HNSKY versió 3.3.2
     2017- abril-28



Introducció
Tot començant

Operacions del programa
Buscant objectes
Menú d'objectes
Menú ves a
Control del ratolí i el teclat. Menú contextual
Configuració,pestanya configuració
Configuració, taula de colors,mida de la lletra
Vista sideral o terrestre
Animació d'objectes planetaris
Control del telescopi
Mètodes de projecció
Desar i recobrar un estat del programa
Fitxer d'ajuda d'observacions de cel profund
Bases de dades i catàlegs d'estels
Menú d'edició de suplements amb capacitat de registre d'observacions
Alguns vídeos de mostra en línia

Informació addicional
Ftxers necessaris i opcionals
Versions en altres idiomes
Instruments i marcadors d'objecte trobat
Impressió del mapa
Reticle i CCD de mesura angular, marcadors d'objecte trobat
Imatges de cel profund del DSS i d'altres
Eclipsis de Sol i de Lluna
Llunes dels planetes exteriors
Elements orbitals de Cometes i Asteroides
Dreceres de menú personals
Fitxers suplementaris
Control extern usant DDE
Unitats usades en el  programa
Format de estels, cel profund, cometes, asteroides i fitxers de bases de dades suplementaris
Precisió del  programa
Crèdits
Història i futur d'aquest programa

Informació general astronòmica
Camp de visió i magnitud límit dels telescopis
Abreviatures usades per a la descripció visual d'objectes de cel profund.
Temps Universal i Temps Dinàmic
Abreujaments i posició de les constel·lacions
Dades dels planetes i llunes del sistema solar
Sistema de Bayer amb lletres gregues per al nom dels estels
Glossari, noms tècnics i abreviatures

Enllaços per a descàrregues
Efemeris del Jet Propulsion Laboratory Development
Pàgines web de HNSKY i d'altres


Si sou un parlant nadiu s'us agraeix la correcció dels textos. Traduccions totals o parcials també seran benvingudes.
Introducció

"Hallo Northern Sky" o HNSKY és un programa planetari complet per al MS-Windows. Gratuït, amb més de 30.000 objectes de cel profund, i bases de dades estel·lars fins a la magnitud 16. Té accés en línia als catàlegs d'estels Gaia, UCAC4 i NOMAD. Accés als catàlegs locals  GSC 1.2 o al USNO UCAC4. El Sol, la Lluna, els planetes i les seves llunes grans es mostren tots ells amb els detalls de superfície.  Posa en el mapa la posició de cometes i asteroides, amb actualització en línia. Ve amb centenars d'imatges de cel profund del DSS que són presentades amb les seves correctes orientació i mesura.Té un potent menú d'animació i un fitxer integrat d'ajuda d'observacions de cel profund  i  menús en 21 idiomes a més de l'anglès  Pot controlar gairebé tots els telescopis usant el programa d'interfície ASCOM.

La descàrrega d'imatges DSS addicionals via internet està completament integrada. Només cal triar una àrea i seleccionar la descàrrega. En pocs segons la imatge DSS es veurà en el mapa de HNSKY amb la mida i l'orientació correctes.

HNSKY showing M20

Les bases de dades de cometes i asteroides es poden actualitzar amb tan sols un clic. També podeu importar els elements orbitals des de  JPL Horizons.
Cerca en línia de bases de dades d'objectes en l'àrea seleccionada.

Integració numèrica per als asteroides, per tal d'aconseguir les posicions més precises per anys futurs o passats. L'error és menor d'1" per cada 10 anys !!! Això és, els elements orbitals d'un asteroide de fa 10 anys, permetran després de la integració numèrica, calcular la posició amb una precisió d'1"!! I això mateix per 10 anys en el futur.

La intenció del programa és familiaritzar-vos amb el cel nocturn i dotar-vos d'un mapa per a una nit amb el vostre telescopi. Per ajudar-vos en aquesta tasca, els objectes de cel profund es mostren amb la seva mida i orientació correctes, si estan disponibles.

Aquest programa és gratuït. Sisplau, distribuïu-lo i fruïu-lo. Feu-me saber si us ha agradat. Tot comentari serà sempre molt benvingut. Aquest programa és de Han Kleijn i no podeu treure'n profit econòmic.  Sisplau, distribuïu-lo solament amb els fitxers originals.

"Hallo" és la paraula 'Hola' en holandès.

Vista del cel amb la "Projecció equidistant azimutal":



En el menú principal "Ajuda" hi trobareu les  següents opcions de vistes disponibles:

Visibilitat dels planetes i la Lluna:

Groc indica que el planeta és visible. L'eix horitzontal indica l'hora, des de les 17:45 fins a les 6:15, de quart en quart.

Nits fosques, sense Lluna, s'indiquen com segueix:

L'eix vertical són els propers  31 dies.  L'eix horitzontal indica l'hora, des de les 17:45  fins al proper matí a les 6:15, de quart en quart.



La pàgina web: http://www.hnsky.org/software.htm

Altres pàgines web

Tornar a l'índex
Tot començant

Abans que el programa pugui mostrar el cel correctament, cal que primerament indiqueu la vostra localització i la zona horària.


En el menú  Arxiu (submenú  Configuració, o  CTRL-E),  pestanya Situació  hi trobareu el següent:


Situació:Notareu un petit cercle vermell que indica la posició en la superfície terrestre.La imatge de l'esquerra mostra la situació de l'usuari 2.2 graus est, 41.433 graus nord, en Barcelona. Noteu que la posició del ratolí es mostra al cantó dret a baix.

Zona horària:La línia groga vertical us ajuda a comprovar si heu entrat correctament la zona horària. En el mapa indica on és exactament el Sol al seu punt més alt al migdia.i a la mitjanit a les 24 hores. Segons això, el cercle vermell del vostre lloc i la zona de la línia groga haurien d'estar a prop. En altres paraules, la línia groga indica el centre de la zona horària.

Per a EEUU i Europa, hi ha disponibles les zones horàries. Si una d'elles ha estat triada, l'estalvi de llum diürna serà automàtic segons les definicions actuals.

Cas que la vostra zona horària no fos disponible, seleccioneu la diferència horària amb l'hora TUC. Vegeu la taula més avall.

Estalvi llum diürna: En la majoria de països, durant l'estiu s'avança una hora els rellotges. Això s'anomena estalvi de llum diürna o bé horari d'estiu. Per compensar per aquest canvi, activeu la casella a "Estalvi llum diürna" si és aplicable. Si l'estalvi de llum diürna està actiu, l'hora i minuts en el mapa estaran separats amb un punt "23.00". Cas que no, el separador seran els dos punts "23:00".

Per desar aquesta configuració del lloc, aneu al menú "Arxiu " i feu clic a  "Desa estat". La configuració del lloc serà desada en el fitxer DEFAULT.HNS. Aquest fitxer de configuració es carrega automàticament en engegar el programa.

ΔT és força important. Vegeu el tema 'hora TE i TU ' Normalment hauríeu de mantenir el que hi ha seleccionat.

Llista d'algunes ciutats en cada zona horària:

Diferència
d'hora
amb TUC
Ciutats en la Zona
- 11 Midway
- 10 Honolulu
- 09 Anchorage
- 08 Los Angeles, San Francisco, Seattle, Las Vegas
- 07 Denver, El Paso
- 06 Chicago, Dallas, Ciutat de México, Houston
- 05 Nova York, Washington D.C., Boston, Montreal
- 04 Caracas, Santiago
- 03 Rio de Janeiro, Sao Paulo, Buenos Aires
- 01 Azores
+ 00 Londres, Greenwich Mean Time, Lisboa
+ 01 París, Roma, Madrid, Amsterdam, Berlin
+ 02 Caire, Atenes, Helsinki, Beirut, Jerusalem
+ 03 Moscou, Jeddah, Kuwait, Nairobi
+ 03:30 Teheran, Abadan, Shiraz
+ 04 Dubai, Abu Dhabi
+ 04:30 Kabul
+ 05 Karachi
+ 05:30 Delhi, Bombay, Calcuta, Colombo
+ 06 Dhakar
+ 06:30 Yangon
+ 07 Bangkok, Jakarta, Hanoi
+ 08 Hong Kong, Pekín, Taipei, Singapur, Manila
+ 09 Tokio, Seul, Pyongyang
+ 09:30 Adelaida, Darwin
+ 10 Sydney, Guam
+ 11 Noumea, Port Vila
+ 12 Wellington, Auckland

Ara ja heu acabat la configuració inicial. Només us queda indicar el dia i hora. Podríeu optar per "Segueix l'hora del sistema i HNSKY usarà l'hora del pc per crear el mapa del cel .Però si el que voleu és preparar-vos per a una observació nocturna, potser seria millor fixar l'hora a mitjanit  Teniu disponibles les següents opcions:


El menú desplegable "Data"   us proposa les següents eleccions de l'hora:


Segueix l'hora del sistema". El mapa es refresca regularment a l'interval triat al menú   "Arxiu->Configuració->" , pestanya Configuració.

Mitjanit, el mapa es mostra per a la mitjanit, a les 24 hores.

Ara, El mapa es prepara per a l'hora actual, però no s'actualitzarà automàticament.

Entreu dia i hora, Entreu qualsevol hora, ja sigui del passat o futura.

A partir de la versió 3.0.2 del programa, un menú personal  desplegable d'icones (text a la barra d'estat), es pot ajustar a voluntat. Podeu cridar aquest menú  amb el botó dret del ratolí sobre el propi menú general, o bé fent clic en el botó triangular a la dreta del menú, com es mostra a sota. Deseu la configuració per deixar-ho permanent.



Tornar a l'índex
Buscant objectes

Amb l'opció Cerca del menú, o CTRL-F podeu cercar en tota la base de dades. Per trobar objectes de cel profund, o del sistema solar com ara  NGC104, IC1396, M42 o la Lluna, cal entrar el seu nom complet. Per trobar estels  SAO, PPM o TYCHO  entreu tan sols el seu número en el seu catàleg . La cerca en mode text dels fitxers  Tycho i altres .290 fitxers va de nord a sud i pot ser una mica lenta. Els fitxers  SAO i PPM i d'altres fitxers .DAT estàn organitzats de més a menys brillant, i una cerca d'un estel brillant és més ràpida.  Per cada objecte solament un nom serà mostrat en el mapa. Es dóna preferència al nom Messier que no pas al NGC. Per tant, cercar NGC1952 mostrarà  M1 en el mapa.

El menú de cerca admet comodins. Si teclegeu, per axemple PAN* i premeu el botó Cometes, es llistaran tots els cometes que encaixin amb el comodí, com ara  253P/PANSTARRS. Alternativament podeu començar clicant a Cometes i després teclegeu les lletres PAN* i acabeu fent clic a "Ves a". El caixetí llistarà tots els cometes que compleixin amb el comodí.

Vegeu també el tema  'Tecles de funció'



Les bases de dades locals, incloent  GSC i UCAC4 us permetran una cerca completa de tota la base de dades. Una cerca en línia UCAC4 o bé Nomad només mirarà en l'àrea que es veu.

Torna a l'índex
Menú Objectes


La part superior "Estels"permet la tria de la base de dades d'estels, així com ajustar la mida i quantitat (densitat) dels estels mostrats en la pantalla. La base de dades primària s'usa per a presentacions de camp gran. Si està seleccionada, la bdd secundària s'activa per a zooms elevats. La millor tria és TYC per a la primària i UCAC4 local per a la secundària.En alguns casos, durant la fase de transició, podrien quedar les cantonades sense estels.

La raó d'aquest funcionament dual és la velocitat. Per a camps de visió amplis convé que la base de dades sigui ordenada per magnitud, de brillant a feble, de manera que el primer miler d'estels serà accedit ràpidament. Totes les bases de dades inherents a HNSKY estan ordenades d'aquesta manera. Per a catàlegs grans, que van fins a magnituds molt febles, l'ordenació està feta per la localització, permetent un ràpid accés a una àrea petita. El resultat de tot això és que es fa difícil l'extracció dels pocs milers d'estels fins a magnitud 5 des d'un catàleg com el UCAC4, ordenat per declinació i de grandària de 9 gigabytes.

La part inferior "Cel profund +  solar" permet la selecció de bases de dades de cel profund i dos  suplements en paral·lel. A la dreta hi ha  una segona pestanya  (. . .) permutable amb l'anterior, que amplia per a tres suplements addicionals i la projecció TOAST de tot el cel per mostrar la Via Làctia  (és lent, useu-ho amb cura).


 Per a la majoria de principiants el "Deep sky level 1" és suficient. La base de dades es pot filtrar per magnitud, mida i tipus. Al peu hi ha dos cursors per ajustar el fons i la brillantor de les imatges de cel profund mostrades (fitxers FITS). Normalment no caldrà que les ajusteu, però n'hi ha algunes del DSS que estan sub- o sobreexposades i cal afinar-les per veure'n el màxim detall.

Aquesta pestanya té una opció especial per filtrar els Objectes Pròxims a la Terra  (NEO), tant asteroides com cometes més pròxims que 0.05 U.A. a la Terra. Aquesta és l'única opció que no es pot desar a voluntat.

Tornar a l'índex 
Menú ves a


Aquest menú permet moure directament a una posició en el mapa. Els botons Nord, Sud, Est, Oest o Zenit mouen directament a una vista general en aquella direcció. Podeu entrar-hi números amb fracció decimal en tots els camps, graus i hores inclosos.

Amb el botó dret podeu enganxar una posició des de  Simbad o qualsevol altra font. Accepta quatre o sis posicions de cadena. Tot el text serà eliminat. Una "S" (=Sud) introduirà un signe menys. Aquests dos exemples seran interpretats correctament:

Simbad: Sirius 06 45 08.917 -16 42 58.02
La posició de la nebulosa d'Orió és Ascensió recta: 5h 35.4m; Declinació: 5° 27′ sud.

Tornar a l'índex
Control del ratolí i el teclat. Menú contextual (botó dret).

Botons del retolí:

Botó esquerre::
1) Mostra les dades de l'objecte prop del cursor.
2) Si el cursor é a prop de les vores de la pantalla la mourà en la direcció esquerra, dreta, amunt o avall, respectivament.

Botó dret:
Introduirà un menú contextual del ratolí amb diverses opcions. Si manteniu premut el botó dret, creareu un rectangle que servirà pel que segueix:

En la barra d'estat hi veureu la mida de la diagonal, els dos catets i l'angle de posició.
Podreu buscar objectes en l'àrea seleccionada des de Simbad, Hyperleda o Ned o interns. Si no heu seleccionat cap àrea, buscarà en la posició pròxima al cursor.  Simbad, Hyperleda i Ned crearan una petició de cerca en el navegador web. La recerca interna produirà una llista en una finestra nova. Dades importants poden ser copiades al porta-retalls i enganxades. Si hi ha un planeta en l'area de cerca, se'n donaran les posicions mitjana i aparent per a  J2000.


Descàrrega des d'internet d'imatges definides pel rectangle o per la posició pròxima al cursor. HNSKY pot desar fins a 9 imatges en el Directori Documents com download1.fit, download2.fit.... Després de nou fitxers sobrescriurà el primer, per tal d'evitar la creació de massa fitxers. Les imatges normals  DSS o DSS2 es baixen tal com es defineix en el menú de configuració d'internet Configuració , pestanya 4.

Per a camps amples, amb altura per sobre de  3.5 graus, Skyview proveeix el recull Axel Mellinger de baixa resolució. Les imatges es mostren a qualsevol zoom i es desen com downloadM1.fit, downloadM2.fit.... També podeu triar en  internet en el menú Configuració pestanya 4 una altra selecció com "HALPHA" o Mellinger color verd (MELL-G) o blau (MELL-B).

A més a més, el menú emergent (botó dret) té les següents funcions:

Marcadors i línies
Telescopi

Per centrar en la pantalla un objecte sota el cursor, useu "Centra en":


Centrar el mapa es pot fer de tres formes:.

    1) Feu clic amb la roda del ratolí com un botó.
    2) Polseu la tecla ALT i alhora  el botó dret del ratolí.
    3) Feu doble clic amb el botó esquerre.

Roda del ratolí:



Useu la roda del ratolí per fer zoom + o -. Per fer zoom en un objecte específic, polseu  i arrossegueu el botó esquerre per crear un rectangle que inclogui l'objecte a ampliar. Ara feu un clic esquerre a dins del rectangle per al zoom. Useu CTRL+Z per tornar a la vista anterior. En la barra d'estat hi veureu la distància i l'angle de posició. Si feu clic amb la roda se centrarà el mapa en aquella posició.

Teclat:

A més de les opcions  ALT+tecla per accedir als ítems dels menús desplegables, hi ha les següents combinacions de tecles.

General: Ordre: Tecles:
General Moure esquerre,dreta,amunt,avall: Fletxes de moviment
Moure lentament a esquerra o dreta : CTRL+Fletxes moviment
Zoom +: CTRL+I o +  o Pàg avall
Zoom -: CTRL+O o - o Pàg amunt
Zoom +, pas petit: CTRL+Pàg avall
Zoom -, pas petit: CTRL+Pàg amunt
Buscar: CTRL+F o Alt-S
Reiniciar: ALT+R
Menú objectes: CTRL+B o Alt-B
File Desa estat: CTRL+W
Carrega CTRL+L
Carrega esdeveniment CTRL+J
Configuració: CTRL+E
Suplement 1: CTRL+1
Suplement 2: CTRL+2
Suplement 3: CTRL+3
Suplement 4: CTRL+4
Suplement 5: CTRL+5
Editor dades asteroides: CTRL+8
Editor dades cometes: CTRL+9
Screen Mou a CTRL+M
Nord: Maj+N  maj  !!!
Sud: MAJ+S
Est: MAJ+E
Oest: MAJ+O
Zenit: MAJ+Z
Inversió horitzontal: CTRL+H
Inversió vertical: CTRL+V
Graella  AR/DEC: CTRL+G
Graella Alt/Az: CTRL+A
Constel·lacions: CTRL+K
Límits constel·lacions: CTRL+U
Animació CTRL+R
Visió nocturna: CTRL+N
Reticle: CTRL+Alt+H
Dibuixa trajectes objectes solars: INS
Desfés la vista: CTRL+Z
Refés la vista: SHIFT+CTRL+Z
Marca la posició actual del cursor: INICI
Permet DDE extern: CTRL+8
Connecta a ASCOM: CTRL+7
Copia al porta-retalls: CTRL+C (tal com ho fa Windows)
Imprimeix (cel blanc): CTRL+P
Date Hora del sistema: CTRL+T
Ara (dia i hora): F9
Entreu dia i hora: CTRL+D
Salt d'un minut - o  +: F3, F4 ("Hora del sistema" desactivat!)
Salt d'una hora  - o +: F5, F6                  "
Salt d'un dia - o +: F7, F8                  "
Salt  23:56: F11,F12 

El salt 23:56 hores és força util quan se segueix un objecte solar per un període de temps llarg mentre els estels  es mantenen estacionaris.



Algunes zones de la pantalla tenen un comportament especial del ratolí. Normalment, amb la pantalla activa, el cursor serà l'estàndard. Si desplaceu el ratolí on es mostra la data, a dalt a la dreta, el cursor canviarà a una mà i podreu ajustar l'hora, el dia o el dia julià. Si el cursor  se situa a dalt a l'esquerra de la pantalla on hi la identificació d'un objecte, el cursor també canviarà a una mà i podreu canviar la posició per anar-hi. Si desplaceu el cursor sense clicar, a sobre d'on on es mostren les hores de sortida i posta, apareixerà un interrogant i l'hora aproximada del trànsit d'aquell objecte. Mireu la imatge del costat:

Copia informació d'objectes al porta-retalls.


Quan es mostra la informació d'un objecte, pot ser copiada al porta-retalls fent clic a la barra d'estat. Les abreviatures   (vegeu l'apartat per interpretar-les), s'obtenen de la base de dades de cel profund.


Tornar a l'índex
Configuració, pastanya Configuració


Ús de la situació: Cal que sigui introduïda per tal d'obtenir posicions acurades dels objectes planetaris.

Equinocci: Seleccioneu equinocci 2000. L'equinocci 2000 és la referència comuna per als mapes de llibre i normalment és la seleccionada. L'equador girat per la precessió està en la seva posició al 1.5 de gener de l'any 2000.. Però si useu HNSKY per controlar un telescopi, podeu triar entre usar l" equinocci mitjà de la data"  o mantenir l'equinocci J2000, però la comunicació amb el telescopi hauria de ser gairebé sempre l'equinocci mitjà de la data. HNSKY llegirà automàticament la configuració correcta de la comunicació amb ASCOM, si hi és. Noteu que si el telescopi està correctament orientat polar, el desplaçament
del telescopi seguirà aquest equinocci de la data, ja que la rotació de la Terra fa el mateix. Vegeu també precisióconfiguració del telescopi.

