3    23    Arietis
Aur,             Auriga     6    42    Aurigae
Boo,             Bootes    15    32    Bootis
Cae,             Caelum     5   -39    Caeili
Cam,     Camelopardalis     6    72    Camelopardalis
Cnc,             Cancer     8    24    Cancri
CVn,     Canes_Venatici    13    42    Canum Venaticorum
CMa,        Canis_Major     7   -23    Canis Majoris
CMi,        Canis_Minor     8     7    Canis Minoris
Cap,        Capricornus    21   -20    Capricorni
Car,             Carina     8   -57    Cariane
Cas,         Cassiopeia     1    60    Cassiopeiae
Cen,          Centaurus    13   -44    Centauri
Cep,            Cepheus    22    73    Cephei
Cet,              Cetus     2    -7    Ceti  
Cha,         Chamaeleon    12   -80    Chameleontis
Cir,           Circinus    15   -68    Circini
Col,            Columba     6   -37    Columbae
Com,     Coma_Berenices    13    23    Comae Berenices
CrA,   Corona_Australis    19   -41    Coronae Australis
CrB,    Corona_Borealis    16    33    Coronae Borealis
Crv,             Corvus    12   -18    Corvi 
Crt,             Crater    11   -13    Crateris
Cru,               Crux    13   -61    Crucis
Cyg,             Cygnus    21    50    Cygni 
Del,          Delphinus    21    12    Delphini
Dor,             Dorado     5   -64    Doradus
Dra,              Draco    18    66    Draconis
Equ,           Equuleus    21     8    Equulei
Eri,           Eridanus     4   -17    Eridani
For,             Fornax     3   -27    Fornacis
Gem,             Gemini     7    26    Geminorum
Gru,               Grus    22   -46    Gruis 
Her,           Hercules    17    31    Herculis
Hor,         Horologium     3   -52    Horologii
Hya,              Hydra     9   -11    Hydrae
Hyi,             Hydrus     3   -72    Hydri 
Ind,              Indus    21   -53    Indi  
Lac,            Lacerta    23    47    Lacertae
Leo,                Leo    11    18    Leonis
LMi,          Leo_Minor    10    33    Leonis Minoris
Lep,              Lepus     5   -19    Leporis
Lib,              Libra    15   -15    Librae
Lup,              Lupus    15   -42    Lupi  
Lyn,               Lynx     8    48    Lyncis
Lyr,               Lyra    19    41    Lyrae 
Men,              Mensa     6   -80    Mensae
Mic,       Microscopium    21   -36    Microscopii
Mon,          Monoceros     7    -5    Monocerotis
Mus,              Musca    12   -70    Muscae
Nor,              Norma    16   -52    Normae
Oct,             Octans    22   -85    Octantis
Oph,          Ophiuchus    17    -3    Ophiuci
Ori,              Orion     6     5    Orionis
Pav,               Pavo    19   -65    Pavonis
Peg,            Pegasus    23    20    Pegasi
Per,            Perseus     4    45    Persei
Phe,            Phoenix     1   -48    Phoenicis
Pic,             Pictor     5   -52    Pictoris
Psc,             Pisces     1    15    Piscium
PsA,   Piscis_Austrinus    22   -31    Piscis Austrini
Pup,             Puppis     8   -32    Puppis
Pyx,              Pyxis     9   -29    Pyxidis
Ret,          Reticulum     4   -60    Reticuli
Sge,            Sagitta    20    17    Sagittae
Sgr,        Sagittarius    19   -29    Sagittarii
Sco,           Scorpius    17   -36    Scorpii
Scl,           Sculptor     0   -35    Sculptoris
Sct,             Scutum    19   -10    Scuti 
Ser,      Serpens_Caput    16    11    Serpentis
Ser,      Serpens_Cauda    18   -14    Serpentis
Sex,            Sextans    10    -2    Sextantis
Tau,             Taurus     4    17    Tauri 
Tel,        Telescopium    19   -52    Telescopii
Tri,         Triangulum     2    32    Trianguli
TrA,Triangulum_Australe    16   -66    Trianguli Australis
Tuc,             Tucana    24   -64    Tucanae
UMa,         Ursa_Major    10    57    Ursae Majoris
UMi,         Ursa_Minor    15    76    Ursae Minoris
Vel,               Vela     9   -49    Velorum
Vir,              Virgo    13    -3    Virginis
Vol,             Volans     8   -69    Volantis
Vul,          Vulpecula    20    25    Vulpeculae



Plana web de HNSKY, CDS i altres.


Plana inicial de HNSKY o "Hallo Northern Sky". Des d'ací podeu descarregar la darrera versió de HNSKY: http://www.hnsky.org/software.htm 


El driver de telescopi ASCOM: http://ascom-standards.org/ 



Actualització dels arxius HNSKY de cometes i asteroides. A partir dels elements orbitals en formats apropiats per carregar en diversos programes d'ordinador del tipus planetari, baixeu les dades emparades pel format  "The Sky" des de:  http://cfa-www.harvard.edu/iau/Ephemerides/
Després copieu i enganxeu les dades en els arxius originals de HNSKY.



SAGUARO ASTRONOMY CLUB que conté el catàleg de cel profund SAC72:  http://www.saguaroastro.org/ 


La organització NGCIC: http://www.ngcic.org/ 


Els catàlegs Tycho-2, Hipparcos i GSC poden descarregar-se en format ASCII des de: Centre de Données astronomiques de Strasbourg) web: http://cdsweb.u-strasbg.fr/ 
o bé a la plana inicial de Tycho-2: http://www.astro.ku.dk/~erik/Tycho-2


Web de ASP: http://www.aspsky.org


Per descarregar GSC 1.2 d'Internet (303 Mbytes):  ftp://cdsarc.u-strasbg.fr/cats/I/254/GSC/

Per descarregar GSC ACT d'Internet (2 CDs): ftp://cdsarc.u-strasbg.fr/cats/I/255/GSC_ACT/



Efemèrides: 'Bureau of Longitudes' (Oficina de les Longituds) a França: http://www.bdl.fr/ephemeride_eng.html o bé al "Solar System Dynamics Group of JPL", web: http://ssd.jpl.nasa.gov/


Efemèrides de planetes menors: Minor Planet Center (MPC):  http://cfa-www.harvard.edu/iau/Ephemerides


U.S. Naval Observatory web:  http://www.nofs.navy.mil o http://ad.usno.navy.mil


Estimacions de TDT-TU des del Time Service Dept., U.S. Naval Observatory, Washington, DC: http://tycho.usno.navy.mil/systime.html