Pantalla: Si en el menú principal   Data s'ha posat  'Segueix l'hora del sistema', l'interval de refresc de pantalla es fixa en la pestanya Configuració, pestanya  Configuració,  en l'apartat Pantalla. Típicament  ho podríeu posar a 5 minuts. Si triéssiu 0 minuts, l'interval real d'animació seria d'1 segon. Els objectes planetaris es mouran ara a temps real amb una freqüència d'actualització d'un segon. Això provocarà una forta càrrega a la CPU de l'ordinador.

Mode pantalla: Normalment hauria d'estar seleccionat com a persistent. Si ho poseu així, el mapa es manté en la memòria i es mostra instantàniament.

Ubicació del catàleg GSC:Normalment s'hauria de triar la versió binària. Descarregueu el GSC_ACT usant un programa FTP que mantingui l'estructura de directoris intacta (vegeu pàgines web). Posat que està organitzat en diversos directoris i milers de fitxers, l'ús d'un programa FTP com ara FileZila és l'unica opció. Noteu que el GSC només pot usar-se per a camps petits. Per a  més informació vegeu GSC

Ubicació del catàleg USNO UCAC4: Pàgines web. Noteu que l'UCAC4 s'usa solament per a camps petits. Per a més informació vegeu UCAC4

Ubicació dels fitxers d'imatges FITS:  Aquest és el camí on hi ha els fitxers FITS d'imatges de cel profund i planetàries. El punt inicial en l'exemple representa la carpeta  "Documents".

Jet Propulsion Laboratory Development Ephemeris (JPL): Per a la
màxima exactitud de posicions planetàries descarregueu el fitxer DE430 o bé el  DE431. La fletxa blava us donarà l'enllaç de descàrrega o bé baixeu-lo des d'aquí. Podeu posar el fitxer d'efemèrides en la carpeta "Documents\hnsky" o en la carpeta de programes, típicament C:\Fitxers de programes\hnsky . El fitxer petit  lnxp2000p2000p2050.430 cobreix els anys 2000 al 2050. El fitxer gegant lnxm13000p17000.431 (2.8gbytes) cobreix els anys des de -13000 fins a 16999.

Si les efemèrides JPL funcionen correctament, veureu les lletres DE en la barra de títol blava de HNSKY. Cas contrari veureu en la barra d'estat el missatge  "JPL... no trobat/camp invàlid" . Aquest missatge pot estar sobrescrit depenent del que esteu fent. Si la data és fora del camp vàlid, les lletres DE desapareixeran i sortirà l'altre missatge
"JPL... no trobat/camp invàlid" .

Es poden usar els dos fitxers d'efemèrides JPL. El petit en la posició 1 i l'altre de gran interval en la posició 2. Fins i tot  amb el gegant DE431 a la posició 1, el programa va ràpid.  El programa intentarà d'entrada la posició 1, després la posició 2, i si no troba cap fitxer o la data està fora del marge vàlid, llavors usarà la solució analítica interna que només és acurada entre els anys 1750 i 2250. Amb una efemèride JPL n'hi ha prou.

El camí Documents  indica on les imatges  FITS, els suplements i la memòria cau estan desats. Vegeu requeriments. Normalment és la carpeta  "hnsky" en el directori Documents. L'instal·lador situa habitualment els fitxers d'usuari en aquesta carpeta.  Si aquesta carpeta no estés disponible, com alternativa usaria la carpeta del programa. Noteu que en el Win10 no és possible escriure en la carpeta del programa i podria blocar la baixada d'imatges i l'accés als catàlegs en línia a no ser que com administrador modifiquéssiu els permisos de la carpeta del programa HNSKY. Per tant sembla millor tenir la carpeta  "hnsky" en el directori  Documents.

Tornar a l'índex
Configuració, pestanya Colors

Colors: Els colors i les mides de lletra de la graella, les constel·acions, els objectes solars i els del cel profund poden ser configurats en el menú "Arxiu-->Configuració-->Aspecte (CTRL+E).

Un cop a la pàgina  "Aspecte" feu clic amb el ratolí sobre cada color que volgueu canviar.  Sempre podeu retornar als colors per defecte, fent clic a l'opció de baix a la dreta.

Els colors del menú colors, com en qualsevol altra aplicació de Windows, vénen definits en la configuració del Windows. Per canviar-los, seleccioneu "Pantalla" en la configuració de Windows .

Per prevenir enlluernaments o per no perdre l'adaptació a la foscor, en l'opció  "Pantalla" del menú principal, hi ha la funció   "Mode visió nocturna".

Alguns ordinadors portàtils no mostren text en la barra d'estat en el mode de visió nocturna. Una possible solució és canviar la configuració del Windows en el color del text per a objectes en 3D. (Botó OK en la configuració del Windows, menú color de la pantalla) Canvieu, per exemple, el color del text de negre a blau.

Per fer permanents tots aquests canvis cal seleccionar "Desa estat" en el menú "Arxiu"..

Tornar a l'índex
Configuració,  pestanya Accés d'imatges a Internet


Aquests paràmetres normalment no cal canviar-los.

La única cosa que podríeu voler canviar són opcions, com  DDS2R (Second Deep Sky Survey vermell) per DSS2B (blau) o DSSR (Primer recull vermell). Cada proveïdor té una interfície lleugerament diferent, per tant, canviar de proveïdor podria ser que no funcionés.

Tornar a l'índex
Configuració, pestanya Actualitza


Des d'aquesta pestanya podeu actualizar ràpidament les bases de dades dels cometes i asteroides. També es possible fer-ho amb l'editor intern.

L'adreça d'internet per a la base de dades dels asteroides i cometes  (Format The SKY ) conté dades pe a l'any en curs. HNSKY actualitzarà l'any automàticament basant-se en el rellotge de l'ordinador. És possible que en els primers dies de l'any l'actualització no estigui encara feta en la pàgina web del minor planet center. Si fos el cas, modifiqueu l'any manualment posant l'anterior. Noteu que també podeu fer servir manualment l'opció integració numèrica en l'editor d'asteroides per posar al dia els paràmetres de l'efemèride.

Tornar a l'índex
Configuració, pestanya Telescopi


Per a versions de HNSKY  compilades amb FPC, hi ha disponible una interfície
INDI tant per a Linux com per a Windows. Indi s'usa principalment en Linux, no obstant, la versió FTP de HNSKY per a Ms-Wiindows pot controlar una muntura telescòpica via un servidor local de Linux que usi INDI.


Un servidor local de Linux pot ser iniciat anb un controlador de telescopi fent servir una
línia de comandament o convenientment amb la utilitat INDI starter

Dues postes a punt  diferents es poden usar: entar per l'adrça  del servidor "localhost" o  127.0.0.1. El port ha de ser 7624.

El client INDI s'usa per configuracions del controlador de la muntura telescòpica. La majoria de controladors de muntura tenen un mode de simulació que pot ser triat per fer proves..
Per usar el mode de simulació heu de activar-lo amb "ON" en el client INDI abans que sigui possible connectar la muntura. També podeu usar el simulador genèric de telescopi per provar.




























 INDI client                                  






Tornar a l'índex


Marcadors i línies


L'opció "Marcadors i línies" del menú contextual, us permet dibuixar contorns de cel profund o bé el dibuix del vostre horitzó d'observació. Tot es guarda en el suplement 2.

Utilització:

- Feu clic sobre un objecte existent per usar-ne el nom (opcional).
- Activeu "Dibuixa línies (AR/DEC)"
- Feu clic en el contorn d'un objecte de cel profund. A cada clic es traçarà una línia.
- Quan estigueu llestos, deasctiveu
"Dibuixa línies (AR/DEC)"
- Obriu el  suplement 2 i deseu el contorn com un  fitxer  .SUP .
- Quan faci falta, elimineu línies amb l'opció "Elimina el darrer punt".

Els canvis que feu  es perdran si no  deseu manualment el  suplement 2 !!

Ordres d'edició:

Mode canvi color de línies: Un cop activat aquest mode, cliqueu el darrer punt d'una línia i en cada clic el color canviarà.

Mode inserta línies: Després d'activar aquest mode, feu clic al darrer punt d'una línia, i amb un clic al punt nou s'insertarà una nova línia.

Elimina línies: Un cop activat aquest mode, cliqueu al punt final d'una línia i la línia serà identificada com un comentari, amb ;$$$ al davant.

Amaga les línies:Un cop activat aquest mode, feu clic al darrer punt d'una línia i l'ordre de la línia serà canviat de "line to =-1 a "move to"=-2 i succesivament. Funciona també per a les línies  Az/Alt.

Tingueu en compte que les ordres de línies són seriades, Per exemple aquestes tres ordres dibuixaran dues línies:
1) "mou al punt A", 2) "línia al punt B", 3) "línia al punt C".

Si elimineu el punt inicial d'una constel·lació, per exemple "mou al punt A",  una nova línia des d'algun lloc apuntarà al "punt B". Haureu d'aplicar amaga línies en el  "punt B" per fer un "mou al punt B" i eliminar aquesta línia.

Tornar a l'índex
Vista sideral o terrestre (menú Pantalla)


1) Vista sideral NO activada equival a  Vista terrestre:
- Els estels giren al voltant de l'eix del nord celestial (~Polaris) amb el pas del temps.
- La graella altazimutal roman fixa amb el pas del temps..
- La graella equatorial (AR/DEC) segueix els estels i gira al voltant del nord celestial amb el pas del temps.
- En un temps breu els objectes solars es mouen semblant a com ho fan els estels.

La visió terrestre és el que es veu si mireu al cel, i és causada per la rotació de la Terra.

2) Vista sideral activada:
- Els estels estan fixos en el mapa amb el pas del temps.
- La graella altazimutal gira amb el pas del temps
- La graella AR/DEC roman fixa.
- Els objectes solars es mouen lentament sobre el mapa fix.
La vista sideral és la que es veu en un telescopi amb el motor de seguiment sideral engegat. L'anomenat moviment diürn dels estels està apagat.

3) Una tercera opció és seguir objectes planetaris amb el menú  Pantalla-->Animació.

Tornar a l'índex
Animació d'objectes planetaris


Per activar aquest menú  aneu a  "Pantalla", "Animació" (Ctrl+R). També podríeu usar el botó d'animació en el menú. de botons a la dreta dels altres menús.

El menú d'animació tracta tres tòpics:

1) Objecte a seguir: Segueix un objecte planetari o bé els estels (sideral) o res (vista terrestre) mentre el temps avança.

2) Increments del temps:Es pot canviar el temps en diversos passos. Els múltiples modes d'animació estan iniciats amb els botons  "<<" o ">>". Si s'activa el recorregut planetari els planetes fan un salt a cada pas. L'animació endavant ">>" també es pot iniciar amb la tecla  "INS" (o amb el menú "Pantalla -->Instruments-->Dibuixa trajecte d'objectes solars"

3) Trobar un eclipsi o una ocultació:Això mostrarà per a la vostra localització els eclipsis o ocultacions futurs o passats. Per a l'opció lunar, tots els planetes i l'estel lluminós Aldebaran estaràn marcats davant de la posició de la Lluna. Per a l'opció solar, la posició de la Luna, Mercuri i Venus estaran marcats contra la posició del Sol. La data i hora mostren just el començament dels fenòmens,

La llista del caixetí solar s'omplirà fins a 10 noms d'objectes quan hi feu clic.

Per fer filmacions animades us cal usar un programa de gravació de pantalla addicional.
Si volguéssiu fer una filmació de Júpiter i les seves llunes, feu el següent:

    1) Bloquegeu Júpiter fent.hi clic i amb l'opció "Solar" activada.
    2) Poseu la data a l'inici de l'esdeveniment.
    3) Trieu un interval petit com ara 1 minut i una durada de  500 passos.
    4) Cliqueu a ">>" o la tecla "INS" per animar.

Podria ser millor orientar el mapa cap el nord amb "Pantalla", "El nord sempre amunt" (Ctrl+Alt+N)

Tornar a l'índex
Control del telescopi



HNSKY pot treballar conjuntament amb  ASCOM, una interfície gratuïta de terceres parts. ASCOM té controladors per a gairebé tots els telescopis.  Primerament heu de descarregar i instal·lar el programa ASCOM des de  http://ascom-standards.org .

Tan aviat com activeu la interfície ASCOM amb el botó dret del ratolí o amb CTRL+7, veureu la finestra ASCOM. Aquesta finestra permet la tria del telescopi. A tall de prova podeu triar el simulador de telescopi ASCOM. Sisplau, seleccioneu "Telescope simulator for .NET" en comptes de l'antiquat "Simulator".

Equinocci: La posició del telescopi es veurà com una creu. Per a la màxima precisió, el telescopi i  HNSKY s'han de comunicar amb el mateix sistema de coordenades . Vegeu en el menú Configuració (CTRL+E), l'apartat  Equinocci, Telescopi. La majoria de telescopis controlats es comuniquen amb les ccordenades de  "equinocci mitjà de la data". HNSKY normalment ho posa automàticament en llegir des del telescopi l'equinocci que usa el protocol ASCOM. En aquest cas no podreu canviar l'equinocci del telescopi i s'usarà l'equinocci correcte per a la  comunicació. Depenent de la indicació en el telescopi, per al mapa podeu triar  "equinocci mitjà de la data" o J2000, fins que ambdós indiquin el mateix. Vegeu el menú Configuració (CTRL+E).

Noteu que si un telescopi està correctament alineat polar, el mecanisme de desplaçament seguirà aquest equinocci mitjà de la data ja que el gir de la terra fa el mateix. Per aquesta raó és millor la comunicació amb les coordenades de l'equinocci mitjà de la data que no fer una conversió a una altra època.

La posició del telescopi s'indica en la part superior de la finestra HNSKY.

Nota: El simulador  ASCOM permet configurar el sistema equatorial de comunicació a tall de prova. HNSKY ho seguirà.

El menú contextual (botó dret del ratolí) del  telescopi té les següents ordres:

Telescopi cap ací, mou el telescopi a la posició del ratolí

Sincronitza a la posició del ratolí, ajusta les coordenades del telescopi a la posició del ratolí .

Interromp el desplaçament, atura un desplaçament en progrés.

Segueix l'objecte solar, fa que el telescopi segueixi l'objecte amb el refresc de la pantalla. Triar lobjecte amb clic de ratolí. Per permetre aquesta funció cal posar la data/hora a "Segueix l'hora del sistema" i la freqüència de refresc pantalla  a 1 minut en el menú Arxiu-->Configuració-->Configuració.

Si la  "freqüència de refresc de pantalla" es posa a zero, l'interval de refresc no serà zero sino 1 segon. Això pot ser útil per a segir un cometa, la Lluna o qualsevol altre objecte solar amb els paràmetres de desplaçament calculats.!!. HNSKY enviarà cada segon una nova posició calculada al telescopi. Si la muntura telescòpica ha estat alineada acuradament amb el pol, això podrà fer-se servir per a una  exposició llarga, sense que calgui fer amuntegaments fotogràfics. Això podria anomenar-se Guiatge matemàtic. Per reduir la càrrega del PC es podria prescindir de veure els estels i catàlegs de cel profund.
Una millor solució seria guiar amb un estel veí amb un programa com PHD2 i posar el desplaçament del moviment diürn del cometa en  PHD2. HNSKY donarà les velocitats dels cometes i asteroides en segons d'arc per hora en la barra d'estat i això pot entrar-se directament en el PHD2 amb aquest propòsit.

Segueix el telescopi, el mapa seguirà al telescopi.

Connecta el telescopi, connecta al telescopi via el controlador ASCOM.

Tornar a l'índex
Mètodes de projecció

Projecció azimutal equidistant . Per a una millor vista de conjunt del cel ,és aconsellable. Aquest mètode de projecció permet camps de visió molt amplis, gairebé fins a 360 graus. Les distàncies radials i la direcció mesurada des del centre del mapa són correctes, però el desavantatge és la distorsió per als grans camps de visió.

Podeu triar graella d'orientació  AR/DEC o bé Alt/Az. L'horitzó es mostra com una línia gruixuda.



Mètode de projecció ortogràfic o esfèric. El cel es projecta en una esfera i enmig d'aquesta esfera hi ha la Terra. Esteu observant des de fora d'aquesta esfera, amb l'orientació dreta i esquerra corregides. Aquest mètode de projecció permet vistes àmplies fins quasi  180 graus.  El desavantatge és una distorsió prop de les vores.



A alts factors de zoom, ambdues projeccions fan mapes idèntics.

Vegeu també el tema  'Desant i recarregant l'estat del programa'

Tornar a l'índex
Imprimir pantalla.

Imprimir. La rutina d'impressió refà i adapta el que es veu a la pantalla a la resolució de la impressora. Les impressores làser fan còpies nítides i de bona qualitat. La mida de la pantalla i la resolució del monitor no importen.

Des de la versió  3.2.2b la mida dels estels impresos ja no s'adapta als PPP de resolució de la impressora. Una resolució baixa, de 72 o 144 PPP donarà la mida correcta dels estels (pocs píxels) per imprimir en paper. Si triéssiu 1200 PPP obtindríeu estels molt més petits (encara alguns píxels), més aviat pensats per a mapes digitals ampliables. Això ho podríeu usar per imprimir  a PDF.

Hi ha dues opcions d'impressió: Estels negres sobre fons blanc, o a la inversa, estels blanc sobre fons negre. Si es tria l'opció "fons blanc" la intensitat de grisos hi serà adaptada  Per exemple, una Lluna groga força brillant en un cel negre, s'adaptarà a un cel blanc com una Lluna d'un groc força fosc. Idènticament el estels blancs esdevenen negres sobre un fons blanc.

Altra opció és copiar la pantalla al porta-retalls usant CTRL-C o l'opció del menú "Copia la finestra al porta-retalls" en el menú principal "Arxiu". Després enganxeu-ho (CTRL-V) en el vostre programa gràfic per a processat posterior, com desar-ho, retocar-ho o imprimir-ho. Amb aquesta opció la resolució depèn de la mida de la finestra original de HNSKY.

Una tercera opció pot ser usar la característica del Windows que permet fer còpia de pantalla al porta-retalls, usant les tecles de l'ordinador ALT-IMPR.PANT. Això farà una captura de tota la pantalla incloent-hi la barra del menú. Després ho enganxeu (CTRL+V) en el programa de tractament d'imatges.

Tornar a l'índex
Fitxer d'ajuda d'observacions de cel profund.


El fitxer d'ajuda de les observacions de cel profund usable en el programa planetari HNSKY és un recull de més de 10.000  observacions visuals fetes per Steve Gottlieb, Steve Coe i Tom Lorenzin.
En  HNSKY després de trobar un objecte o clicat sobre ell, premeu la tecla F2 i el fitxer CHM mostrarà les observacions disponibles per a aquest objecte. A part de F2, també podeu anar al menú Ajuda i triar el segon menú, indicant-hi el darrer objecte trobat. O també obriu i mireu a l'índex del fitxer  deepsky.chm .

Tornar a l'índex
Bases de dades i catàlegs d'estels.

Aquí  hi ha un resum de les bases de dades disponibles i els catàlegs accessibles.:

Bases de dades d'estels:

Bases dades d'estels locals Nom Abreviació Magnitud límit Tipus Mida Camp màxim
en HNSKY
Moviment  propi Descripció i enllaç de baixada
TYC++
TYC
12.5
Fitxers
locals,
format
nadiu
290-10 
50 MB
360° No, època
2017
Base de dades d'estels nadiua de HNSKY fins a magnitud 12.5 conté 4.7 milions d'estels. Compilada de TYCHO-2 i UCAC4. Inclosa en el  programa i  instal·lada.
TUC
TUC
15
Fitxers
locals,
format
nadiu

290-9 
206 MB RAR
360° No, època
2017
Base de dades d'estels nadiua de HNSKY fins a magnitud 15 conté 39 milions d'estels. Compilada de TYCHO-2 i UCAC4. Comprimida en un arxiu RAR mida 192 Mbytes. Conté les etiquetes i designacions de Tycho i UCAC.  Descomprimiu-ho en el directori del programa, típicament c:\program files\hnsky.
U16
U16
16
Fitxers
locals,
format nadiu
290-5 
419 MB RAR 360° No, època
2017
Base de dades nadiua fins a la magnitud 16.HNSKY conté 113 milions d'estels.  Compilada de UCAC4 i Tycho-2. Arxiu RAR de 437 mbytes). No hi ha disponibles identificadors/designacions de Tycho-2 o UCAC  degut a la petita mida de bytes del registre.
En lloc d'això s'usa una designació basada en la posició segons l'estil de l'IAU.  Descomprimiu-ho en el directori del programa, típicament c:\program files\hnsky.
GAIA
G17
17
Fitxers
locals,
format nadiu
290-5
647 MB 360° No, època
2017
Base de dades nadiua fins a magnitud 17  conté 164 milions d'estels. Noteu que a Gaia DR1 falten alguns estels, i per tant no és tan apropiat per a mapes estel·lars. Descomprimiu-ho en el directori del programa, típicament c:\program files\hnsky.
UCAC4
UC4
16
Fitxers locals format extern
USNO
8.4 GB
2.6x1.3°
UCAC4:Podeu descarregar els 113 milions d'estels, ocupa  8.5 Gbytes a USNO UCAC4 des de ftp://cdsarc.u-strasbg.fr/cats/I/322A/UCAC4/  HNSKY pot accedir a aquest catàleg directament. Baixeu Z001 a Z900 des del directori U4b i afegiu al mateix directori el fitxer u4index.unf des de U4i. Aquest UCAC4 i Nomad són els catàlegs des d'on HNSKY usarà el moviment propi per a més exactitud. Vegeu les  pantalles UCAC de HNSKY.
GSC 1.2
GSC
15
Fitxers locals,  format extern
303 MB
16x14° No, època 1982 & 1975
Obsolets: GSC, HST Guide Star Catalog: El GSC_ACT  (catàleg 255) o GSC 1.2 (catàleg 254) de 15 milions d'estels fins a una magnitud 15 està disponible en CDs en format binari compacte. (303 MB).

Alternativeament baixeu el més vell GSC 1.1 / GSC 1.1 (catàleg 220) en format binari compacte .
Online catalogues Nom
Abreviació Magnitud límit Tipus Mida Màxim
camp
en HNSKY
Moviment propi Descripció
UCAC4
UC4
16
en línia
-
2.6x1.3°
L'USNO UCAC4 inclou posicions, moviment propi i magnituds per a 113 milions d'objectes
Gaia
G
21
en línia -
1.4x0.8°
Gaia DR1
Nomad
N
21
en línia -
1.4x0.8°
NOMAD és un catàleg combinat compilat pel USNO, amb posicions i magnituds per 1100 milions d'estels de diversos catàlegs d'origen, incloent Hipparcos, Tycho-2, UCAC 2, i USNO-B 1.0
URAT U
18.5
en línia -
1.4x0.8°
Per a  USNO, cel del nord solament, baixa fins a la declinació -15°, .228 milions d'objectes

Tornar a l'índex




Menú d'edició dels suplements, amb capacitat de diari d'observacions.

Els 
suplements poden ser lliurement modificats en l'editor principal intern.  Per conveniència HNSKY proporciona un menú d'edició adicional per accedir a entrades úniques.



Un cop trobat un objecte o una entrada en un suplement, és possible editar-ho movent i fent-hi clic en l'àrea d'informació a dalt a l'esquerra de la pantalla. En el camp "tipus" s'hi pot introduir informació addicional. Trieu "Desa el suplement" per fer els canvis permanents. Això funciona només amb els suplements, no amb les bases de dades.


Entrada nova:


La tecla ràpida "INICI" o via el menú  contextual desplegable  "Marcadors i línies, "Afegeix objecte", afegirà un marcador al segon  suplement. En el suplement s'hi afegirà una línia amb la posició del ratolí, el número de línia del suplement i la data.  Podeu usar el menú de dalt per afegir una observació en el camp  "tipus".  Aquest marcador i les  observacions només seran permanents  després de desar el suplement.   

En el suplement l'entrada "_56" amb l'observació podria veure's així:
	1.559949,,, 30.381647,,,,_56/2017-08-06 ,Log/Vista amb telescopi de 200mm. Estel brillant blavós ?,-99

 Tornar a l'índex











Control extern usant DDE.

HNSKY proporciona la posició  AR/DEC dels objectes per mitjà de l'Intercanvi Dinàmic de Dades (DDE). Si teniu un telescopi controlat per ordinador, una aplicació apropiada pot usar les indicacions al telescopi proporcionades per HNSKY. Hom pot centrar  un objecte en  HNSKY i simultàniament apuntar el telescopi cap aquest lloc en el cel. A més a més, el cursor de telescopi de HNSKY mostrarà la posició real del telescopi.

Una font en Delphi, el programa i també un fitxer Excel, HNSKY.xls s'adjunten per demostrar aquesta lectura i gravació en la memòria. Excel pot llegir els valors HNSKY DDE entrant =hnsky|output!target o hnsky|output!telescope. Els valors poden ser enviats a HNSKY (escritura en memòria) per mitjà d'una simple rutina de macro en Visual Basic a dins d'Excel. Vegeu el fitxer Excel d'exemple.

HNSKY està configurat com un  "servidor DDE ". L'altra aplicació ha de ser configurada com  " client DDE". HNSKY és el servidor DDE  "HNSKY" amb el tòpic DDE  "sortida" i tres temes de servidor "objectiu", "telescopi" i "centre". L' "objectiu" s'usa per proporcionar la posició AR/DEC d'HNSKY a un altre programa com ara LX200.EXE, HNS_REAL.EXE o Excel. Conté una cadena de text amb AR i DEC en radians, separats per una coma. Exemple: 3.141593,-1.570796. Mida "1.6,+1.6" amb un total de 18 caràcters. El client pot gravar en memòria una posició anterior del telescopi  (AR/DEC en radians, separats per una coma) cap el tema "telescopi". En HNSKY la posició del telescopi s'indica amb una creu groga. Si aquesta creu roman fora de la vista,  HNSKY es centrarà en aquesta posició. El client també pot centrar HNSKY usant el tema  "centra". Després d'escriure en memòria  per centrar , HNSKY es centrarà en aquella posició.

Tornar a l'índex














Tipus espectral dels estels.

Els tipus espectrals dels estels estan definits per dos caràcters. El primer defineix el tipus principal d'espectre com segueix:

Classe
Temperatura Descripció convencional del color Color real aparent
O
≥ 30,000 K blau blau
B
10,000–30,000 K blanc blavós blanc blavós intens
A
7,500–10,000 K blanc blanc blavós
F
6,000–7,500 K blanc groguenc blanc
G
5,200–6,000 K groc blanc groguenc
K
3,700–5,200 K taronja groc ataronjat 
M
2,400–3,700 K vermell taronja vermellós

Els tipus principals estan dividits decimalment com: A0, A1, A2, A3, A4, A5, A6, A7, A8, A9, F0, ....
També hi ha uns tipus espectrals especials com R, N, S, C per als estels carbó, W per als estels Wolf-Rayet i Q per a les noves.

Per a més informació, https://en.wikipedia.org/?title=Classificació estel·lar

Tornar a l'índex
La base de dades SAC (Saguaro Astronomy Club) de cel profund.

La base de dades de cel profund  del Saguaro Astronomy Club o SAC  conté tant com tots els objectes de cel profund visibles en telescopis d'aficionats.
La compilació de dades SAC fou començada amb l'esforç de proporcionar una llista comprensiva d'observació per a l'ús de telescopis. Les seves dades són editades per a ús privat de tothom que ho vulgui utilitzar.
Sisplau, no comercialitzeu aquestes dades sota cap pretext. La base de dades en format  ASCII es pot baixar des de les seves pàgines web.
La base de dades de  HNSKY és una compilació de SAC DEEP SKY DATABASE VERSION 8.1 i  la base de dades NGC/IC de  Wolfgang Steinicke .

Tornar a l'índex
El catàleg d'estels 
SAO, "Smithsonian Astrophysical Observatory Star Catalog" ( SAO Staff 1966).

HNSKY fa servir la versió corregida i actualitzada des de maig 1991, disponible des de CDs. Aquest catàleg és complet fins a la magnitud 9.0, però en algunes zones va ser elevada a la magnitud 10. El format original  ASCII s'ha convertit  al format HNSKY.

Tornar a l'índex
Catàleg de Positions and Proper Motions (PPM) hemisferis nord i sud.

Una xarxa densa i precisa d'estels de referència astromètrica que representa el nou sistema de coordenades del cel del IAU (1976).

Compilat per Roeser S., Bastian U.

    - PPM North Star Catalogue (181731 estels, 1988)
    - PPM South Star Catalogue (197179 estels, 1992)

Des de la seva aparició en 1966, el catàleg  SAO  (SAO, 1966) ha estat la font primària per a les posicions estel·lars i moviments propis. Valors típics d'errors  rms són 1 segon d'arc en les posicions a l'època  1990, i 1.5 segons d'arc/segle en els moviments propis. Les xifres corresponents per al AGK3 (Heckmann et al., 1975) en l'hemisferi nord són 0.45 segons i 0.9 segons/segle. És comú en ambdós catàlegs el fet que l'àrea de moviments propis s'ha calculat en només dues èpoques d'observació. Ambdós catàlegs estan nominalment en el sistema de coordenades B1950/FK4.

El catàleg PPM d'estels (Roeser and Bastian, 1991, Bastian et al., 1993; per a una breu descripció mireu Roeser and Bastian, 1993) va reemplaçar efectivament aquests catàlegs, tot proveint dades astromètriques més precises per a més estels en el sistema de coordenades J2000/FK5. Comparat amb el catàleg SAO  la millora en precisió és de l'ordre d'un factor 3 en l'hemisferi nord i un factor  6 a 10 en l'hemisferi sud. A més, el nombre d'estels es va augmentar de l'ordre d'un 50 per cent. Valors típics dels errors rms  en l'hemisferi nord són 0.27 segons en les posicions a l'època 1990 i  0.42 segons/segle en els moviments propis. En l'hemisferi sud és molt millor, els valors corresponents són 0.11 segons i 0.30 segons/segle.. Els catàlegs  (ftp://cdsarc.u-strasbg.fr/cats/I/146, ftp://cdsarc.u-strasbg.fr/cats/I/193) estan disponibles en format ASCII des del Centre de Données astronomiques de Strasbourg

Noteu : Aquests catàlegs  ASCII no poden ser accedits per una conversió directa des de  HNSKY. Una versió convertida ja està disponible!

Tornar a l'índex
Catàleg de  suplements de Posicions i Moviments propis (PPM) 

==El suplement  de 90.000 estels, catàleg PPM  (89676 estels,1994)==

La millora sobre el catàleg SAO va ser possible per l'aparició de nous catàlegs  de mesures grans  i per la inclusió del Catàleg Astrogràfic Centenari (AC),  en la derivació de moviments propis (per a una descripció de l'AC vegeu Eichhorn, 1974). Però fins i tot el PPM no va explotar el tresor de mesures de posicions fotogràfiques disponibles en la literatura dels darrers 100 anys. El Cataleg Astrogràfic conté uns 4 milions d'estels que no han estat inclosos en el PPM. Per la majoria d'ells no es disposa de mesures de posició prou precises en l'època moderna.  Així no és possible encara derivar moviments propis amb la qualitat PPM per a tots els estels AC. Però entre els 4 milions hi ha un subconjunt d'uns 100.000 estels CPC-2, no inclosos en el PPM. Aquests estels són el suplement de  90.000 estels per al PPM..

==El suplement Estels Brillants (275 estels, 1993)==

Un nombre d'estels brillants falten en el PPM, tant en l'hemisferi nord com en el sud.. El suplement d'estels brillants descrit aquí fa que el PPM sigui complet per sota de la magnitud V=7.5. Per a aquest propòsit llista tots els estels que són més brillants que la magmitud V=7.6  que es podrien trobar en les llistes d'estels. El seu nombre total és  275. Només 2 d'ells són més brillants que  V=3.5. Això reemplaça l'edició de desembre 1992 del Suplement  Bright Stars Suplement que inadvertidament contenia 46 duplicats d'estels ja continguts en les parts principals del PPM

Els catàlegs suplementaris PPM  ftp://cdsarc.u-strasbg.fr/cats/I/208/  estan disponibles en format ASCII des del  Centre de Données astronomiques de Strasbourg

Nota: Aquests catàlegs ASCII no poden accedir-se des de HNSKY sense conversió a .dat. La versió convertida ja està disponible en la pàgina de HNSKY!

Tornar a l'índex
Nou General Catalog (NGC).

Inclòs en la base de dades principal de cel profund.

El popular  New General Catalog va ser compilat per l'astrònom J.L.E. Dreyer (1852 - 1926) i conté informació sobre 7.840 objectes. Els tipus d'objecte són  galàxies, nebuloses i cúmuls..

Index Catalog (IC)

El Index Catalog. By 1908 J.L.E. Dreyer va compilar una llista addicional de 5.386 objectes per al seu catàleg NGC .

Tornar a l'índex
Catàleg GSC, Hubble Guide Star.


Aquest catàleg és obsolet. La base de dades d'estels nadiua  HNSKY U16  és més completa i és d'una època moderna.

Introducció: HNSKY pot usar el "Guide Star Catalog" (Catàleg d'Estels Guia), en CD-ROM versió 1.1 o 1.2, conegut correntment com el "GSC". El conjunt de 2 CD-ROMs (un per a l'hemisferi nord +90 fins  a -7.5 graus, l'altre per al cel del sud) conté uns 15 milions d'estels. Magnituds límit  als volts de 15. El Guide Star Catalog (GSC), fou elaborat per donar suport a la necessitat operativa del Telescopi Espacial Hubble (HST) per a les estrelles guia fora d'eix. És un dels catàlegs més grans actualment en existència. Conte uns 19 milions d'objectes més  brillants que la magnitud 16, dels quals, més de 15 milions estan classificats com estels.

Ús del GSC en HNSKY: El GSC està dividit en regions d'uns 2.5 graus. HNSKY pot mostrar aquestes regions combinades fins a un límit pràctic d'uns 20 graus. Dins d'aquesta àrea mostrada, l'opció 'Cerca' trobarà els objectes, i podreu fer-hi clic per obtenir-ne més detalls. Degut al fet que el GSC no està ordenat per la magnitud, un clic de ratolí podria resultar en les dades d'un objecte  pròxim però més tènue. Per evitar això, feu zoom fins aconseguir prou distància entre els estels  individuals. La propera acció de cerca (alt-S) trobarà qualsevol estel GSC. Si no es mostren regions massa grans, la cerca serà més ràpida.


Els 15 milions d'estels del GSC es mostren en blanc. Els altres 4 milions, principalment objectes no estel·lars, es mostren en verd.

El camí del lector de CDs del GSC ha de ser indicat en el menú 'Arxiu'-->'Configuració'. En el cas  d'un sol lector, situeu ambdós camins cap aquest lector i canvieu els CDs si cal. El CD-nord cobreix de +90 fins a -7.5 graus de declinació.

El  GSC ara es considera obsolet per a ús professional i està superat pel GSC II, força més gran, però encara és molt útil.


Com obtenir el GSC

El Guide Star Catalog (GSC) fou preparat per Space Telescope Science Institute (ST ScI), (l'organització que opera el Hubble Space Telescope), i venut a través de la 'Astronomical Society of the Pacific' (ASP) de San Francisco, Califòrnia, EUA.  El GSC no ve amb HNSKY. Lamentablement, la gestió dels CDs ASP GSC s'ha interromput. L'única font coneguda actualment és la descàrrega des d'Internet, vegeu  pàgines web Com que està organitzat en diversos directoris i milers de fitxers, l'ús d'un programa FTP com FileZila és l'única solució.

No cal que descarregueu tots els arxius. Podeu començar amb uns quants arxius des de AR=0 i DEC=0 com arxius \N0000\0001.GSC (38 kbytes comprimits) . .  0002.GSC ... per poder donar una ullada  sobre com treballa. Poseu-los en el vostre disc dur en el mateix directori o carpeta on els heu trobat. Els arxius índex situats en \tables\regions.tbl ja no us són necessaris

HNSKY operarà amb els CD-ROMs originals GSC 1.1, en el format  ISO 9660 FITS  (data d'edició 1 agost 1992, 2 CD'S complets) o amb el més nou  GSC 1.2 (303 Mbytes, datat 2001) proporcionat en format binari des d'internet o bé el GSC_ACT.   HNSKY no treballa amb les dades  "comprimides" que es troben en altres  CD-ROM de programes d'astronomia.

La següent informació sobre el GSC és important per a aquells que l'hagin baixat d'Internet:

La informació sobre estels es guarda en fitxers *.GSC .

Cal que estiguin en els directoris originals o mapes (intervals de declinació):

Estructura del directori o mapa del CD-ROM GSC nord:

\GSC\N0000  (Conté 0001.GSC fins a 0593.GSC)
\GSC\N0730
\GSC\N1500
\GSC\N2230
\GSC\N3000
\GSC\N3730
\GSC\N4500
\GSC\N5230
\GSC\N6000
\GSC\N6730
\GSC\N7500
\GSC\N8230
\GSC\S0000

Aquesta estructura ha de ser mantinguda en el CD-ROM o el disc dur. El directori principal és normalment \GSC\ però pot ser indicat en el menú 'Configuració'.


Si voleu tenir més informació, baixeu els arxius 'readme' ('llegiu-me') des de les webs citades.

En el passat els fitxers d'altres servidors se subministraven en format *GZ i calia descomprimir-los usant GZIP (no PKUNZIP !) o WINZIP.Si el nom resultant dels fitxers és 0001_GSC, 0002_GSC... llavors s'han de rebatejar com 0001.GSC, 0002.GSC ....

Tornar a l'índex
Informació Tycho-2

El Tycho2++ és la base de dades estàndard usada en el programa HNSKY. El format té l'extensió  .290 . Està fet de la combinació dels catàlegs d'estels Tycho-2 i UCAC4 disponibles gratuïtament des de la pàgina web del CDS (Centre de Données Astronomiques de Strasbourg).  El Tycho-2++ conté 4,7 milions d'estels amb  2.5 milions de Tycho i l'addició d'uns 2.2 milions de  UCAC4  per fer-lo complet fins a la magnitud 12.5.

La raó que  UCAC4 no fos usat completament és el mediocre valor de la magnitud en alguns estels brillants. Aquesta compilació fou creada afegint tots els estels d'UCAC4 sense una etiqueta  HIP, FK6 o Tycho  al Tycho-2. L'única excepció és l'estel polar.  Aquest estel, degut a la seva importància hi fou afegit manualment.
El catàleg Tycho-2++ inclou tot el catàleg  Tycho-2 original, sense la  posició i amb etiquetes HIP amb origen en UCAC4, per tant s'omet en la  mescla automàtica.

El moviment propi dels estels no hi està inclòs, però serà emesa una actualització a l'època actual (en 2017).
 
Les etiquetes dels estels de tots dos, tant el Tycho-2 com  l'UCAC4, magnitud i posició acurada estan preservades en el format força compacte d'11 bytes del HNSKY. Vegeu la descripció del format .290 .

La mida total del Tycho-2++ és d'uns 46 Mbytes. Fins a  magnitud 7 conté 147 estels UCAC4  i  fins a magnitud 10 conté tan sols 336 estels UCAC4.

Resum:

El catàleg Tycho-2 és un catàleg de referència astromètrica que conté posicions i moviments propis així com dades fotomètriques en dos colors per als 2.5 milions d'estels més brillants del cel. Les posicions i magnituds del  Tycho-2 estan basades precisament en les mateixes observacions que el catàleg Tycho original (en endavant  Tycho-1; vegeu Cat. <I/239>) recollides pel mapejador d'estels del satèl·lit  ESA Hipparcos, però el Tycho-2 és més gran i lleugerament més precís, degut a una tècnica més avançada de reducció.

Components d'estels dobles amb separacions per sota de 0.8 segons d'arc hi són inclosos. Moviments propis precisos al voltant de 2.5 mas/any venen donats per una comparació amb el Catàleg Astrogràfic i  altres 143 catàlegs terrestres astromètrics, tots reduïts al sistema H Hipparcos de coordenades celestials. Tycho-2 supera en la majoria d'aplicacions al Tycho-1, i també als catàlegs ACT (Cat. <I/246>) i TRC (Cat. <I/250>)  basats en el Tycho-1. El suplement-1 llista estels dels catàlegs  Hipparcos i Tycho-1 que no hi són en el Tycho-2. El suplement-2 llista 1146 estels Tycho-1 que probablement són falsos o fortament alterats.

Per a més informació, sisplau consulteu la pàgina del Tycho-2 :  pàgines web


Tornar a l'índex
El catàleg d'estels UCAC4 

Tots els estels UCAC4  estan en la base de dades nadiua de
HNSKY U16 . Només si voleu el moviment propi implementat o la designació original podríeu baixar el USNO UCAC4 amb els 113 milions d'estels, 8.5 Gbytes  des de ftp://cdsarc.u-strasbg.fr/cats/I/322A/UCAC4/    HNSKY pot accedir a aquest catàleg directament. Descarregueu de Z001 a Z900  des del directori U4b i afegiu al mateix directori el fitxer u4index.unf de U4i. Aques és un catàleg on  HNSKY usarà el moviment propi per a la màxima precisió.

Enllaç en el menú  Configuració  a aquest directori  U4b .

Per a més informació llegiu els fitxers 'llegeix-me' en la pàgina web mentada més amunt.

L'error en la magnitud és més gran que en el catàleg  Tycho.  HNSKY triarà el valor més brillant des de "UCAC fit model magnitude", "UCAC aperture magnitude" i  "B magnitude from APASS". El  2MASS, identificador únic d'estels es mostra en la barra d'estat de HNSKY.
Aquí un exemple de  NGC884 & NGC869 usant l'UCAC4:

Resum:

UCAC4 és un catàleg  compilat de tot el cel, que cobreix principalment el camp de la magnitud 8 a la 16 amb un únic pas de banda entre V i R. Els errors de posició són d'uns 15 a 20 mas  per a estels en el rang de magnitud 10 a 14. Els moviments propis s'han derivat per a la majoria dels 113 milions d'estels utilitzant altres 140  catàlegs d'estels amb una diferència d'època significativa cap a les observacions UCAC CCD. Aquestes dades estan suplementades amb les dades fotomètriques 2MASS per a uns 110 milions d'estels i fotometria a 5 bandes  (B,V,g,r,i)  del  APASS (AAVSO Photometric All-Sky Survey) per a més de 50 milions d'estels.. UCAC4 també conté estimacions d'error i algunes banderoles. Tots els estels brillants no observats amb l'astrògraf han estat afegits a UCAC4 des d'un conjunt d'estels d'Hipparcos i Tycho-2. Així UCAC4 hauria d'estar complet des dels estels més brillants fins al voltant de R=16, amb l'origen i data indicats en banderoles. UCAC4 també procura un enllaç al número original d'estel de  Hipparcos amb dades addicionals tals com dades de paral·laxi trobades en un fitxer de dades separat inclòs en aquesta edició.

Els moviments propis dels estels brillants estan basats en uns 140 catàlegs, inclosos  Hipparcos i Tycho, així com tots els catàlegs usats per a la construcció del moviment propi per al Tycho-2.  Els moviments propis per als estels febles estan basats en re-reduccions de  SPM, dades de l'epoca inicial (-90 fins a aprox. -20 graus Dec) i NPM (PMM escanejaments de les plaques blaves de l'època inicial.) per a la resta del cel. Aquestes dades inicials SPM han estat combinades també amb les dades de la darrera època SPM per arribar a moviments propis parcialment independents d'UCAC4  (Girard et al. 2011). Les dades NPM usades en UCAC4 no han estat publicades. Cap placa  Schmidt s'ha fet servir en UCAC4.


Tornar a l'índex
Catàleg NOMAD 

El ' Naval Observatory Merged Astrometric Dataset ' (NOMAD)

Nomad només es pot usar com versió en línia.

Aquest és un exemple dels cúmuls  NGC884 & NGC869 usant el catàleg NOMAD en línia:

Resum:

El  U. S. Naval Observatory es complau en anunciar la primera edició del Naval Observatory Merged Astrometric Dataset (a partir d'ara referit com NOMAD). NOMAD és una simple mescla de dades dels catàlegs  Hipparcos, Tycho-2, UCAC-2 i USNO-B1, complementat amb informació fotomètrica  des de l'emissió final del  catàleg punt d'origen 2MASS . La intenció primària del  NOMAD és  ajudar als usuaris a trobar les millors dades astromètriques disponibles actualment per qualsevol estel en el cel per mitjà de proveir totes aquestes dades en un sol lloc. El conjunt de dades de 100 GB conté dades astromètriques i fotomètriques per a més de mil milions d'estels.


Tornar a l'índex
Conversió B1950 a J2000.

delta DEC:=50 * 50.274*sin (pi*23.442/180)*cos(RA)
entrada en radians, resultat en segons  DEC, que cal afegir a  DEC1950 per obtenir DEC2000.
delta RA:=50 * (3.3516)*(cos(pi*23.442/180)+(sin (pi*23.442/180)*sin(RA)*tan(DEC) ))
entrada en radians, resultat en segons AR, que cal afegir a AR1950 per obtenir AR2000.

(Aquesta fórmula és una aproximació i és poc exacta al voltant de les regions polars.

Tornar a l'índex
Exemple de carregar un esdeveniment

L'any 2002 havíeu ajustat la data i hora al  2002-7-25, 3:30 UT i fet zoom sobre M1.  Saturn va eclipsar M1. Aquest esdeveniment va ser desat com "Eclipsi de la nebulosa del Cranc per Saturn". Per recuperar aquest esdeveniment només cal carregar-lo des de  "Arxiu-->Carrega un mapa desat" .  La data i hora, la posició i el factor zoom seran recuperats.

Tornar a l'índex

Desar i carregar la configuració (estat) del programa.



Desa estat  'Desa estat' en el menú 'Arxiu'. La configuració de l'equinocci, la paral·laxi, refracció,  zona horària, posició geogràfica, mida de la finestra i mode de visió nocturna queden guardades  quan desem l'estat amb aquest comandament. Les opcions de configuració queden desades en l'arxiu  DEFAULT.HNS. En engegar el programa la configuració desada en Default.hns es carregarà  automàticament. Depenent de com s'hagi escollit en el menú 'Data', el programa començarà a l'hora  actual o bé a mitjanit.

El comportament de l'opció desa/carrega és diferent per a factors de zoom  baixos o alts. Per a alts factors de zoom, el programa retornarà les mateixes AR i DEC  desades. Degut a diferències de temps, la vista serà lleugerament girada, a menys que es faci  servir 'Carrega un mapa desat' ja que llavors es recupera la data i l'hora originals. Per a factors de zoom baixos, el programa sempre mostrarà els mateixos Azimut/Altura que hi havia  quan es va desar. Això està bé per a començar amb vistes tals com una ampla mirada al sud.

'Desa com', amb aquesta opció del menú 'Arxiu' desareu la configuració del programa en un  arxiu diferent del DEFAULT.HNS. 'Desa com' és una eina útil per retrobar el vostre objecte  preferit. També es desa el dia i l'hora, però només són restituïts si useu l'opció 'Carrega un  mapa desat'.

'Carrega estat' carregarà la configuració desada exceptuant el dia i l'hora.

'Carrega un mapa desat', a més de la configuració, també restaurarà la data i hora originals.
Exemple càrrega esdeveniment

Vegeu també el tema 'Mètode de projecció'

Tornar a l'índex

Instruments i marcadors d'objecte trobat.

Hi ha diversos instruments disponiblese:



Diversos marcadors de 'trobat' disponibles:



Tornar a l'índex
Fitxers del programa.

Els fitxers següents formen part del programa:

Situats en el directori del programa ( C:\Program Files\hnsky):

hnsky.exe Programa principal
sao_hsky.dat Base de dades,SAO  d'estels fins a magnitud 9.5
ppm_hsky.dat Base de dades PPM d'estels i  suplements fins a la  magnitud 10.0 (468861 estels)
tyc_*.290 Tycho-2  base de dades d'estels que conté  2.5 milions d'estels. Format de fitxer .290 (32 fitxers).
Deep sky level 1.hnd
Deep sky level 2.hnd
Deep sky level 3.hnd
- Base de dades petita amb 267 objectes triats. Bona per a principiants.
- Base de dades de cel profund  gran, amb uns 2600 objectes. Fins a  magnitud 12. GX>=1 min d'arc.
- Base de dades de cel profund molt gran amb 26000 objectes. Fins a la magnitud 15.5. GX>=1 seg arc.
deepsky.chm Fitxer d'ajuda de cel profund .Més de 10.000 observacions de  Steve Gottlieb, Steve Coe i Tom Lorenzin.
*.ini
Menús traduïts en altres idiomes

Situats en: Documents\hnsky

hns_com1.cmt
La base de dades dels cometes .
hns_ast1.ast La base de dades dels asteroides .
hns_****.sup Ffitxers de  suplements sobre estels i cel profund, en format ASCII . (Via làctia, catàleg Yale, estels binaris i  variables
,objectes Messier, mapa mundi.
*.hns
Fitxers de configuració i esdeveniments desats en ASCII que podeu obrir o desar.En engegar es carrega el fitxer 'default.hns '

Situats en: Documents\hnsky\fits

*.fit 
Moltes imatges de cel profund i planetàries en format  FITS.

Situat en: Documents\hnsky\cache

*.txt Memòria cau dels catàlegs descarregats en línia UCAC4, NOMAD.

Les situacions de fitxers indicades són a partir de la versió v3.0.1.
El directori amagat del Windows, "Application Data", no és usat expressament.

Les  instal·lacions noves del programa  es posen per defecte en el directori "c:\Program Files\hnsky" . Les instal·lacions ja existents continuaran en el directori ja creat, com ara "c:\hnsky".Si volguéssiu canviar a la nova situació del directori, llavors deseu el fitxer de la vostra configuració  default.hns, reservant-lot a un lloc segur, desinstal·leu la versió anterior, instal·leu la nova i copieu , substituint  el fitxer default.hns amb el que havíeu reservat.

Les bases de dades següents poden ser accedides directament si s'han descarregat:

UCAC4 113 milions d'estels, datat 2014
GSC1.2 15 milions d'estels,  datat 2001.

En comptes dels citats més amunt, UCAC4 o GSC1.2 podeu accedir en línia:

UCAC4
NOMAD

UCAC4 (local & en línia) i NOMAD són les úniques bases de dades que proporcionen moviment propi dels estels.

Els fitxers en línia  FITS  i UCAC4, NOMAD de memòria cau són situats en el directori FITS. Els fitxers de memòria cau poden ser eliminats des del menú Arxiu, "Esborra el caché en línia", no obstant no alentirien el funcionament del programa.. Els fitxers FITS baixats en línia poden suprimir-se des del menú contextual-

Selecció de bases de dades de cel profund: Poden ser triades des del menú "Objectes". Per a principiants és aconsellable triar la base de dades de cel profund petita HNS_SAC1.DAT que conté uns 265 objectes fàcils i interessants, incloent-hi tots els objectes Messier de cel profund. Per tots aquests objectes hi ha disponibles imatges FITS que es veuran directament en el mapa si es vol. (Menú 'Pantalla' -->mostra imatges FITS) 

Tornar a l'índex
Versions en altres idiomes.

Menus:

HNSKY és utilitzable en diverses llengües. El text traduït està en un sol fitxer per a cada llenguatge: "Idioma.ini"   Per canviar d'idioma aneu al menú Arxiu, sub menu Configuració (CTRL+E) casella 'Arxiu de llenguatge' i deseu-ho un cop triat.

Amb qualsevol processador de textos podeu crear un nou arxiu de llenguatge per a HNSKY. Si trobeu a faltar la vostra llengua nadiua, esteu invitat a crear-lo. Obriu l'arxiu que més fàcil us sigui per fer-ne la traducció,per exemple l'anglès, de la Pàgina web de HNSKY   traduïu-lo i retorneu-me'l.

Fitxer d'ajuda:

Disponible en  anglès,  espanyol   i 
català  .   Algunes traduccions obsoletes  encara  estan disponibles: Italià, romanès, coreà, Voluntaris a actualitzar o crear noves traduccions seran benvinguts.

Tornar a l'índex
Tecles ràpides personalitzades

Totes les  versions en altres idiomes incloent-hi també el mòdul anglès, tenen la possibilitat d'afegir el vostre menú personal de dreceres de teclat.


Per exemple si mireu a dins del fitxer English.ini en el directory, HNSKY podeu modificar les dreceres. Això es veu així:

    savesettingsS = CTRL+W
    loadS = CTRL+L
    loadeventS = CTRL+J
    locationS = CTRL+E
    asteroideditorS = CTRL+1
    cometeditorS = CTRL+2
Les etiquetes s'han de respectar. Si n'esborreu alguna tindríeu un menú en blanc.

Podeu entrar tecles de drecera tals com W o ctrl+W o alt+W o ctrl+alt+W. Tecles de lletra soles tal com una W (excepte F1, F2 ...) no són recomanables, ja que poden interferir en teclejar des del menú "Cerca".


Per desactivar aquests fitxers, elimineu o desplaceu a altre lloc els fitxers idioma.ini . Llavors tornaran el text i les dreceres del text original anglès. Podríeu també esborrar el fitxer de configuració  "default.hns" però llavors perdríeu la vostra configuració, lloc d'observació inclòs.

Tornar a l'índex
Unitats i tipus espectrals:
Lluminositat:

Magnitud per minut d'arc quadrat.

Mida:

Mida o diàmetre en minuts d'arc. En cas que sigui mostrat ", el diàmetre és en segons d'arc  (típic per als planetes)

Tipus espectral dels estels:

Els tipus  espectrals dels estels es defineixen amb dos caràcters.

Vegeu també el tema 'Fitxers de bases de dades d'estels i objectes de cel profund '

Tornar a l'índex
Precisió del programa:

Remarca general: HNSKY té elevada precisió. Per obtenir efemèrides correctes i comparables, és important fixar:

1)  Correcta posició geogràfica en la Terra.
2)  Zona horària i estalvi de llum diürna. Podeu comprovar el temps TUC en 'Ajuda'-->'Crèdits'.  Per obtenir la màxima precisió en el Sol i la Lluna, activeu 'Arxiu'-->'Configuració'--> 'Hora de referència TUC'.
3)  Equinocci desitjat. Normalment J2000.
4)  Correcció de l'error de paral·laxi activada per a valors topocèntrics i desactivada per a valors geocèntrics.


Per a  2) Vegeu el tema  temps TE i TU'
Per a  2) Per saber la zona horària de ciutats importants vegeu el tema 'Temps del sistema, zona horària i posició geogràfica.'

Totes les dades mostrades de cel profund i planetes són astromètriques referides a equinocci J2000 (2000, gener 1.5), equinocci B1950 o a equinocci de la data actual. Aquestes serien les coordenades tal com les veuria un observador estacionari a l'any 2000, 1950 o data d'avui. Les posicions dels estels poden comparar-se directament amb les dels planetes. L'error degut a la velocitat de la Terra en moure's
aberració i balanceig de l'eix de la Terra nutació. Aquestes aberració i nutació afecten les posicions estel·lars i planetàries per un igual  (màx. 30 segons d'arc) i no afecten el mapa mostrat.

L'equinocci desitjat el podeu triar des del menú 'Arxiu'-->'Configuració'

Configuració de la data i l'hora:


Entreu l'hora desitjada en el menú  "Data". El dia del mes pot ser entrat amb fracció decimal. Així, si entreu 30.5 quedarà dia 30 a les 12 del migdia.
Segueix el sistema de numeració astronòmic, incloent l'any 0. Els historiadors no fan servir el llatí zero, nulla, com un any, per tant l'any anterior a 1 AD és 1 BC. Així l'any -44 és  "45 BC"

El calendari mensual del PC no permet dates més enllà del 1752 o 9999, per tant es crea una entrada en paral·lel.


Alternativament també podeu entrar la data com a dia Julià en la pestanya JD.

Dates vàlides del programa :

El programa té una solució analítica interna planetària que és acurada per a dates entre els anys 1750 i 2250, excepte per a Plutó,que només és precís entre 1890 i 2100. Per a un període de temps més llarg o millor precisió, descarregueu el JPL Propulsion Laboratory Development Ephemeris DE430 o DE431. El DE431 cobreix els anys -13000  fins al 16999.

Els càlculs de la solució analítica planetària interna estan basats en "Astronomy on the Personal Computer" per O. Montenbruck i T. Pfleger, 1998, edició anglesa (Gairebé igual a l'edició de 1993).
Es tracta d'un llibre molt detallat per a programadors en Pascal i conté diverses rutines escrites amb professionalitat. El codi font està contingut en un disc annex. El llibre no està pensat com  una guia d'aprenentatge.


Les efemèrides de les llunes de Mart, Júpiter, Saturn, Urà i Neptú estan calculades en base al temps de rotació i la correcta orientació de l'eix (Theta) en l'espai. Com que la posició central és coneguda, la posició dels planetes ho és per les efemèrides planetàries i amb un càlcul bàsic X,Y,Z la posició en l'espai pot ser determinada. L'òrbita està calculada com a perfectament circular, cosa que és pràcticament certa per a la majoria de les llunes principals. Només per a les llunes de Júpiter s'ha fet una correcció per a les interaccions gravitatòries amb alguns factors trobats en Meeus, 'Astronomical Algorithms' edició 1991.

Precisió de les efemèrides de planetes i la Lluna:

Les efemèrides dels planetes tenen un error típic de uns pocs segons d'arc amb un màxim d'uns 10 segons d'arc. Només Neptú té un màxim error d'uns 40 segons d'arc.
Les efemèrides internes de la Lluna són correctes dins d'un segon d'arc. És important activar 'Temps de referència TUC'  per obtenir eclipsis de Lluna precisos. L'eclipsi resultant és correcte dins d'un o potser dos minuts.

Les efemèrides del JPL Propulsion Laboratory Development Ephemeris haurien de ser mirades.

Les hores de sortida i posta han de ser correctes dins d'un o potser dos minuts. Per obtenir temps acurats de sortida i posta cal que activeu la correcció per a la refracció atmosfèrica, menú 'Arxiu'-->'Configuració'. La llum dels objectes pròxims a l'horitzó es desvia en passar a través de l'atmosfera. Els objectes que estan pròxims a l'horitzó semblarà que siguin més alts que no són en realitat. Al zenit, aquest efecte és nul i augmenta en acostar-se a l'horitzó. A una altura de 45 graus només és d'un minut d'arc. A una altura de 10 graus val 5 minuts d'arc i a l'horitzó augmenta ràpidament fins a uns 35 minuts d'arc.

Vegeu l'explicació sobre la refracció atmosfèrica en el glossari

Noteu que les hores de sortida i posta són donades per a una data. Així, si el temps de HNSKY  és  2015-11-25 24:00 hores i l'hora de sortida donada és 00:05 hores, ocorrerà en el matí a 2015-11-25 00:05 hores i el més probable que això sigui en el passat. Si l'hora de HNSKY és 2015-11-26 00:00,  les hores de sortida i posta vénen donades per al dia  2015-11-26.

Referència de les efemèrides de les llunes: En general, les posicions de les llunes de Mart Júpiter, Saturn, Urà i Neptú són mostrades amb un error d'uns 10 segons d'arc o menys. S'han pres com a referència els valors d'efemèrides del 'Bureau of Longitudes' a França adreça web i el "Solar System Dynamics Group de JPL", adreça web .

Observacions::
- L'error de paral·laxi el podeu corregir. Per obtenir el valor geocèntric en comptes del valor topocèntric, desactiveu la correcció per a l'error de paral·laxi.

- L'error degut a la velocitat de la llum i velocitat dels planetes està corregit.
- Hores de sortida i posta. Excepte per al Sol i la Lluna, totes vénen donades per al centre dels objectes. Per al Sol i la Lluna són donades per al limbe superior del disc.


Precisió dels catàlegs d'estrelles:

El moviment propi dels estels no ha estat implementat llevat del catàleg  USNO UCAC4NOMAD en línia.  La versió HNSKY del catàleg SAO no conté moviment estel·lar. La posició dels estels és correcta per a l'Equinocci i l'Època 2000. Per a qualsevol altra data només l'equinocci (si s'ha seleccionat) pot ser recalculat a l'equinocci de la data actual o al del 1950. Això vol dir que en unes quantes dècades abans i després de l'any 2000 les posicions d'algunes poques estrelles poden tenir petits errors. Aquestes estrelles (pròximes) es mouran lentament a través del cel introduint un error d'uns segons d'arc. Si aquest programa  encara és en ús d'aquí a uns 50 anys, podreu usar un catàleg que estigui actualitzat.

A més del que es diu més amunt, no hi ha dades disponibles sobre moviment d'estels en el catàleg GSC. Aquest catàleg està basat en plaques fotogràfiques fetes el 1978 i per tant té una època que correspon al 1978. La posició de les estrelles en el GSC està donada per a l'equinocci J2000.

Tornar a l'índex
Eines de mesura angular, marcadors d'objecte trobat

Eines de mesura angular:

En el menú 'Pantalla' hi ha quatre eines per mesurar i apuntar a objectes:


1) Retícula. Cercles ajustats automàticament per a una ràpida estimació de les distàncies. Els números en la retícula indiquen la distància des del centre (radi) de la retícula en graus. Els números estan alineats al nord.


2) Marc de mesura CCD. El cursor del ratolí esdevé un petit rectangle orientat nord/sud. La mida del marc la podeu definir a 'Arxiu'-->'Configuració'. Aquest marc us ajudarà a determinar quina part del cel és visible en la vostra CCD o film fotogràfic.

3) Cercles de posició. Podeu usar-los com un sistema per apuntar, com ara el TelRad(r). Mostra un màxim de 5 cercles de mesura fixa. Aquests sistemes d'apuntar com el Telrad consisteixen en una placa de vidre a través de la qual mireu el cel. Projecta tres cercles vermells concèntrics (típicament 4, 2, i 0.5 graus) sobre el cel. Només cal moure el telescopi fins que el buscador  TelRad mostra els cercles centrats sobre l'objecte desitjat.

4) Caixetí de zoom.  Dibuixeu un rectangle mantenint el botò esquerre del ratolí premut, la distància i l'angle vénen donats a la barra d'estat. Després feu el rectangle petit per evitar un zoom exagerat o feu CTRL-Z per tornar a la vista anterior. 

Indicadors d'objecte trobat

Tan aviat com un objecte s'ha trobat en el catàleg pot ser indicat de diverses formes, tal com s'ha configurat en el menú 'Pantalla'-->'Indicador d'objecte trobat':

1) Dues línies curtes orientades nord-sud.
2) Indicador en forma de cercle. És molt pràctic fer un mapa de camp amb uns quants cercles.
3) Etiqueta amb el nom de l'objecte.
4) Indicador de la magnitud de l'objecte.

També hi ha la possibilitat de copiar la informació sobre l'objecte al porta-retalls de manera que pugueu passar-la a d'altres aplicacions del Windows.
Tornar a l'índex
Imatges de cel profund del DSS i altres.



Funcionalitat:  HNSKY pot afegir imatges de cel profund al mapa normal del cel. Les podeu baixar directament des d'internet fent servir el menú  contextual. Aquest és el mètode més fàcil i senzill. Podeu afegir-hi les vostre pròpies imatges. Aquestes imatges han de ser en el format FITS amb l'extensió *.FIT *.FITS  o *.FIT*. Cada imatge ha de  contenir informació sobre la seva mida i orientació en el format anomenat WCS. HNSKY llegirà tots els arxius FITS disponibles i, si cal, dibuixarà la imatge amb la seva mida i orientació.



Imatges sense les paraules clau WCS no poden usar-se, a no ser que les hi afegiu fent servir, per exemple, el programa HNS_FITS . Per a més informació vegeu "compatibilitat".

Reducció de mida: La mida en els arxius FITS pot reduir-se més endavant amb HNS_REAL fins a un  50 % en convertir-los a FITS de 8 bits. El mateix programa HNS_REAL (el visor de DSS o Realsky) podeu usar-lo per produir lots d'imatges en 16 o 8 bits. Els arxius de 8 bits són rebatejats amb l'extensió d'arxius no normalitzada *.FIT8 sols per conveniència.


Filtratge: El directori on HNSKY buscarà els arxius FITS pot ser inclòs en la 'Configuració'. Llegirà tots els fitxers FITS disponibles en 8 o 16 bits o fitxers -32 float FITS . Si en teniu més d'un centenar, l'ús de filtres pot agilitar la càrrega. Exemples: 23*45*.FIT* o *_ORI.FIT* .



Color de la imatge: El color de les imatges normalment és vermell però podeu canviar-lo per un dels colors bàsics RGB des del menú 'Arxiu'-->'Configuració'-->'Aspecte'. El programa també suporta arxius en colors amb format FITS però solament en el format descrit més avall. Les imatges CCD  normalment no produeixen aquest tipus. Us cal  HNS_FITS per fer-ho, però heu de crear el WCS manualment.



Fons i brillantor:El fons i la brillantor poden ajustar-se des del menú 'Objectes' amb  els cursors d'on es llegeix FITS. Algunes imatges DSS de cel profund estan sobre- o sots-exposades i els cal ajustatge fi per obtenir el millor detall.

El primer píxel en el  DSS rep una indicació que conté el nom del fitxer FITs i la mida. Normalment està en la cantonada sud-est.

Impressió:Els millors resultats s'obtenen amb impressora de colors. Una impressora làser dóna resultats menys satisfactoris alhora que algun petit detall s'espatlla degut a la simulació de grisos. En alguns casos un mapa orientat cap al nord pot millorar la impressió ja que els píxels es dibuixen com quadradets.


Compatibilitat:Les imatges FITS són molt populars en astronomia i contenen tota mena  d'informacions però la que ens cal és una imatge. Els arxius FITS (Flexible Image Transport System) comencen amb una informació força llarga de capçalera que en el nostre cas ha de portar la mida de la imatge, la posició i l'orientació en un apartat de l'anomenat format WCS (World Coordinate System).

HNSKY llegirà els fitxers  FITS que continguin les següents paraules clau WCS :

    BITPIX = 8, 16, 24, 32 bit enters, -32 ,-64 bit decimals
    NAXIS1 = Longitud de l'eix X
NAXIS2 = Longitud de l'eix Y
DATAMIN = Valor mínim vàlid en la imatge
DATAMAX = Valor màxim vàlid en la imatge
CRPIX1 = Píxel de referència de l'eix X
CRPIX2 = Píxel de referència de l'eix Y
CRVAL1 = AR a píxel de referència, en graus decimals

   CRVAL2 = DEC a píxel de referència, en graus decimals
CDELT1 = Interval de píxels en AR en graus
CDELT2 = Interval de píxels en DEC en graus
CROTA2 = Angle de rotació


Quasi totes les imatges DSS contenen en la capçalera 2x20 factors polinòmics per calcular la posició dels píxels amb alta precisió. Aquests polinomis compensen la falta de linearitat òptica o de la placa. Aquests factors no s'usen en HNSKY.

Els arxius en colors FITS poden presentar-se en dos tipus. Fan servir una tercera dimensió per la informació dels colors RGB. HNSKY suporta només el tipus on BITPIX=8 i NAXIS1=3 i no suporta NAXIS3=3. Exemple d'una capçalera FITS compatible:

SIMPLE = T / Banderola estàndard del format FITS
BITPIX = 8 / Bits per píxel
NAXIS = 3 / Nombre de dimensions
NAXIS1 = 3 / Nombre de colors
NAXIS2 = 382 / Llargada de la fila
NAXIS3 = 255 / Nombre de files

HNSKY usa aquest format també per a les imatges planetàries en colors. fetes amb el programa HNS_FITS.

Tornar a l'índex
Llunes de Mart, Júpiter, Saturn, Urà i Neptú.


S'inclouen les següents llunes fins a magnitud 14:

Mart:           Phobos, Deimos

Júpiter:        IO, Europa, Ganímedes i Callisto

Saturn:         Mimas, Enceladus, Tethys, Dione, Rhea, Titan, Hyperion i Iapetus

Urà:              Ariel, Umbriel, Titània i Oberon.

Neptú:          Tritó.

S'han dibuixat proporcionals al voltant de Júpiter i Saturn. Useu Pàg. amunt/ Pàg. avall o l'opció auto-zoom en el menú 'Cerca', ja que per veure-les cal un factor de zoom elevat.A aquests augments us caldrà seguiment solar ja que sinó ho perdríeu de vista en canviar l'hora.

Canvieu l'interval de temps usant les tecles F3, F4, F5 i F6. Les llunes començaran també a  girar al voltant dels planetes. La posició dels planetes pot canviar degut al seu propi moviment en el cel.

No totes les llunes són fàcils de veure. Vegeu taula de magnituds límit dels telescopis.

Aquí hi ha alguna informació més sobre la Lluna 'Dades del Sol, planetes i la Lluna'.

La versió 3.0.0a ja mostra les ombres de les llunes sobre el disc dels planetes.

Com a bon exemple guaiteu  Júpiter en 2015-1-24, a les  6:30 TUC

Tornar a l'índex

Eclipsis solars i lunars.


El programa és força apropiat per observar i estudiar eclipsis de Sol i de Lluna. Un eclipsi solar ocorre quan la Terra queda apantallada per la Lluna. (La Lluna tapa el Sol). Només una petita zona de la terra esdevé totalment fosca. Un eclipsi lunar ocorre quan la Lluna queda tapada amb l'ombra de la Terra. Com que la Terra és molt més gran que la Lluna, també la seva ombra és més gran. La Lluna  completa cau dins de l'ombra de la Terra. Un eclipsi de Lluna és visible des de tot arreu al cantó de la Terra que és de nit.

Eclipsi de Lluna a HNSKY: Tan aviat com la fase de la Lluna arriba al 99.8 %, les dues vores d'ombra (ombra i penombra) són dibuixades per HNSKY. El cercle interior (ombra),correspon a on  la llum del Sol és completament tapada per la Terra. En realitat encara una petita part de la llum solar és dispersada i reflectida per l'atmosfera de la Terra i projectada sobre l'ombra, la qual fa que la Lluna prengui un color vermellós fosc. El cercle exterior (penombra) indica on la llum del Sol és només parcialment tapada per la Terra. Els observadors poden veure només un lleuger enfosquiment. Fins que almenys mitja Lluna no ha entrat en la penombra, l'eclipsi pot ser imperceptible!.

El   menú d'animació permet trobar els eclipsis lunars i solars per a la vostra localització configurada.

Vegeu també les observacions a  Precisió del programa

Eclipsi Solar en HNSKY: La Lluna taparà el Sol.

Exemple d'eclipsis lunars:

- 2000-1-21, 4:44 UTC

- 2000-7-16, 13:56 UTC

Exemple d'eclipsis solars:

- 1999-8-11, 10:35 UTC posició a 10 graus est, 48.6 graus nord. Eclipsi total. (Alemanya)

- 2001-6-21, 12:54 UTC, posició a 20 graus est, 12.4 graus sud, Eclipsi total. (Angola/Zàmbia)


Per a tots els eclipsis de Lluna vegeu: http://en.wikipedia.org/wiki/List_of_21st-century_lunar_eclipses

Per a tots els eclipsis de Sol vegeu: http://en.wikipedia.org/wiki/List_of_solar_eclipses_in_the_21st_century

Tornar a l'índex
Història i futur d'aquest programa:

HNSKY 1.0, February 1998.
HNSKY 1.1, March 1998, Major planets included
HNSKY 1.2, June 1998, High accuracy version and comets/asteroids included.
HNSKY 1.30, September 1998, Constellations and boundaries.
HNSKY 1.40, January 1999, Added deep sky contour option.
HNSKY 1.50, April 1999, moons of Mars, Uranus and Neptune included. Large internal reorganisation.
HNSKY 1.60, June 1999, Support for GSC catalog.

HNSKY 2.00, October 1999, Win 95/98/NT version.
HNSKY 2.01, Nov/December 1999, Win95 hints, deep sky description.
HNSKY 2.04, March 2000, D32 files, CCD measuring frame. 2000 plus database
HNSKY 2.05, April 2000, USNO star database access, improved editor, syntax check.
HNSKY 2.1.0, December 2001
HNSKY 2.2.0, December 2002
HNSKY 2.3.0, June 2004
HNSKY 2.4.0, June 2013

HNSKY 3.0.0, April 2015
HNSKY 3.2.0, January 2016
HNSKY 3.3.0, February 2017, added Jet Propulsion Laboratory Development Ephemeris support

La darrera versió es pot descarregar de la plana principal pàgina web.

Tornar a l'índex

Glossari.

BN: Nebulosa brillant.
GX: Galàxia.
GC: Cúmul globular.
OC: Cúmul obert.
PN: Nebulosa planetària.
DN: Nebulosa fosca.
CL+NB: Cúmul amb nebulositat.
GALCL: Cúmul galàctic.



Aberració: Efecte causat pel moviment de la Terra que canvia lleugerament les posicions  dels estels, els quals tendeixen a moure's en la mateixa direcció que es mou la Terra. Aquest efecte seria molt visible si la Terra es mogués a velocitats prop a la de la llum. No obstant, va molt més lenta i l'efecte és només d'uns 20 segons d'arc com a màxim en una direcció. Afecta igualment tots els objectes en una direcció i, de cara a dibuixar els mapes, és irrellevant.

Asteroide:
És un petit cos rocós, que es mou en una òrbita el·líptica al voltant del Sol. Són massa petits per tenir atmosfera. També s'anomenen planetes menors.

Minuts i segons d'arc:
Un cercle complet té 360 graus. En un grau hi ha 60 minuts d'arc  (anotat com 60'). En un minut d'arc hi ha 60 segons d'arc (escrit 60").

Unitat Astronòmica (UA).
Aproximadament igual a la distància mitjana Terra-Sol, que ve a ser uns  150 000 000 Km.  Formalment la UA és en realitat poc més petita que la distància  mitjana Terra-Sol (semieix gran) perquè és el radi d'una òrbita circular amb una massa negligible (i no pertorbada pels altres planetes), que volta al Sol en un període específic de temps. (1 UA = 149 597 870. 66 Km)

Coordenades cartesianes: (Astronòmiques)
Sistema de coordenades on la posició d'un objecte ve donada en valors rectangulars X, Y i Z. Aquest sistema s'usa sovint en programes.

Cometa:
Cos de gel incrustat en un núvol de gas que orbita al voltant del Sol. Quan orbita prop del Sol s'escalfa, i desprèn gas, el qual apareix com una cua que apunta sempre en direcció  oposada al Sol. En principi, és un planeta menor de gel.


DEC, Declinació: Un element del sistema de coordenades astronòmic, usat habitualment.  La declinació podria entendre's com la latitud de la Terra projectada sobre el cel, i usualment és escrita amb la lletra grega minúscula d = delta, i es mesura al nord (+) i al sud (-) de l'equador celestial en graus, minuts i segons d'arc.  L'equador celestial es defineix com declinació=zero (0) graus; els pols nord i sud celestials es defineixen situats a +90  i -90 graus, respectivament.


Temps dinàmic , TD o Temps terrestre (TT): Una mesura uniforme del temps,  que és usada per calcular els objectes solars. Va ser introduïda per ser independent de variacions impredictibles de la rotació de la Terra la qual forma la base del Temps Universal, TU. La diferència entre TD i TU va ser posada a  zero al 1900 i ara ja és de quasi un minut. Vegeu també UTC i Wikipedia TT

Efemèride (plural: efemèrides): Una taula que llista dades específiques d'un objecte que es mou en funció del temps.. Les efemèrides usualment contenen ascensió recta, declinació, angle aparent d'elongació del Sol (en graus), i magnitud (brillantor) de l'objecte; altres quantitats que sovint s'inclouen en les efemèrides, inclouen les distàncies dels objectes al Spl i la Terra (en UA) ,angle de fase i fase de la Lluna.

Època: Punt de temps elegit com a referència, especialment per a les posicions estel·lars i elements orbitals. Una placa fotogràfica feta al 1978 és una referència per a les posicions dels estels a l'època 1978 o també equinocci 1978. Com que es coneix el desplaçament de les coordenades del cel degut a canvis en l'eix de rotació de la Terra, es pot calcular la posició per al 2000 o equinocci 2000, si no s'han mogut els objectes. Aquest càlcul donaria equinocci 2000, època 1978. Si es té en compte el moviment, llavors també es recalcularà l'època 2000.


Equinocci: Equinocci J2000 (2000, gener 1.5); equinocci B1950; equinocci data actual. Aquestes són les coordenades tal com les veuria un observador estacionari a l'època, any 2000, 1950 o data actual. Vegeu també època, equinocci vernal i precessió.  Feu clic ací per obtenir fórmules per a convertir equinocci 1950 a 2000

Geocèntric: Coordenades referides al centre de la Terra. (Posició d'un objecte al cel vista des del centre de la Terra.


Heliocèntric: Coordenades referides al centre del Sol.


Dia Julià (DJ):  L'interval de temps en dies (i fracció d'un dia) des del migdia de  gener 1, 4713 AC a Greenwich.  El DJ sempre està separat mig dia del Temps Universal.  (En el passat, el començament d'un dia astronòmic a Europa es va definir al migdia, no a la  mitjanit). Un any Julià és exactament 365.25 dies, un segle (100 anys) és exactament 36525 dies, i 1900.0 correspon exactament a 1900 gener 0.5. Aquest sistema del DJ s'utilitza sovint en astronomia.  Aquesta manera de comptar el temps dóna una mesura contínua de dies i decimals, no interrompuda  per subdivisions en mesos o anys de traspàs.

Anomalia mitjana: Vegeu l'explicació d'elements orbitals.

Planeta menor:
Vegeu asteroide.

Nutació:
És una petita oscil·lació de l'eix de la Terra amb una òrbita de 18.6 anys. Aquest efecte influencia la posició fins a un màxim de 17 segons d'arc i és igual per a tots els objectes. La nutació dels objectes planetaris es corregeix per obtenir la posició correcta per a l'equinocci 2000. Així, tant els estels com els objectes no-estel·lars tindran les posicions relatives correctes.

Elements orbitals:
Paràmetres (valors) que determinen la situació i el moviment  en la seva òrbita al voltant d'un altre objecte.  En el cas d'objectes del sistema solar,  tal com planetes o cometes, cal que es tinguin en compte els efectes de pertorbació gravitatòria dels altres planetes del sistema solar (no solament el Sol).  Quan es fa aquest càlcul, hom  disposa dels anomenats "elements oscul·ladors" (els quals van canviant sempre amb el temps  i, per tant, han de tenir fixada una època de validesa).  Sis elements s'utilitzen normalment per determinar completament l'òrbita d'un objecte al voltant del Sol, amb un setè element afegit  (l'època, o temps per al qual els elements són vàlids) quan es tenen en compte les pertorbacions planetàries. Les determinacions inicials ("preliminars") d'una òrbita poc després del descobriment d'un nou cometa o asteroide (quan encara es disposa de molt poques observacions) són habitualment "càlculs de dos cossos". Això vol dir que només l'objecte i el Sol han estat tinguts en compte, juntament amb la Terra (en termes de la perspectiva d'observació)i treballen amb només els sis següents elements orbitals:  temps de pas pel periheli (T) [de vegades usat en comptes d'una mesura angular anomenada "anomalia mitjana", M]; distància al periheli (q), sovint donada en UA; excentricitat (e) de l'òrbita; i tres angles (per als quals cal especificar l'equinocci mitjà):  l'argument del periheli (lletra grega omega minúscula w); la longitud del node  ascendent (lletra grega omega majúscula W), i la inclinació (i) de l'òrbita  respecte de l'eclíptica.

Error de paral·laxi: Error degut a la posició geogràfica sobre la Terra. Afecta principalment la posició de la Lluna en el cel. A causa de les grans distàncies dels planetes només es dóna un petit error en la posició dels nostres veïns, principalment Mart i Venus.

Periheli:
El punt i l'instant en què un objecte que orbita el Sol hi està més proper.

Pertorbacions:
Desviacions del moviment dels planetes per la interacció de les seves forces gravitatòries.

Coordenades polars:
Sistema de coordenades astronòmiques en el cel, que podria ser imaginat com la longitud i la latitud en la Terra projectades sobre el cel. Les dues coordenades són l'ascensió recta (AR) i la declinació (DEC).

Precessió:
Un moviment lent i relativament uniforme de l'eix de rotació de la Terra que causa canvis en els sistemes de coordenades usats per mapejar el cel. L'eix de rotació de la Terra no apunta sempre en la mateixa direcció, degut a les atraccions  gravitatòries del Sol i la Lluna (fenomen conegut com precessió lunisolar) i també a les dels planetes majors. Això implica un desplaçament a llarg termini de l'eclíptica i l'equador celestial. El que es fa, per obtenir una època estàndard, és referir les coordenades com l'equinocci de la data. Això era abans de l'any Besselià 1984 (B1950 = 1950 gener 0,9235 o bé dia  Julià 2433282,4235. Ara el dia de l'època Juliana J2000 = 2000 gener 1,5  TD o 2000 gener 1 12:00 hores temps dinàmic o  dia Julià 2451545,0. El temps dinàmic (abans de 1984 era temps d'efemèride) estava al 1998 uns 64 segons per davant del temps universal (TU).

AR: Ascensió recta, un dels elements del sistema de coordenades astronòmiques del cel imaginable com la longitud de la Terra projectada sobre el cel. L'ascensió recta s'escriu habitualment com AR o bé amb la lletra grega minúscula 
α = alfa (alpha) i es mesura en  direcció est de l'equinocci vernal, en hores, minuts, i segons de temps. Hi ha 24 hores d'ascensió recta i la línia de l'hora 24 es pren sempre com 0 (zero) hores.

Temps sideral:
És l'angle horari de l'equinocci vernal, el node ascendent de l'eclíptica  sobre l'equador celestial. El moviment diari d'aquest punt proporciona una mesura de la rotació de la Terra  respecte de les estrelles, en comptes del Sol. El temps sideral local mitjà es calcula a partir del temps sideral mitjà de Greenwich més el decalatge en longitud (convertit a decalatge sideral per un factor de 1.00273790935, que és la relació del dia solar mitjà al dia  sideral mitjà). Aplicant l'equació del canvi d'equinoccis, o nutació del pol mitjà de la Terra, des de la posició mitjana fins a la posició real, dóna el temps sideral local aparent. Els astrònoms utilitzen el temps local sideral perquè es correspon amb la coordenada d'ascensió recta d'un objecte que estigui actualment sobre el meridià local.

Topocèntric:
Posició en el cel vista des del lloc d'observació en la Terra. Les coordenades topocèntriques difereixen de les geocèntriques en el valor de la paral·laxi.

Equinocci vernal:
El punt de l'esfera celestial on el Sol creua l'equador celestial en  direcció cap al Nord. Correspon al començament de la primavera per a l'hemisferi nord i al principi de la tardor per a l'hemisferi sud (a la tercera setmana de març).  Aquest punt correspon a zero (0) hores d'ascensió recta.

TU: Temps Universal. Un temps no uniforme que és la millor aproximació del temps solar. La duració d'un segon de Temps universal no és constant perquè la duració mitjana depèn de la rotació de la Terra i el moviment aparent del Sol. No és possible fer prediccions a llarg termini. La diferència entre el TU i el TD ve publicada en diversos anuaris.Vegeu Wikipedia delta T

TUC: Temps universal coordinat. És el nostre temps de rellotge, basat en rellotges atòmics que s'ajusten una o dues vegades a l'any amb segons de traspàs per mantenir-lo pròxim  (0,9 segons o menys) al Temps Universal, TU. El TU està basat en la rotació de la Terra.
Vegeu també el tema : Diferències entre Temps Dinàmic i Temps Universal

Tornar a l'índex

Diferències entre temps Dinàmic i temps Universal.

El temps d'efemèride, TE, canviat des  de 1984 a TD (TDT, Temps Dinàmic Terrestre i TDB,  Temps Dinàmic Baricèntric), és la base de la taula per al moviment del Sol, la Lluna i els planetes sense la influència de canvis en la rotació de la Terra. Les efemèrides dels planetes es calculen en base a aquest temps dinàmic. El TU està basat en el temps solar i, per tant, en la  rotació de la Terra. Això ens porta a una petita diferència entre el TD i el TU o Temps Universal.  Encara hi ha una petita diferència entre TU i TUC però menor d'un segon. Vegeu també el glossari.


El TDT  ara està basat en el TAI Temps Atòmic Internacional.

Per obtenir efemèrides correctes de la Lluna i el Sol (dins de 30 segons d'arc), cal corregir aquesta petita diferència entre el nostre rellotge del PC, basat en el TUC, i el TD. HNSKY té una taula interna de TD-TU vàlida entre -13000 and 17000. Aquesta característica de correcció ΔT   podeu desconnectar-la i entrar el temps com TD o la correcció ΔT  pot ser inclosa en el valor de la zona horària. La diferència ΔT  en el 2000 és d'uns  64 segons. Per corregir-ho cal  restar aquesta diferència de la zona horària. Per exemple, en Holanda s'hauria d'entrar un valor de 0.982 en comptes de +1.0. Per a l'est dels EUA, caldria entrar un valor de -5.018 en lloc de -5.0 .Aquí podeu veure una taula amb les diferències ΔT  dels  300 anys anteriors:

Data ΔT
1700 9 seg
1750 13 seg
1800 14 seg
1850 7 seg
1900 -3 seg
1950 29 seg
1955 31 seg
1960 33 seg
1965 36 seg
1970 40 seg
1975 46 seg
1980 51 seg
1985 54 seg
1990 57 seg
1995 61 seg
2000 64 seg
2005 65 seg
2010 66 seg
2015 68 seg
2024 72 seg

Estimacions del: Nasa.gov, vegeu pàgina web

Vegeu també: Glossari termes tècnics i abreujaments.

Tornar a l'índex
Conversió dels elements orbitals

Per als cometes normalment el temps del periheli (T) i el semieix major  (q) vénen donats. Els elements orbitals dels asteroides estan donats per a un instant concret, anomenat Època i l'Anomalia mitjana (M). Per convertir aqusts paràmetres a elements orbitals (T) i (q) usats típicament per als cometes, poden usar-se els següents càlculs senzills:

Asteroide Ceres (1) Època dels elements: 1993 01 13.000
Excentricitat ,(e) : 0.0764401
Semieix major, (a) : 2.7678
 Anomalia mitjana, (M): 184.1845

Es calcula el semieix major (q) com segueix:

q = a * ( 1 - e) = 2.5562291

L'anomalia mitjana  (M) s'incrementa per dia:

n = 0.98560767 /( a * rel quadrada ( a ) ) = 0.21404378 [graus /dia]

nota: 0.98560767 és un factor de conversió fix

Llavors es calcula el nombre de dies fins que l'anomalia mitjana arriba a 360 graus= 0 graus:

(360-184.1845) / 0.21404378 = 819 dies. La data del periheli és doncs,1995-4-14

Tornar a l'índex
Format dels fitxers de bases de dades de cel profund, asteroides, cometes, suplements i estels (DAT & .290).

1) Base de dades de cel profund

El catàleg  HNSKY de cel profund està basat en el  
SAC 8.1 , Wolfgang Steinicke's REV NGC&IC de Wolfgang Steinicke, LEDA (GX), catàleg SEC (PN) , unes poques fonts més i algunes correccions personals usant el DSS2. Ha de contenir tots els objectes existents fins a la magnitud 15.5 i galàxies si són més grans que 1 minut d'arc. Conté la majoria dels NGC, and IC incluincloent-hi tots els objectes Messier. Un total de  30000 objectes de cel profund. Els catàlegs de cel profund estan emmagatzemats en un format senzill CSV i ordenats per magnitud. Cada línia conté un objecte i la data està separada amb una coma. Aquest format està pensat per a velocitat i normalment sense intenció d'editar-lo. Per afegir els vostres propis objectes utilitzeu els suplements, més flexibles, encara que més lents. Les descripcions visuals de la majoria d'objectes de cel profund hi són donades. Vegeu abreviacions. Els catàlegs de cel profund tenen tres nivells.Per triar-ne un aneu al menú 'Objectes'.


Format de la base de dades  HNSKY de cel profund:

  AR[0..864000], DEC[-324000..324000], magn*10, nom(s), type(s), brillantor*10, longitud [0.1 min], ample[0.1 min], orientació[graus]

2) Base de dades dels suplements

Aquest catàlegs suplementaris tenen un format flexible i poden ser utilitzats pels usuaris per entrar objectes de cel profund, estels, etiquetes i horitzons locals. No cal ordenar-los per magnitud. Si useu l'editor intern HNSKY d'arxius, podeu comprovar-ne la sintaxi. Aquest format, té velocitat més baixa que els catàlegs estàndard de cel profund. HNSKY pot esdevenir lent quan hi ha més de 10.000 objectes en el suplement. Els noms d'arxiu són: HNS_****.SUP. El format està definit en les primeres línies de comentari dels arxius de mostra i  aquí. Les línies que comencen amb ';' s'interpreten com a comentaris. Per crear un nou suplement pot ser útil l'ús d'un full de càlcul. El resultat s'ha de desar en el format *.csv


3) Bases de dades d'asteroides

Els fitxers d'entrada per asteroides són en CSV. Si useu l'editor intern HNSKY podeu comprovar-ne els possibles errors de sintaxi. El nom del fitxer és HNS_AST1.AST. El format està definit en les primeres línies de comentari dels exemples inclosos (línies que comencen amb ';').





4)Base de dades dels cometes

Els fitxers d'entrada per cometes són en CSV.  Si useu l'editor intern HNSKY podeu comprovar-ne els possibles errors de sintaxi.l nom del fitxer és HNS_COM1.CMT.  El format està definit en les primeres línies de comentari dels exemples inclosos (línies que comencen amb ';').



5) Format de la base de dades  d'estels .290 

El format  .290  divideix el cel en 290 àrees i 290 fitxers corresponents amb l'extensió .290. Està pensat per a bases de dades grans d'estels.

El format 290 :Cada estel està desat en un registre de 5 , 6 , 7 o 9, 10, 11 bytes. Tots els tipus tenen el mateix encapçalament de 110 bytes amb la descripció textual i la mida binària del registre desats en el byte 110. Les versions breus de registre de 5, 6 i 7 bytes no tenen designació d'estel i obtenen més tard la designació del IAU basada en la posició AR DEC  com hhmmss.s+ggmmss

Formats basics de registre:

290-11, mida estàndard de registre de 11 bytes per un estel, incloent-hi la designació:

    type
    hnskyhdr290 = packed record
    nr290: integer; {número d'estel que conté el nom Tycho/GSC o UCAC4}
    ra7  : byte;
    ra8  : byte;
    ra9  : byte;
    dec7 : byte;
    dec8 : byte;
    dec9 : shortint; (omès en la versió 290-10 i 290-9}
    mag0 : shortint; {
omès en la versió 290-10 i 290-9}
    end;

290-7, mida breu de registre de 7 bytes per a un estel sense designació:
    type
    hnskyhdr290 = packed record
    nr290: integer; 
{número d'estel que conté el nom Tycho/GSC o UCAC4}
    ra7  : byte;
    ra8  : byte;
    ra9  : byte;
    dec7 : byte;
    dec8 : byte;
    dec9 : shortint; 
(omès en la versió 290-6 i 290-5}
    mag0 : shortint; (omès en la versió 290-6}
    end;

L' AR es desa en una paraula de 3 bytes. La posició DEC  està desada  com un complement a dos (=estàndard), enter de 3 bytes. La resolució d'aquest registre de 3 bytes serà per a la AR:: 360*60*60/((256*256*256)-1) = 0.077  segons d'arc. Per a la  DEC serà: 90*60*60/((128*256*256)-1) = 0.039 segons d'arc. La magnitud es desa com un enter curt. Camp usat: -127 a 127, igual a -12,7 a 12,7. Els estels amb una magnitud   de 12.8 i més altes seran desats com -12.6 i més baixes.

  Exemple de la posició AR i DEC de l'estel Sirius:
  La posició AR es desa com C3 06 48 que és igual a: (195+6*256+72*256*256)*24/((256*256*256)-1)=6.75247662 hores igual a: 6:45:8.9
  La posició DEC es desa com D7 39 E8, que equival a: 215 57 -24. La DEC és doncs (215+57*256-24*256*256)*90/((128*256*256)-1)=-16.7161401 graus que equivalen a -16g 42' 58"

Versions 290-10 i 290-6.Posat que els estels estan ordenats de blillant a feble, un canvi de "0.1" en la  magnitud d'un grup ordenat, pot ser magatzemat en un registre precedent de capçalera que contingui una posició intrascendent de posició AR 24:00:00 ( $FFFFFF)  i la magnitud en l'enter curt  dec9 en el camp -127 a 127. L'estel que segueix el registre de capçalera no necessita  un enter curt per al byte de magnitud. Estels amb magnitud  12.8 i més altes es desen com -12.6 i més baixes..

Versions 290-9 i 290-5.Aquestes són les últimes i més compactes versions de bases de dades d'estels. Els estels hi estan ordenats de brillants a tènues en passos de "0.1" . Dins del rang de magnitud, els estels hi són ordenats a més a més per DEC. Per a una sèrie d'estels amb el mateix valor DEC9 un registre de capçalera està precedint i conté el valor DEC9 desat en la localització DEC7. Com que els estels ja estan ordenats en 290 àrees, el nombre de valors  DEC9 està limitat per un factor de 18.

Exemple de capçalera de registre 290-5 : FF FF FF 20 06 Això indica que els següents registres tenen un valor de desplaçament DEC9 de 20 -128 i un decalatge de  magnitud de 06 - 16  dividit per 10 és igual a -1.0 (nou mètode, decalatge -16) .

Exemple de capçalera de registre 290-6 : FF FF FF ?? ?? 16 Això indica que els registres següents tenen una magnitud de 16 que és igual a 1.6 (mètode de magnitud antic)

Els mètodes més breus de registre esdevenen eficients quant a espai per a grans conjunts d'uns quants milions  d'estels, on molts d'ells poden ser trobats amb la mateixa magnitud i enter curt DEC9 . La base de dades  Gaia només està emesa en el format 290-5 de  5 bytes per estel..

Designació:La designació d'un estel es desa en un enter de 32 bits de nom NR290 . Si aquest enter és positiu, conté un nombre  UCAC4. Per a UCAC4 la zona de  l'estel s'hi afegeix com un múltiple de  $100000.  Això permet $800 o 2048 zones i $100000 o 1.048.576 estels. L'UCAC4 conté un màxim de 286833 estels en una zona i té 900 zones.


Decodificació UCAC4 :
      nr_regio:=(nr32store and $FFF00000) shr 20;{cada 00 és 8 bits, per tant 5 zeros són 20 bits de desplaçament}
      nr_star:= (nr32store and $000FFFFF);


En el cas que l'enter NR290 sigui negatiu, l'enter conté l'etiqueta  Tycho/GSC . Després de fer aquest enter positiu, el nombre d'estels de la regió es desa en els  2 bytes més baixos i la regió d'estels  GSC/Tycho  (1..9537) es desa en els  2 bytes més alts, excepte si el bit  $40000000 és vertader, la extensió específica de Tycho és 2, altrament l'extensió Tycho  és 1. El bit més alt del nombre d'estel a  $00008000 s'usa per al  Tycho-2 extensió 3.


Decodificació Tycho2 :
      nr_regio:=((-nr32store) and $3FFF0000) shr 16;
      nr_star:=(-nr32store) and $7FFF;

      if (((-nr32store) and $40008000)>0) then  {tycho extensions}
      begin
        if (((-nr32store) and $40000000)>0) then
         naam2:=naam2+'-2'
        else
         naam2:=naam2+'-3';
      end;


El cel està dividit en  290 àrees d'igual superfície excepte per als pols que en tenen la meitat. Els estels estan repartits en aquests 290 fitxers separats i ordenats de brillant a tènue. Cada fitxer comença amb una capçalera de 110 bytes la primera part de la qual conté una descripció textual, i el darrer byte conté la mida del registre, 6, 7, 10 o 11 bytes. La font del programa utilitari per a fer bases de dades d'estels hi és inclosa.

Les 290 àrees es veuen així:

290 areas 290 areas from south pole

Les 290 àrees:
Les àrees estan basades en un mètode matemàtic descrit en un treball del  PHILLIPS LABORATORY nomenat "La divisió d'una superfície circular o esfèrica en cel·les d'àrea igual o en píxels" per  Irving I. Gringorten i Penelope J. Yepez en, 30 de juny 1992

Els primers cercles són assumits de declinació constant. El primer segment esfèric, definit amb el cercle de número 1 té una altura h1 des del pol i una superfície de 2*pi*h1.

Si el segon cercle de declinació constant té un segment esfèric  amb una altura de  9*h1 llavors l'àrea superficial del segon segment esfèric és nou vegades més gran i val  2*pi*9*h1. Si l'àrea entre el cercle 1 i el cercle 2 es divideix en 8 segments llavors aquests vuit tenen la mateixa superfície que l'àrea del primer segment. El mateix és possible per al tercer cercle que ho divideix en 16 segments, i després en 24, 32, 40, 48, 56, 64 segments. La superfície del tercer segment és 2*pi*25*h1, on 25 són igual a 1+8+16. Per tant, els segments esfèrics tenen una altura de  h1, 9*h1, 25*h1, 49*h1. L'altura de  h1=1-sin(declinació). Totes les àrees tenen igual superfície, però rectangular.. En HNSKY totes les àrees són una combinació de dues excepte en les àrees polars, que tenen una forma més quadrada, especialment al voltant de l'equador. El pol sud està desat en el fitxer  0101.290. Les àrees A2 i A3 estan desades en el fitxer  02_01.290, i les àrees  A4 i A5 estan desades en el fitxer 0202.290. Les distàncies entre els cercles és força constant i al voltant de 10 a 12 graus. La distància entre les àrees centrals és de uns 15 graus com a màxim.

Les declinacions estan calculades per arcsin (1-1/289), arcsin(1-(1+8)/289), arcsin (1-(1+8+16)/289), arcsin(1-(1+8+16+24)/289)...

En una taula:

Àrea anell declinació_min declinació_max Àrees_igual_mida Àrees_HNSKY
A1 0-1 -90 -85.23224404 1 1
A2-A8 1-2 -85.23224404 -75.66348756 8 4

2-3 -75.66348756 -65.99286637 16 8

4-5 -65.99286637 -56.14497387 24 12

6-7 -56.14497387 -46.03163067 32 16

7-8 -46.03163067 -35.54307745 40 20

8-9 -35.54307745 -24.53348115 48 24

7-8 -24.53348115 -12.79440589 56 28

8-9 -12.79440589 0 64 32

9-10 0 12.79440589 64 32

10-11 12.79440589 24.53348115 56 28

11-12 24.53348115 35.54307745 48 24

12-13 35.54307745 46.03163067 40 20

13-14 46.03163067 56.14497387 32 16

14-15 56.14497387 65.99286637 24 12

15-16 65.99286637 75.66348756 16 8

16-17 75.66348756 85.23224404 8 4

17-18 85.23224404 90 1 1



Total 578 290

6) Format de les bases de dades d'estels  .dat  (SAO_HSKY.DAT i PPM_HSKY.DAT):

Les  Bases de dades d'estels HNSKY  internes vénen en dos formats binaris. El format .290  i un tipus de fitxer únic amb l'extensió  .dat Aquest tipus està pensat per a bases de dades fins a mig milió d'estels. Els noms de fitxer són ***_HSKY.DAT. En aquest format hi ha disponible el codi  espectral . Exemples, el SAO (sao_hnsky.dat) fins la magnitud 9.5 aproximadament, i el PPM (ppm_hnsky.dat), base de dades d'estels completa fins al voltant de  la magnitud 10.

Format dels registrs  .dat :

    type
    hnskyhdr = record
    nr1  : byte;
    nr2  : byte;
    nr3  : byte;
    ra7  : byte;
    ra8  : byte;
    ra9  : byte;
    dec7 : byte;
    dec8 : byte;
    dec9 : shortint;
    mag0 : shortint;
    spec0: byte;
    end;

La mida del registre d'un estel és d' 11 bytes. Els estels en els fitxers estan ordenats de brillant a tènue.

El nombre  SAO/PPM està desat en 3 bytes. El camp de 0 fins a  256^3-1. La posició AR es desa en 3 bytes. Camp 0 a 256^3-1, igual a 0 a 2*pi o 24 hores. La DEC es desa com un enter de  3 bytes (complement a dos), un bit s'usa per al signe de polaritat. Camp utilitzat - 128*256*256-1 fins +128*256*256-1, que equival a -pi/2  fins pi/2 o -90 a 90 graus.

Per a l'AR, la resolució d'aquest magatzematge de 3 bytes serà: 360*60*60/((256*256*256)-1) = 0.077 segons d'arc. Per al valor de la DEC serà: 90*60*60/((128*256*256)-1) = 0.039 segons d'arc.

La magnitud es desada en un byte o enter curt. Camp usat -127 a 127, que equival a  -12,7 to 12,7. Els estels amb magnitud  12.8 i més alts es desen com -12.6 i més baixos.

El tipus espectral  és desat en un byte com segueix:

    const spectral
    array[0..1,0..15] of char=(('0','1','2','3','4','5','6','7','8','9','A','B','C','E','+',' '),
                               ('O','B','A','F','G','K','M','R','N','S','C','W','P','Q','+',' '));
    spectr[0]:=spectral[1,spec0 shr 4]; highest 4 bits of spec0 define main spectral type
    spectr[1]:=spectral[0,spec0 and $0F];lowest 4 bits of spec0 define range 0...9..

Els primers 10 registres +1 (111 bytes) no són usats per a dades d'estels, sinó que contenen una descripció del fitxer en txt/ASCII. Els estels estan ordenata de brillant a tènue.

La mida de la base de dades, en principi, és il·limitada, perù una base de dades més gran farà més lenta la formació de la pantalla.. El programa llegeix la base de dades del disc i després d'alguns càlculs les dades són dibuixades directament a la pantalla. D'altra banda, els requeriments de memòria del programa són molt baixos.

El moviment propi dels estels no està implementat. L'època es corregeix emetent cada uns quants anys una nova versió amb una època adequada.

Aquest és un exemple sobre com es desa Sirius en el SAO_HSKY.DAT:

    Sirius és SAO 151881, desat a la posició 6F com hex 49 51 02 (invertit)

    La posició AR es desa com C3 06 48 que és igual a: (195+6*256+72*256*256)*24/((256*256*256)-1)=6.75247662 hores equivalent a: 6:45:8.9
   La posició DEC  es desa com: D7 39 E8, equivalent a: 215 57 -24. La DEC és llavors (215+57*256-24*256*256)*90/((128*256*256)-1)=-16.7161401 grsus que  és igual a -16º 42' 58".

Per tant la DEC es desa com un complement a dos (=estàndard), enter de 3 bytes. El valor algèbric dels complements a dos es pot trobar en el pes sumatori del bit de signe (+ or - 256*256*128 ) i només altres bits afegits positivament.

Per  exemple +90 graus es desa com FF FF 7F (invertit)  i  -90 es desa com 01 00 80 (invertit).
Reconstrucció de -90 graus és (01 + 00*256 -128 *256*256)*90/((128*256*256)-1).
O com ( 1*(2^0) + 0*(2^1)+ 0*(2^2)....0*(2^22)+ 1 * -(2^23) )*90/((128*256*256)-1)

La reconstrucció d'AR i DEC es pot fer com segueix:

    ra2:=(ra7 + ra8 shl 8 +ra9 shl 16)*(pi*2 /((256*256*256)-1));
    dec2:=((dec9 shl 16)+(dec8 shl8)+dec7)*(pi*0.5/((128*256*256)-1));

Tornar a l'índex
Suplements per a objectes de cel profund, estrelles, línies, anotacions i horitzó local.

Aquests suplements flexibles de bases de dades poden ser utilitzats pels usuaris per entrar objectes de cel profund addicionals, estels, etiquetes i horitzons locals. No cal ordenar per magnitud. Fent servir l'editor intern de  HNSKY podeu comprovar la sintaxi.  Degut al format, la velocitat és menor que per a les bases de dades de cel progund estàndards.  HNSKY pot anar lent si el nombre d'objectes supera 10.000. Els noms de fitxer són HNS_****.SUP. El format està definit en les primeres línies de comentari de les mostres proveïdes i en els fitxers de suplements. Les línies que comencen amb ;s'interpreten com comentaris. Per crear un suplement gran nou pot ser útil un full de càlcul. El resultat cal desar-lo com un fitxer de format  .csv.

HNSKY pot manejar dos suplements. Poden contenir diverses informacions relatives a objectes de cel profund, estrelles, constel·lacions, línies, horitzó local i  anotacions . Els suplements són arxius ordinaris de text (.TXT) i poden ser modificats des de HNSKY o qualsevol altre editor. Hi ha uns quants exemples disponibles a la pàgina web HNSKY. Un objecte de cel profund podríeu entrar-lo com a la següent línia:

02,22.5,0,+42,21,0,101,NGC891,GX;old_position,131,120,20,22

La posició de la galàxia NGC891 és a   AR 02:22.5 i DEC +42 g 21. La magnitud és 10.1 i la lluminositat és 13.1. La mida és 12.0 x 2.0 minuts d'arc. La posició angular (PA) 22 graus.

En el menú d'eines de l'editor hi ha dues opcions per importar una llista d'objectes com un suplement.  Copieu un tros de text que contingui noms de cel profund (e.g. pàgina web) i enganxeu-lo. Qualsevol nom d'objecte conegut serà filtrat i hi serà afegida informació de la base de dades de HNSKY .  Pot ser enganxat com una etiqueta o línia de suplement. Posat que  HNSKY completa les dades és aconsellable  que tingueu activada la base de dades 3 de cel profund.




Descripció general dels suplements:
 Arxiu de suplement HNSKY per a estrelles, objectes de cel profund i línies AR/DEC, AZ/Alt.

 Mode cel profund:
   Tan aviat com hi entreu un valor de lluminositat (si és desconegut poseu 999), l'entrada serà reconeguda

   com un objecte de cel profund.

 Mode estrelles:
   Quan poseu lluminositat=0 o poseu una descripció de text o o no poseu res al camp de la lluminositat
   l'entrada serà reconeguda com una estrella. El camp lluminositat pot ser usat per
   a informació addicional. Si el text per brillantor és massa llarg, dividiu-lo amb els signes
    ; o / o |. Si l'objecte és trobat, llavors el text complet sortirà a la barra d'estat
   no obstant només  la primera part serà mostrada en el missatge de dalt esquerra.

Mode línies:
   1) AR/DEC  Per dibuixar línies AR, DEC entreu lluminositat=-2 per 'ves a' i -1 per 'dibuixa la
              línia a'. El color de la línia el podreu definir pel camp magnitud. Vegeu més avall.
              Per entrar una etiqueta basada en AR, DEC, entreu lluminositat=-99. Això també
              desactivarà la indicació. Si l'etiqueta basada en AR, DEC necessita una indicació
              entreu lluminositat=-98.

     2) AZ/ALT  Per dibuixar línies d'azimut i altura entreu lluminositat=-4 per 'ves a' i
              -3 per 'dibuixa la línia a'.
              El color de la línia el podreu definir pel camp magnitud. Vegeu més avall.
              Per dibuixar cercles en azimut, altura entreu lluminositat=-5

              Per obtenir una etiqueta+indicació basades en azimut/altura entreu el nom.


    En els modes de línies AR/DEC o AZ/ALT el color el podeu indicar amb el paràmetre magnitud.
   mag=-20 és el color de l'horitzó, -21 és cel profund brillant, -22 mitjà, -23 tènue,
   -24 és el color del límit de constel·lació, -25 és la retícula i finalment
   (mag=0 o en blanc) color de la constel·lació.


 Tots els nombres són llegits com a decimals (coma flotant). Així AR 23:30:00 podria ser entrat com

 23,30,0 o com 23.5,0,0 o bé 0,1410,0   (AR en minuts és 23.5*60)
 El signe de la DEC es basa en el signe + o -  dels graus DEC. Els signes dels minuts i dels
 segons són ignorats.
 Les línies que comencin amb un punt i coma (;) seran ignorades.

 Format general (traduït):

 AR[0..24.0],ARM[0..60.0],ARS[0..60.0],
   DEC[-90.0..90.0],DECM[0..60.0],DECS[0..60.0],
      mag[*10],
         nom/segon_nom[ASCII],

            tipus[ASCII],
               lluminositat[*10],
                  llarg[min*10],
                     ample[min*10],
                        orientació[graus]


Tornar a l'índex
Format del fitxer de cometes

Els arxius de cometes són en ASCII i poden modificar-se. Si useu l'editor intern HNSKY podeu comprovar-ne els possibles errors de sintaxi. El nom d'arxiu és HNS_COM1.CMT. El format està definit en les primeres línies de comentari dels exemples inclosos (línies que comencen amb ';').


;HNSKY comet file
;Data and update (TheSky format) from : http://www.minorplanetcenter.org/iau/Ephemerides/Soft06.html
;
;Comet name                             Equinox    Peri-    Peri-      Eccen-    Argument   Longitude Orbit     Abs. Actv.  Second
;                                       of         helion   helion     tricity     of       of the    incli     magn.        name
;                                       orbital    epoch    distance             perihelion ascending nation
;                                       elements                                            node
;
;                                      [yyyy]yyyymmdd.dddd   q [ae]       e        w         ohm          i     H0    k
;--------------------------------------+----+--------------+----------+---------+---------+---------+---------+-----+-----+----------
;Version 20 september 2015
C/1995 O1 (Hale-Bopp)                  |2000|19970329.4821 | 0.936227 |0.994916 |130.8522 |282.3114 | 89.4617 |-2.0 |10.0 | MPC 75007
P/1996 R2 (Lagerkvist)                 |2000|20190213.0392 | 2.597694 |0.311863 |333.2221 | 40.0591 |  2.6012 |11.5 |10.0 | NK 1615
P/1997 B1 (Kobayashi)                  |2000|20220325.8153 | 2.044545 |0.761190 |183.3264 |329.0300 | 12.3788 |15.0 | 5.0 | MPC 30063
P/1998 QP54 (LONEOS-Tucker)            |2000|20151225.9939 | 1.886609 |0.551345 | 30.6168 |341.5993 | 17.6491 |15.0 | 5.0 | CCO 16
P/1998 VS24 (LINEAR)                   |2000|20180120.0261 | 3.436048 |0.241817 |245.1264 |159.0593 |  5.0227 |13.0 | 5.0 | MPC 75703
P/1999 D1 (Hermann)                    |2000|20121218.6667 | 1.644594 |0.714164 |174.0486 |348.7473 | 21.3549 |15.0 |10.0 | NK 1780

Vegeu també:

Efemèrides de cometes i  asteroides (planetes menors)
Conversió dels elements  orbitals

Tornar a l'índex
Format del fitxer d'asteroides

Els arxius d'asteroides són en ASCII i poden modificar-se. Si useu l'editor intern HNSKY podeu comprovar-ne els possibles errors de sintaxi. El nom d'arxiu és HNS_AST1.AST. El format està definit en les primeres línies de comentari dels exemples inclosos (línies que comencen amb ';').




;HNSKY asteroid file
;Data and update (TheSky format) from : http://www.minorplanetcenter.org/iau/Ephemerides/Soft06.html
;                                                                                                                   La lletra següent
;                                                                                                                   no és important. Usada              
;Asteroid name            Epoch       Eccen-     Semi     Orbit   Longitude Argument Equinox Mean      Abs.  Magn   internament per HNSKY
;                                     tricity    major    incli   of the      of       of    anomoly   magn. slope  per esquivar asteroides tènues.
;                                                axis     nation  ascending  peri-   orbital                 para-  Camp de magnitud [A..Z]
;                                                                  node     helion   elements                meter            equival [0..25]
;                                                                                                                   serà sobrescrit                
;                     yyyy mm dd.ddd    e        a [ae]     i       ohm         w     [yyyy]             H     G    la propera vegada
;--------------------+--------------+----------+--------+--------+---------+---------+-----+----------+-----+-----

     1 Ceres         |2014 12 09.000|0.075823  |2.767506| 10.5934| 80.3293 | 72.5220 | 2000| 95.9892  | 3.34| 0.12|I5
     2 Pallas        |2014 12 09.000|0.231274  |2.771606| 34.8410|173.0962 |309.9303 | 2000| 78.2287  | 4.13| 0.11|K3
     3 Juno          |2014 12 09.000|0.255448  |2.670700| 12.9817|169.8712 |248.4100 | 2000| 33.0772  | 5.33| 0.32|K8
     4 Vesta         |2014 12 09.000|0.088740  |2.361793|  7.1404|103.8514 |151.1984 | 2000| 20.8639  | 3.20| 0.32|G3
     7 Iris          |2014 12 09.000|0.230794  |2.386660|  5.5227|259.6207 |145.4612 | 2000| 72.1487  | 5.51| 0.15|L2

Vegeu també:

Efemèrides de cometes i asteroides (planetes menors)

Tornar a l'índex

Camp visual i fotogràfic

Camp visual: El diàmetre angular real del camp tal com es veu en el telescopi depèn dels  augments i el camp aparent de l'ocular usat. Per a un ocular Plössl amb camp aparent de 50° el diàmetre angular val:  50°/augments.



El camp visual d'un telescopi amb una longitud focal de 2000 mm:

Ocular
Augments Tipus Plössl (50°)
Tipus gran angle (67°)
40 mm 50 x 53'(44°) 80'
25 mm 80 x 38' 50'
20 mm 100 x 30' 40'
16 mm 125 x 24' 32'
10 mm 200 x 15' 20'
7 mm 286 x 10' 14'


El camp visual d'un telescopi amb una longitud focal de 1250 mm:

Ocular
Augments Tipus Plössl (50°)
Tipus gran angle (67°)
40 mm 31 x 85'(44°) 130'
25 mm 50 x 60' 80'
20 mm 63 x 48' 64'
16 mm 78 x 38' 52'
10 mm 125 x 24' 32'
7 mm 179 x 17' 22'

El camp visual d'un telescopi amb una longitud focal de 580 mm:

Ocular Augments Tipus Plössl (50°)
Tipus gran angle (67°)
40 mm 15 x 176'(44°) 286'(pupil. sortida 6.7 mm)
25 mm 23 x 130' 175'(pupil. sortida 6 mm)
20 mm 29 x 103' 139'
16 mm 36 x 83' 112'
10 mm 58 x 52' 69'
7 mm 83 x 36' 48'

Nota: Els Plössl de 40 mm, 1-1/4" tenen un camp aparent de només 44°.


Camp de visió fotogràfic: Per a un telescopi amb un sensor de 24 mm, la mida de la part del cel fotografiada seria:


Longitud focal instrument
Camp fotogràfic per al sensor de 24 mm
50mm 1600' (' = min arc)
100mm
800'
200mm 400'
500mm 160'
1000mm 80'
2000mm 40'

Taula de magnituds límits visuals en un cel molt fosc:

Diàmetre objectiu
Magnitud límit (Visual)
7x50 Binocular. 9
10x70 Binocular 10
6 polzades
14.1
8  polzades
14.7
10  polzades
15.1
12  polzades
15.4
14 polzades
15.7
16 polzades
16.0

Tornar a l'índex
Dades del Sol, planetes i la Lluna:

  MERCURI
VENUS
TERRA
LLUNA
MART
JÚPITER
SATURN
URÀ
NEPTÚ  
Massa 1024kg) 0.330 4.87 5.97 0.073 0.642 1898 568 86.8 102
Diàmetre (km) 4879 12,104 12,756 3475 6792 142,984 120,536 51,118 49,528
Densitat (kg/m3) 5427 5243 5514 3340 3933 1326 687 1271 1638
Gravetat (m/s2) 3.7 8.9 9.8 1.6 3.7 23.1 9.0 8.7 11.0
Velocitat d'escap (km/s) 4.3 10.4 11.2 2.4 5.0 59.5 35.5 21.3 23.5
Període rotació (hores) 1407.6 -5832.5 23.9 655.7 24.6 9.9 10.7 -17.2 16.1
Longitud del dia (hores) 4222.6 2802.0 24.0 708.7 24.7 9.9 10.7 17.2 16.1
Distància al Sol (106 km) 57.9 108.2 149.6 0.384* 227.9 778.6 1433.5 2872.5 4495.1
Periheli (106 km) 46.0 107.5 147.1 0.363* 206.6 740.5 1352.6 2741.3 4444.5
Afeli (106 km) 69.8 108.9 152.1 0.406* 249.2 816.6 1514.5 3003.6 4545.7
Període orbital (dies) 88.0 224.7 365.2 27.3 687.0 4331 10,747 30,589 59,800
Velocitat orbital (km/s) 47.4 35.0 29.8 1.0 24.1 13.1 9.7 6.8 5.4
Inclinació òrbita (graus)
7.0 3.4 0.0 5.1 1.9 1.3 2.5 0.8 1.8
Excentricitat 0.205 0.007 0.017 0.055 0.094 0.049 0.057 0.046 0.011
Balanç axial (graus) 0.01 177.4 23.4 6.7 25.2 3.1 26.7 97.8 28.3
Temperatura mitjana (C) 167 464 15 -20 -65 -110 -140 -195 -200
Pressió en superfície (bars) 0 92 1 0 0.01 Desconegut* Desconegut* Desconegut* Desconegut*
Nombre de llunes 0 0 1 0 2 67 62 27 14
Sistema d'anells? No No No No No
Camp magnètic global ? No No No

MERCURI
VENUS
TERRA
LLUNA
MART
JÚPITER
SATURN
URÀ
NEPTÚ
Font i més informació: http://nssdc.gsfc.nasa.gov/planetary/factsheet/
Vegeu també:: https://en.wikipedia.org/wiki/Solar_System

Tornar a l'índex
Efemèrides de cometes i asteroides (planetes menors):


Tant els cometes com els asteroides fan servir arxius en ASCII que podeu accedir i actualitzar des  del menú 'Arxiu'-->' Editor de dades de cometes' i Arxiu-->Editor de dades d'asteroides.


Una segona i més convenient opció són els botons en el menú "Arxiu"-->"Configuració" --> pestanya "Actualitza"

Les efemèrides de cometes i asteroides (planetes menors) estan calculades en base al problema de dos cossos. Correccions per la velocitat de la llum són tingudes en compte, però no la influència de les pertorbacions degudes als planetes. Això vol dir que els elements orbitals dels cometes i asteroides seran poc a poc influenciats per les forces gravitacionals del nostre sistema solar. Per tant, la precisió anirà minvant poc a poc. .Podeu baixar noves efemèrides com s'ha dit més amunt, o per als asteroides podeu usar la singular rutina d'integració de dins de HNSKY.

 Idea base
Sense pertorbacions, l'òrbita d'un asteroide o planeta menor al voltant del Sol seguiria segons Kepler una òrbita el·líptica. Tal òrbita pot ser acuradament definida amb els sis paràmetres orbitals:  semieix major, excentricitat, inclinació, longitud del node ascendent, argument (longitud) del periheli i anomalia mitjana.

Les pertorbacions gravitatòries degudes als planetes majors, distorsionen contínuament l'òrbita ideal i per tant canvien els elements orbitals. Després de pocs mesos de pertorbacions poden haver variacions en la posició de fins a 20 segons d'arc.
Les masses i la situació dels planetes majors pertorbadors són conegudes, per tant, els canvis en la velocitat i posició de l'asteroide poden ser calculats amb precisió per mitjà de la integració numèrica de les forces d'acceleració /deceleració degudes als planetes majors. Per a qualsevol altra època, les noves posició i velocitat poden ser determinades per mitjà del conjunt corresponent d'elements orbitals usant les equacions de Kepler sense pertorbacions.

Funcionalitat
Seleccioneu en l'editor HNSKY un nombre d'asteroides/planetes menors i amb el botó dret del ratolí trieu "Integració numèrica". Els elements orbitals per a l'època actual en HNSKY seran calculats. Deseu-ho per fer-ho permanent- La precisió serà millor que 1 segon sobre un període d'uns 10 anys. Per tant no cal baixar o actualitzar els elements orbitals durant els propers 10 anys!.

Limitacions:
El programa pot tractar els fitxers ASCII de cometes i asteroides fins més de  16 Mbytes, però per damunt de  10.000 objectes anirà lent.

Paràmetres orbitals dels cometes:


Aquest és un exemple dels elements orbitals del cometa Halley en 1986:

  1986 2 9.43867  Temps del periheli (T) [any mes dia.fracció]
     0.5870992    Distància (q) al periheli en UA
     0.9672725    Excentricitat (e)
   162.23932      Inclinació (i) [graus]
    58.14397      Longitud del node ascendent (w)[graus]

   111.84658      Argument del periheli (W)[graus]
  1950.0          Equinocci per als element orbitals (E)[any]



Els paràmetres dels elements orbitals dels cometes:


T  =  La data del pas del cometa pel periheli.

q  =  Distància cometa-Sol en el pas pel periheli, en unitats astronòmiques (UA).

e  =  Excentricitat de l'òrbita del cometa. Una excentricitat de 0.0 vol dir que l'òrbita és circular, mentre que un valor de 1.0 indica una paràbola. La majoria de cometes tenen una excentricitat entre 0 i 1.

w  =  L'argument del periheli, en graus.

W  =  La longitud del node ascendent de l'òrbita, en graus.

i  =  La inclinació de l'òrbita, en graus.

Paràmetres de la magnitud dels cometes:


H  =  És la magnitud absoluta.
k  =  És el factor d'activitat que varia d'un cometa a l'altre. En general k és un número entre 5 i 15.

La magnitud real es calcula amb la fórmula:

mag = H + 5*log10(delta) + k*log10(r).     (k també es pot donar en funció de g, llavors k:=2.5*g)


'Delta' és la distància del cometa a la Terra (en unitats astronòmiques) i 'r' és la distància del cometa al Sol (també en UA).

Paràmetres dels elements orbitals dels asteroides:


T  =  Data de referència de l'anomalia mitjana. La data en la qual l'asteroide té  l'anomalia mitjana especificada per M

M  =  Anomalia mitjana de l'asteroide a la data de referència T, en graus.

a  =  Semieix major de l'òrbita, en unitats astronòmiques (UA).

e  =  Excentricitat de l'òrbita.

w  =  Argument del periheli, en graus.

W  =  Longitud del node ascendent de l'òrbita, en graus.

i  =  Inclinació de l'òrbita, en graus.

Paràmetres de la magnitud asteroidal:


H  =  És la magnitud visual absoluta.
G  =  És el paràmetre de pendent

Els elements orbitals del cometes i asteroides són intercanviables. Per a aquells a qui agradin els nombres: conversió
Les informacions actualitzades de cometes i planetes menors podeu descarregar-les de Minor Planet Center (MPC) Pàgina web. L'estament oficial que tracta les observacions astromètriques i òrbites dels asteroides i cometes. També podeu importar paràmetres orbitals d'un sol objecte a JPL Horizons.

Tornar a l'índex
Importació d'elements orbitals des de  JPL Horizons

http://ssd.jpl.nasa.gov/horizons.cgi#top

1) Useu JPL Horizons per introduir elements orbitals en el vostre navegador. Obtindreu una sortida bastant llarga.  Sisplau, trieu elements orbitals i no Taula de l'observador. Tipus d'efemèride [change]: ELEMENTS)
2) Seleccioneu i copieu el contingut complet al porta-retalls del Windows, o com a mínim tots els resultats.
3) Obriu l''editor d'asteroides CTRL+8
4) Useu la funció d'enganxar especial  (MAJ-V)i els elements convertits seran enganxats,
5) Deseu-ho si cal.

Les següents línies del porta-retalls ho faran.Les marcades en verd s'usaran, la resta s'ignorarà:

Target body name: 1 Ceres {source: JPL#33}
H= 3.34 G= .120 B-V= .713
$$SOE
2457327.500000000 = A.D.2015-Nov-01 00:00:00.0000 (TDB)
EC= 7.576057619437146E-02 QR= 2.558371829145914E+00 IN= 1.059187145670453E+01
OM= 8.032453115930886E+01 W = 7.269697384945518E+01 Tp= 2456552.783389225136
N = 2.140106134109005E-01 MA= 1.657975770915513E+02 TA= 1.677475739988772E+02
A = 2.768083424327017E+00 AD= 2.977795019508121E+00 PR= 1.682159563314740E+03
Per al registre, s'usaran els següents abreujaments en la sortida de  JPL Horizons:

    JDTDB Data de lÈpoca Juliana, Temps Baricèntric Dinaàmic
    EC Excentricitat, e
    QR Distància al periapsis, q (UA)
    IN Inclinació w.r.t pla xy, i (graus)
    OM Longitud del node ascendent, OMEGA, (graus)
    W Argument del Perifocus, w (graus)
    Tp Temps de la periapsis (dia Julià)
    N Moviment diari mitjà, n (graus/dia)
    MA Anomalia mitjana, M (graus)
    TA Anomalia vertadera, nu (graus)
    A Semieix major, a (UA)
    AD Distància apoapsis (UA)
    PR període orbital sideri (dies)
El mateix és possible per als cometes. Recordeu de triar: Ephemeris Type (tipus d'efemèrides) [change] : ELEMENTS
Les següents línies en el porta-retalls ho faran. Els marcats en verd s'usaran, la resta s'ignorarà:


Target body name: Catalina (C/2013 US1 {source: JPL#57}
    M1= 6.7 M2= n.a. k1= 8. k2= n.a. PHCOF= n.a.
    $$SOE
    2457391.500000000 = A.D. 2016-Jan-04 00:00:00.0000 (TDB)
    EC= 1.000314643934860E+00 QR= 8.229767112374414E-01 IN= 1.488785130647946E+02
    OM= 1.861449612321411E+02 W = 3.403593199515327E+02 Tp= 2457342.221695548855
    N = 7.368037072713790E-06 MA= 3.630843740761026E-04 TA= 6.938859195917382E+01
    A =-2.615581042755075E+03 AD= 6.684586453809735E+91 PR= 1.157407291666667E+95

Tornar a l'índex
Els elements orbitals de cometes i asteroides són intercanviables.

Els elements orbitals  consisteixen de 6 quantitats que defineixen completament una òrbita que pot ser circular, el·liptica, parabòlica o hiperbólica. D'aquests sis, tres descriuen la forma i mida de l'òrbita i la posició de l'objecte en l'òrbita i els altres tres  (i,Ω, ω) defineixen l'orientació de l'òrbita en l'espai.

Les primeres quantitats són:

    a, Distància mitjana o semieix major
    T0, Periheli època/hora,(o per una altra època T i M anomalia mitjana)
    e, Excentricitat
o

    q, Distància al periheli
    T0, Època del periheli
    e, Excentricitat
Les segones tres quantitats són:

    i, Inclinació de l'òrbita
    Ω, Longitud del node ascendent
    ω, Argument del periheli
Per tant els elements orbitals habitualment són donats com:

    Cometa q, T0 , e, i, Ω, ω
    Asteroide a, M a l'època, e, i, Ω, ω
El programa usa una rutina comuna per cometes i asteroides i tria un mètode de càlcul (el·lipse, paràbola o hipèrbola basat en l'excentricitat. Posat que els cometes tenen típicament una òrbita parabòlica, que té un semieix major infinit,  el programa primerament  converteix els elements d'asteroides semieix major i (a) i anomalia mitjana  (M) a una Època a la data del periheli (T0) i la distància del periheli (q) típicament usada per als cometes, com segueix:

    Asteroide Ceres(1)
    Època dels elements : 1993 01 13.000
    Excentricitat, (e): 0.0764401
    Semieix major, (a): 2.7678
    Anomalia mitjana,(M): 184.1845

Calculant el semieix major així:

q = a * ( 1 - e) = 2.5562291

L'anomalia mitjana creix per dia:

n = k * (180/pi) /( a * rel quadrada( a ) ) = 0.21404378 [graus /dia]

on  k és la Constant gravitatòria de Gauss.

El factor k és 0.01720209895 i pot ser calculat des de la nostra unitat de temps  (el dia), la unitat de longitud (la unitat astronòmica UA) i la massa del Sol.

Llavors es calcula el nombre de dies fins que l'anomalia mitjana arriba als 360 graus, es a dir, 0 graus.

(360-184.1845) / 0.21404378 = 819 dies. La data del pas pel periheli (T0) és llavors 1995-4-14

Tornar a l'índex

Assigació d'una lletra grega als estels segons  Bayer.

Activació de les designacions Bayer en  HNSKY:

Per activar les etiquetes Bayer, cal que  les opcions "Nom d'estels" del menú "Objectes"  i  "Constel·lacions" en el menú "Pantalla" estiguin activades.

Sistema Bayer de designacions estel·lars:

En l'any 1603, Bayer va assignar a cada estel d'una constel·lació una lletra de l'alfabet grec, començant per Alfa per al més brillant, Beta per al segon en lluminositat, Gamma per al tercer i així seguint fins a Omega. En alguns casos, però, com a la Ossa Major, l'ordre va ser per la posició en comptes de la brillantor. La lletra grega és seguida pel nom de la constel·lació escrit en la forma genitiva.

Exemples: 
α Lyrae, β Cephei.

L'alfabet grec:

Lletra Nom Lletra Nom
Α α alpha Ν ν nu
Β β beta Ξ ξ xi
Γ γ gamma Ο ο omicron
Δ δ delta Π π pi
Ε ε epsilon Ρ ρ rho
Ζ ζ zeta Σ σ/ς sigma
Η η eta Τ τ tau
Θ θ theta Υ υ upsilon
Ι ι iota Φ φ phi
Κ κ kappa Χ χ chi
Λ λ lambda Ψ ψ psi
Μ μ mu Ω ω omega

Un altre sistema, dissenyat per Flamsteed usa  números. Això no esta suportat en HNSKY. Exemples: 23 Orionis, 89 Virginis.

Tornar a l'índex
Abreviacions usades per a la descripció visual de cel profund d'acord amb Dreyer i altres.

La descripció visual dels objectes de cel profund usada en SAC són del NGC, alguns amteurs destacats, edicions anteriors del Deep Sky Magazine, Astronomy magazine,  la revista Sky and Telescope  i el manual Burnham's Celestial Handbook. Les descripcions estan escrites usant les abreviatures del NGC i Burnham's. HNSKY tradueix o decodifica en molts casos les abreviacions.


En alguns casos no pot traduir-ho i dóna l'abreviació original. Les abreviacions usades es donen a continuació:

Abr.: Significat: Significat en català) Abr.: Significat: Significat en català
! remarkable object objecte destacat  !! very remarkable object objecte molt destacable
am among entre n north nortd
att attached adjunt N nucleus nucli
bet between entre neb nebula, nebulosity nebulosa, nebulositat
B bright brillant P w paired with Parell amb
b brighter mes brillant p pretty (before F,B,L or S) Bastant (abans de F, B, L o S)
C compressed comprimit p preceding anterior
c considerably considerable P poor pobre
Cl cluster cúmul R round rodó
D double doble Ri rich ric
def defined definit r not well resolved, mottled no ben resolt, tacat
deg degrees graus rr partially resolved parcialment resolt
diam diameter diàmetre rrr well resolved ben resolt
dif diffuse difús/difusa S small petit, petita
E elongated allargat s suddenly repentinament
e extremely extremadament s south sud
er easily resolved fàcilment resolt sc scattered dispers
F faint feble susp suspected sospitós
f following siguint st star or stellar estel  o estel·lar
g gradually gradualment v very molt
iF irregular figure figura irregular var variable variable
inv involved involucrat nf north following seguint el nord
irr irregular irregular np north preceding precedint el nord
L large gran sf south following seguint el sud
l little petit, poc sp south preceding precedint el sud
mag magnitude magnitud 11m 11th magnitude 11a magnitud
M middle mig 8... 8th magnitude and fainter 8a magnitud i més tenue
m much molt 9...13 9th to 13th magnitude 9a a 13a  magnitud

Si mai no heu  treballat amb les abreviatures del NGC, alguns exemples  us ajudaran:

NGC: Descripció Descripcions traduïdes:
214 pF,pS,lE,gvlbM Bastant feble, bastant petit, poc alargat, gradualment molt poc brillant al mig
708 vF,vS,R
Molt tènue, molt petit, rodó
891 B,vL,vmE
Brillant, molt gran, molt allargat
7009 !,vB,S Objecte destacat, molt brillant, petit
7089 !!B,vL,mbMrrr,starsmags13..... Objecte extremament notable, brillant, molt gran, més brillant al mig, resolt, estels magnitud 13
2099 !B,vRi,mC Objecte destacat, brillant, molt ric, molt  compacte
6643 pB,pL,E50,2stp Força brillant, bastant gran, allargat orientat a 50°, dos estels precedents
Tornar a l'índex


Constel·lacions: Noms breus i posicions

Abreviació Nom llatí AR
[hores]
DEC
[graus]
Genitiu
And, Andromeda 1 39 Andromedae
Ant, Antlia 10 -34 Antliae
Aps, Apus 16 -80 Apodi
Aqr, Aquarius 23 -11 Aquarii
Aql, Aquila 20 3 Aquilae
Ara, Ara 17 -52 Arae
Ari, Aries 3 23 Arietis
Aur, Auriga 6 42 Aurigae
Boo, Bootes 15 32 Bootis
Cae, Caelum 5 -39 Caeili
Cam, Camelopardalis 6 72 Camelopardalis
Cnc, Cancer 8 24 Cancri
CVn, Canes_Venatici 13 42 Canum Venaticorum
CMa, Canis_Major 7 -23 CanisMajoris
CMi, Canis_Minor 8 7 CanisMinoris
Cap, Capricornus 21 -20 Capricorni
Car, Carina 8 -57 Cariane
Cas, Cassiopeia 1 60 Cassiopeiae
Cen, Centaurus 13 -44 Centauri
Cep, Cepheus 22 73 Cephei
Cet, Cetus 2 -7 Ceti
Cha, Chamaeleon 12 -80 Chameleontis
Cir, Circinus 15 -68 Circini
Col, Columba 6 -37 Columbae
Com, Coma_Berenices 13 23 Comae Berenices
CrA, Corona_Australis 19 -41 Coronae Australis
CrB, Corona_Borealis 16 33 Coronae Borealis
Crv, Corvus 12 -18 Corvi
Crt, Crater 11 -13 Crateris
Cru, Crux 13 -61 Crucis
Cyg, Cygnus 21 50 Cygni
Del, Delphinus 21 12 Delphini
Dor, Dorado 5 -64 Doradus
Dra, Draco 18 66 Draconis
Equ, Equuleus 21 8 Equulei
Eri, Eridanus 4 -17 Eridani
For, Fornax 3 -27 Fornacis
Gem, Gemini 7 26 Geminorum
Gru, Grus 22 -46 Gruis
Her, Hercules 17 31 Herculis
Hor, Horologium 3 -52 Horologii
Hya, Hydra 9 -11 Hydrae
Hyi, Hydrus 3 -72 Hydri
Ind, Indus 21 -53 Indi
Lac, Lacerta 23 47 Lacertae
Leo, Leo 11 18 Leonis
LMi, Leo_Minor 10 33 Leonis Minoris
Lep, Lepus 5 -19 Leporis
Lib, Libra 15 -15 Librae
Lup, Lupus 15 -42 Lupi
Lyn, Lynx 8 48 Lyncis
Lyr, Lyra 19 41 Lyrae
Men, Mensa 6 -80 Mensae
Mic, Microscopium 21 -36 Microscopii
Mon, Monoceros 7 -5 Monocerotis
Mus, Musca 12 -70 Muscae
Nor, Norma 16 -52 Normae
Oct, Octans 22 -85 Octantis
Oph, Ophiuchus 17 -3 Ophiuci
Ori, Orion 6 5 Orionis
Pav, Pavo 19 -65 Pavonis
Peg, Pegasus 23 20 Pegasi
Per, Perseus 4 45 Persei
Phe, Phoenix 1 -48 Phoenicis
Pic, Pictor 5 -52 Pictoris
Psc, Pisces 1 15 Piscium
PsA, Piscis_Austrinus 22 -31 Piscis Austrini
Pup, Puppis 8 -32 Puppis
Pyx, Pyxis 9 -29 Pyxidis
Ret, Reticulum 4 -60 Reticuli
Sge, Sagitta 20 17 Sagittae
Sgr, Sagittarius 19 -29 Sagittarii
Sco, Scorpius 17 -36 Scorpii
Scl, Sculptor 0 -35 Sculptoris
Sct, Scutum 19 -10 Scuti
Ser, Serpens_Caput 16 11 Serpentis
Ser, Serpens_Cauda 18 -14 Serpentis
Sex, Sextans 10 -2 Sextantis
Tau, Taurus 4 17 Tauri
Tel, Telescopium 19 -52 Telescopii
Tri, Triangulum 2 32 Trianguli
TrA, Triangulum_Australe 16 -66 Trianguli Australis
Tuc, Tucana 24 -64 Tucanae
UMa, Ursa_Major 10 57 Ursae Majoris
UMi, Ursa_Minor 15 76 Ursae Minoris
Vel, Vela 9 -49 Velorum
Vir, Virgo 13 -3 Virginis
Vol, Volans 8 -69 Volantis
Vul, Vulpecula 20 25 Vulpeculae

Tornar a l'índex

Gràcies!:

1) Als membres del Saguaro Astronomy Club  de Phoenix. Que van compilar el: SAC DEEP SKY DATABASE VERSIÓ 8.1. Els originals  dels fitxers SAC, SAO o PPM  (no en format HNSKY ) estan disponibles a www.saguaroastro.org/content/downloads.htm

2)  A Wolfgang Steinicke's pel seu treball  monumental , corregint el NGC & IC. http://www.klima-luft.de/steinicke/index_e.htm

3) Als escritors O. Montenbruck i T. Pfleger pel seu llibre i disquet  "Astronomy on the Personal Computer" Edició anglesa 1998 (Quasi igual que la del 1993).

4) Al  Smithsonian Astrophysical Observatory pel seu catàleg  SAO de 258997 estels.

5) A  U. Bastian i S. Roeser (Astronomisches Rechen-Institut, Heidelberg) que van compilar el  Catalogue of Positions and Proper Motions (PPM).

6)  A USNO per l'UCAC4.

7)  A ESA pels  catàlegs Tycho i Gaia .

8)  A les  organitzacions i la gent que hi ha al darrere:
http://simbad.u-strasbg.fr
http://archive.eso.org/
http://skyview.gsfc.nasa.gov

9) I  finalment a alguns llibres més que van ser molt útils:
Tornar a l'índex

Efemèrides del Jet Propulsion Laboratory Development .

Info:
Usat en HNSKY: Menú  Arxius-->Configuració-->Configuració, tòpic JPL DE
Info Wikipedia: https://en.wikipedia.org/wiki/Jet_Propulsion_Laboratory_Development_Ephemeris

Descàrrega:

Només cal si voleu la màxima precisió per a les ocultacions o voleu posicions planetàries més enlla del període  1750-2250 de la solució interna.

Moveu el ratolí a un dels enllaços de més avall i amb el botó dret del ratolí seleccioneu  "Desa l'enllaç com ..." Això baixarà el fitxer. Amb un sol fitxer n'hi ha prou.  Poseu el fitxer o en la carpeta del programa, típicament  C:\Program files\hnsky o a la carpeta de documents Documents\hnsky Trieu la carpeta JPL_DE correcta en el menú de configuració de HNSKY fent-hi doble clic en el camí i navegueu cap el fitxer.Funciona bé si les lletres DE es mostren en la barra de títol blava de HNSKY. Si esteu fora de l'interval de temps, les lletres DE desapareixeran. El programa en aquest cas usarà la rutina interna i farà un missatge d'avís en la barra d'estat.

DE430, període de l'any 2000 fins al 2050 ( 5 mbytes):
www.hnsky.org/lnxp2000p2050.430

DE430, període de l'any  1550 fins al 2650 (100 mbytes)
ftp://ssd.jpl.nasa.gov/pub/eph/planets/Linux/de430/linux_p1550p2650.430

DE431, període de l'any -13000 fins al +16999 (2800 mbytes!!)
ftp://ssd.jpl.nasa.gov/pub/eph/planets/Linux/de431/lnxm13000p17000.431

Tornar a l'índex
Pàgina web de HNSKY, CDS i altres.

Pàgina d'inici de HNSKY o "Hallo northern sky". Aquí hi podreu baixar la darrera versió de HNSKY: http://www.hnsky.org/software.htm

El controlador de telescopis  ASCOM : http://ascom-standards.org/

Actualitzacions dels fitxers dels cometes i asteroides per a HNSKY. L'actualització està integrada en el programa. Podeu baixar directament  elements orbitals en formats adequats per a carregar en una colla de programes planetaris d'ordinador, baixeu les dades en el format  "TheSky"  des de: http://cfa-www.harvard.edu/iau/Ephemerides/ I llavors, copieu i enganxeu les dades en els fitxers originals.

SAGUARO ASTRONOMY CLUB que conté la base de dades de cel profund SAC8.1: http://www.saguaroastro.org/

ASP, pàgina web : http://www.aspsky.org

Centre de Données astronomiques de Strasbourg

Simbad, base de dades astronòmica: http://simbad.u-strasbg.fr/simbad/

Per baixar GSC 1.2 des d'internet (291 Mbytes): ftp://cdsarc.u-strasbg.fr/cats/I/254/GSC/

Per baixar GSC ACT des d'internet (291 Mbytes): ftp://cdsarc.u-strasbg.fr/cats/I/255/GSC_ACT/

Per baixar  UCAC4 des d'internet (8.5 Gbytes): ftp://cdsarc.u-strasbg.fr/cats/I/322A/sc/

Estimacions de TDT-UT : http://eclipse.gsfc.nasa.gov/SEhelp/deltaT.html

Tornar a l'índex